Combat d'Altafulla

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgCombat d'Altafulla
Guerra del Francès
Data 24 de gener de 1812
Localitat Altafulla, Tarragonès
Resultat Victòria francesa
Combat d'Altafulla (Catalunya 1812-11814)
Combat d'Altafulla
Combat d'Altafulla
Combat d'Altafulla
Coord.: 41° 14′ 1″ N, 1° 36′ 10″ E / 41.23361°N,1.60278°E / 41.23361; 1.60278
Bàndols
Bandera de França Primer Imperi Francès Badera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants en cap
Bandera de França general Mathieu
Bandera de França general Lamarque
Badera de guerra espanyola (1785-1931) Joaquim d'Ibáñez-Cuevas
Forces
8.000 homes 4.000 homes

El Combat d'Altafulla fou una acció bèl·lica que va tenir lloc el 24 de gener de 1812 durant la Guerra del Francès en què els exèrcits bonapartistes venceren la improvisada host espanyola.[1]

El general Decaen, successor de Macdonald com a Governador General de Catalunya, al saber que el Primer Exèrcit, comandat pel general Joaquim d'Ibáñez-Cuevas, baró d'Eroles, tenia bloquejada Tarragona, envià al general Lamarque amb una divisió, que juntament amb una altra que havia sortit de Barcelona sota el comandament del general Maurice Mathieu, el 22 de gener varen ocupar Vilafranca del Penedès.

El baró d'Eroles aixecà el bloqueig de Tarragona i es va adreçar al nord, ocupant posicions als voltants d'Altafulla, i allà esperà a les columnes franceses, que es presentaren el 24 de gener. El centre de les tropes espanyoles es trobava en posició centrada sobre el Camí Reial, en el punt que aquest creua el riu Gaià. Situà la seva artilleria directament davant del pont, i la reserva a les altures del Castell de Tamarit. El pla inicial del general Lacy, Capità General de Catalunya, era fer que les tropes baró continguessin als francesos i esperessin l'arribada del general Sarsfield per la rereguarda francesa.

El Primer Exèrcit es va mantenir sobre el terreny durant un temps, tanmateix, creient Eroles que podia ser embolicat per la columna de Lamarque que maniobrava per la seva esquerra per flanquejar-los, i les tropes que, pensava, havien sortit de Tarragona i s'adreçaven a Altafulla, es va retirar cap a Igualada, assenyalant com a punt de reunió a les tropes que fugien el monestir de Santes Creus. Aquest moviment es va saldar amb quantioses pèrdues en les dues companyies del batalló de caçadors de Catalunya que destinà a cobrir la retirada i contenir a l'enemic.

La principal conseqüència d'aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d'aleshores l'exèrcit regular espanyol defugí les grans accions en camp obert, i fins al començament del 1813 les seves operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller i poc coordinades.[1] Des de llavors els francesos van dominar Catalunya.[1]

Durant l'acció d'Altafulla la guarnició francesa de Tarragona va fer una sortida, i adreçant-se a Reus va destruir alguns magatzems establerts pels anglesos, i va cremar tots els efectes allà emmagatzemats per al setge. Dos dies més el general Musnier va entrar amb un comboi a Tarragona, procedent de Tortosa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 35

Fonts bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

  • "Historia política y militar de la guerra de la independencia de España contra Napoleon Bonaparte desde 1808 a 1814", José Muñoz Maldonado, Editor Don José Palacios, 1833
  • "Historia del levantamiento, guerra y revolución de España", Volumen 3, José María Queipo de Llano Ruiz de Saravía Toreno, Baudry, 1838
  • "Historia de la Guerra de la Independencia en el antiguo Principado", Adolfo Blanch i Cortada, Litografia de la Unión, 1863
  • "Breve historia de la guerra de la Independencia", Carlos Canales Torres, Ediciones Nowtilus S.L., 2006, ISBN 8497632818