Combat de Nicòtena

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgCombat de Nicòtena
Guerra de Sicília
Data 11 d'octubre de 1282
Localitat Nicòtena
Resultat Victòria de la Corona d'Aragó
Combat de Nicòtena (Mediterrani central)
Combat de Nicòtena
Combat de Nicòtena
Combat de Nicòtena
Coord.: 38° 33′ 0″ N, 15° 56′ 0″ E / 38.55000°N,15.93333°E / 38.55000; 15.93333
Bàndols
Corona d'Aragó Corona d'Aragó Regne de França Regne de França
República de Pisa República de Pisa
Comandants en cap
Corona d'Aragó Pere de Queralt
Corona d'Aragó Ramon de Cortada
Oficials destacats
Almirall Jaume Pere
Baixes
22 galeres
4.000 homes
Seqüència cronològica de les batalles de la
Guerra de Sicília
Batalla anterior Batalla posterior
Setge de Messina (1282) Combat de Malta

El Combat de Nicòtena va esdevindre l'11 d'octubre de 1282 entre l'esquadra catalana, dirigida per Pere de Queralt i d'Anglesola, d'una banda, i l'estol angeví, de Nàpols i de Marsella, i les galeres de la República de Pisa, de l'altra.

Antecedents[modifica]

Climent IV, preocupat pels avanços gibel·lins buscà ajut en Carles I d'Anjou, el germà petit del seu aliat Lluís IX de França, a qui concedí el regne de Sicília a canvi d'expulsar Manfred de Sicília dels feus papals del sud d'Itàlia. Les tropes de Carles d'Anjou entraren a l'illa i Manfred morí a la batalla de Benevent, mentre Carles era coronat rei de Sicília a Roma el 1266. Sota Carles d'Anjou, i el seu successor Carles II el nord es privilegià front el sud i fins i tot la capital es va traslladar de Palerm a Nàpols.

El 1282 l'influent noble sicilià Joan de Procida, que havia estat metge del rei Manfred, organitzà la revolta general contra els angevins que esclatà el 30 de març del 1282 coneguda com a vespres sicilianes. Els francesos de l'illa foren assassinats i els rebels van proclamar el govern de l'Església, pero amb la negativa de Martí IV, Carles I d'Anjou va desembarcar a l'illa i assetjar Messina per intentar avançar al centre de l'illa més tard. La delegació dels rebels anà a trobar el rei Pere el Gran al nord d'Àfrica i li oferiren la corona del Regne de Sicília, atès que estava casat amb Constança de Sicília, filla de Manfred. Pere va anar cap a l'illa i desembarcà a Trapani el 29 d'agost, quan la ciutat estava a punt de rendir-se i entrà a Palerm l'endemà, aixecant el setge de Messina i el bisbe de Cefalù el coronà rei el 8 de setembre. Carles I de Valois va tornar a Nàpols el 26 de setembre de 1282.

La batalla[modifica]

Malgrat llur superioritat, l'estol angeví fou derrotat al combat de Nicòtena per l'estol de Pere de Queralt i d'Anglesola, perdent els francesos vint-i-dues galeres i quatre mil homes.[1]

Conseqüències[modifica]

Va comportar el control catalanoaragonès de l'Estret de Messina.[2] L'enfrontament de Pere el Gran amb el Papa, que el va excomunicar, va provocar la croada contra la Corona d'Aragó, i la coronació de Carles de Valois com a rei de la Corona d'Aragó.

Referències[modifica]

  1. (castellà) M.J.Quintana, General victorioso de la Escuadra Aragonesa en el Mediterraneo
  2. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 183 .