Combat de Margalef

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarCombat de Margalef
Revolta del comte d'Urgell
Combat de Margalef està situat en Catalunya
Combat de Margalef
Combat de Margalef
Balaguer
Balaguer
Barcelona
Barcelona
Combat de Margalef (Catalunya)
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Datajuny de 1413
Coordenades41° 17′ 05″ N, 0° 45′ 13″ E / 41.28477°N,0.75371°E / 41.28477; 0.75371
LlocMargalef
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Resultatvictòria urgellista
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Ferran d'Antequera Escut de la Corona d'Aragó Jaume II d'Urgell
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Francesc d'Erill
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Jordi de Caramany
Escut de la Corona d'Aragó Berenguer de Fluvià
Cronologia

El combat de Margalef del 6 de juny 1413[1] fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell

Antecedents[modifica]

La mort d'Enric IV d'Anglaterra feu que el seu fill Enric fos coronat el març de 1413, i Tomàs de Clarència va haver de tornar a Anglaterra amb Menaut de Favars i els seus homes per la coronació, deixant únicament tropes a Bordeus i Aix[2] Aquesta circumstància fou aprofitada pel rei Ferran, que amb ajut castellà s'acull a l'Usatge Princeps namque que li permetia aixecar un exèrcit a expenses dels seus súbdits i va concentrar les tropes a Saragossa, des d'on va recuperar de mans de Jaume II d'Urgell Montearagón i bloquejant Anton de Luna al seu castell de Loarre.

Batalla[modifica]

Francesc d'Erill i d'Orcau, partidari de Jaume II d'Urgell, feu retirar fins a Torregrossa les tropes fidels a Ferran d'Antequera.[3]

Conseqüències[modifica]

El 27 de juny de 1413, Jaume fracassà davant Lleida i posteriorment el seu exèrcit serà vençut el 10 de juliol fet que li impossibilità de reunir els exèrcits de l'Urgell i d'Aragó a Alcolea de Cinca, i les forces del Regne de València, que després de la derrota l'any anterior havien estat derrotades a la batalla de Morvedre i havien patit una forta repressió per part de les noves autoritats trastamaristes,[4] només es van revoltar a Bunyol, on foren assetjades[5] i derrotades el juliol.

Referències[modifica]

  1. Bofarull y Sartorio, Manuel de. Proceso contra el último conde de Urgel y su familia. Barcelona: Impremta de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, 1868, p. 310-312. 
  2. (castellà) Jerónimo Zurita, Anales de Aragón llibre XII [1] Arxivat 2009-04-13 a Wayback Machine.
  3. Priorat digital, Margalef de Montsant Arxivat 2012-01-08 a Wayback Machine.
  4. Agusti Rubio Vela, L'urgellisme fou un fenomen de molts llocs del país Arxivat 2012-02-15 a Wayback Machine.
  5. (castellà) Castillos.net, Castillo de Buñol Arxivat 2013-08-09 a Wayback Machine.