Combat de Morell i Vilallonga

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentCombat de Morell i Vilallonga
Tipus esdeveniment
Data 1838
Lloc el Morell i Vilallonga del Camp
Conflicte Primera Guerra Carlina
Morts 130
Modifica dades a Wikidata
Una de les làpides amb els noms dels morts al Combat del Morell i Vilallonga

El Combat de Morell i Vilallonga és una acció de guerra que va tenir lloc l'1 de març de 1838 als voltants dels pobles d'El Morell i Vilallonga durant la Primera guerra carlina. Un batalló de milicians reusencs va caure en un parany dels carlins i en van morir 130. L'acció va marcar una fita en el record de la ciutat de Reus, d'on eren la majoria de morts, i durant anys, fins ben entrat el segle XX, els periòdics locals en feien memòria el dia del seu aniversari.

Història[modifica]

Els fets, comentats per historiadors coetanis i actuals, van anar així: El dia primer de març van ser sorpresos per una partida de carlins els carruatges públics que portaven correu i passatgers de Tarragona a Reus per la carretera Amàlia, i van fer presoners alguns viatgers. Arribada la notícia a Reus, l'alcalde Pau Font va ordenar que es toquessin les campanes i, congregats a la plaça de les Monges (actual plaça de Prim), es van formar dos batallons de la Milícia. El primer va sortir cap a la Selva del Camp, i el segon, cap a San Ramon, manat pel comandant d'armes de Reus senyor Viladomar, on es van enfrontar amb els enemics. Els reusencs van disparar i van matar entre deu i dotze carlins. Aquests es van retirar en direcció al Morell, perseguits pels milicians, però a les envistes del poble els esperava una divisió carlina comandada pel comandant Llarg de Copons, amagada a la Pobla de Mafumet. Els carlins van disparar contra els miquelets i van matar-ne alguns. Les files dels milicians, desbordades per la gran quantitat d'enemics i veient que la cavalleria que portaven havia desaparegut, es van dispersar pel terme. Alguns es van poder fer forts a les cases i l'església de Vilallonga, i els que eren agafats per l'enemic eren afusellats immediatament. Mentrestant, els milicians refugiats al campanar van tocar les campanes demanant auxili, i els del primer batalló, que havien marxat a la Selva i ja havien tornat a Reus, els van sentir i van córrer a auxiliar-los, dirigits pel comandant Francesc Subirà, conegut per Rosset.[1][2] Pere Gras diu que Pere Soriguera va enardir els membres de la columna de Subirà, de la qual el redactor de La Joven España en formava part, amb un abrandat discurs que havia acabat amb el crit de "A vencer o a morir".[3] Quan van arribar a Sant Ramon, Subirà va advertir a la tropa del perill que corrien, i va preguntar si estaven disposats a auxiliar els seus paisans. Els homes van acceptar i es van formar dues companyies que es van desplegar en guerrilla i se situaren al flanc dels carlins. El batalló, a pas de marxa i amb els timbals sonant, va atacar frontalment i entre tots van aconseguir fer marxar els carlins. Subirà va recollir els milicians setiats i els dispersos i marxà cap a Constantí, i d'allí a Reus, on un soldat de cavalleria, segons es va dir, havia arribat feia unes hores i havia escampat la notícia per la ciutat. La gent, sobretot les mares amb fills a la milícia, es van espantar molt, i fins que a les 9 del vespre no va entrar Subirà amb els milicians supervivents, no hi va haver tranquil·litat a Reus. Però havien mort 130 milicians, i el dol va ser majoritari. Per a ajudar als orfes i les vídues es van utilitzar alguns diners públics i es va organitzar unes representacions teatrals a càrrec de joves aficionats i membres de la milícia al Teatre de les Comèdies. Es van rebre també diners de Barcelona, d'una subscripció pública que s'havia obert a través de periòdics.

Homenatges[modifica]

El 7 de març de 1840 (no es va poder fer el dia 1 a causa de les fortes pluges) es van celebrar uns solemnes funerals per les 130 víctimes de la Milícia, i es va organitzar una desfilada amb els batallons del Quarter de cavalleria, els milicians i les forces d'artilleria. Es van recollir les restes de tots al cementiri del Roser i es van portar a la Prioral de Sant Pere fins l'endemà, quan es va celebrar una missa. El capellà, Albí Òdena, va fer una relació molt intensa dels fets ocorreguts dos anys abans, en lloc del sermó habitual. Quan va acabar la missa es van tornar a portar les restes al cementiri. Es van posar en una fossa comuna els 130 cossos amb una placa amb els noms de tots els morts.[1][2]

Portada del poema Gloria y martirio de Pere Mata Fontanet dedicat als morts del combat de Morell i Vilallonga

Pere Mata, contemporani dels fets i que els havia seguit des de La Joven España, va publicar un poema el 1851 sobre el que va succeir. El poema pròpiament dit comprèn de la pàgina quinze a la quaranta-sis. Les restants repartides en epígrafs: "Cuatro palabras", "A mis compatriotas" i "Notas sobre la batalla del Morell i Vilallonga". Inclou també una relació amb els noms dels milicians que van morir en aquella acció. El poema es titula Gloria y martirio: poema en tres cantos dedicado al pueblo y Milicia Nacional de Reus. Madrid: Imprenta de Manini Hermanos, 1851.[4] El 1874, l'1 de març, es va voler celebrar una commemoració pública mobilitzant la població, cosa que té tota l'aparença d'un esforç per convertir-la en una jornada d'afirmació democràtica.[5] Fins al 1878, al cap de 40 anys dels fets, no es va fer un reconeixement públic als supervivents del Combat, i es van distribuir medalles entre els que restaven vius en un acte solemne al Teatre de les Comèdies. Se'n va publicar un fullet commemoratiu l'any següent: Solemne distribución de medallas á los milicianos nacionales de la ciudad de Reus que asistieron á la memorable accion librada en los campos de Morell y Vilallonga contra quintuplicadas fuerzas carlistas el dia 1º de marzo de 1838. Reus: Establecimiento tipográfico de Sabater, 1879. Actualment la tomba col·lectiva es troba al Cementiri de Reus. La memòria del Combat a la ciutat de Reus va perdurar molts anys i es va convertir en una commemoració tradicional del liberalisme reusenc. Pere Anguera explica que el 1908 al Teatre Bartrina del Centre de Lectura es va representar una obra de Jaume Fort Prats, Pàtria i llibertat, on es feien diverses al·lusions al Combat de Morell i Vilallonga. Un grup de carlins va promoure aldarulls que van acabar amb la seva expulsió, però una vintena més, des del galliner, tiraven paperets verds i grocs amb diversos impresos que insultaven l'autor de l'obra. Evarist Fàbregas va sortir a l'escenari a calmar els ànims, i no se'n va sortir. Cristóbal Litrán, que estava entre el públic va cridar "Saludo a los mártires de Morell y Vilallonga", que encara va excitar més al públic. Finalment, Miquel Rojas, un dels actors, va demanar calma al públic, i que si deixaven acabar l'obra veurien que no s'atacava cap ideologia sinó que explicava fets històrics. El record del Combat encara estava molt viu entre els reusencs.[6]

El 1938 l'ajuntament republicà presidit per Ramir Ortega, va voler retre homenatge amb motiu del centenari de la batalla als soldats liberals morts en aquell combat, i va encarregar a l'arquitecte Josep Simó Bofarull els plànols per a construir un monument que es volia situar a la plaça dels Quarters. L'escultor Antoni Aguadé en va fer una maqueta. El monument prenia la forma d'un obelisc de gran alçada que, al cap de munt, portava una estrella de cinc puntes que es podia il·luminar. El 21 de gener del 1938, la premsa donava la noticia de que el darrer ple municipal destinava 10.000 pessetes per a la seva construcció. Les circumstàncies del moment van impossibilitar-ne la realització, i tant Josep Simó com Antoni Aguadé van marxar a l'exili el 1939. L'ajuntament franquista va aprofitar la idea i va erigir a la remodelada "Avenida de los Martires" (avui plaça de la Llibertat) un monòlit a "los caídos por Dios y por españa", que actualment és al Cementiri de Reus.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Tomo II. Reus: Imprenta y Librería de Pedro Sabater, 1846, p. 263-264. 
  2. 2,0 2,1 Pons Anguera, Antoni. Libro de varias cosas sucedidas en esta villa y algunos parages de Cataluña. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 188-190. ISBN 8486387728. 
  3. Gras i Bellvé, Pere «Reus bajo el reinado de Isabel II». El Eco del Centro de Lectura, 13-VI-1880, pàg. 2-5.
  4. «Gloria y martirio». CCUC. [Consulta: 18-VII-2017].
  5. Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 38. ISBN 8460418499. 
  6. Anguera, Pere. El Centre de Lectura de Reus: una institució ciutadana. Barcelona: Edicions 62, 1977, p. 114-115. ISBN 8429712879. 
  7. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 36.