Combat del Congost

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de conflicte militarCombat del Congost
Guerra de Successió Espanyola
Combat del Congost (Catalunya 1659-1716)
Combat del Congost
Combat del Congost
Coord.: 41° 43′ 22″ N, 2° 16′ 30″ E / 41.72278°N,2.27500°E / 41.72278; 2.27500
Tipus batalla
Data 29 de juliol del 1705
Coordenades 41° 43′ 22″ N, 2° 16′ 30″ E / 41.72277778°N,2.275°E / 41.72277778; 2.275
Lloc Entre el Figaró i la Garriga
Resultat Victòria vigatana
Bàndols
Bandera d'Espanya (1701-1760) Regne d'Espanya Bandera de Catalunya Companyia d'Osona
Comandants en cap
Bandera d'Espanya (1701-1760) Climent Solanell Bandera de Catalunya Josep Moragues i Mas
Forces
800
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

El combat del Congost fou un enfrontament armat produït l'any 1705 entre tropes de miquelets austriacistes revoltats a la comarca d'Osona sota el lideratge dels patriotes que havien inspirat l'anomenat Pacte dels Vigatans i les forces borbòniques comandades pel Comte de Centelles, comissionat pel Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar. Hom el considera el primer enfrontament bèl·lic formal de l'aixecament militar austriacista del 1705.

Antecedents[modifica]

A la darreria de juny, un cop firmat ja el Tractat de Gènova amb els anglesos el 20 de juny del 1705, les tropes del líder dels Vigatans Carles de Regàs i Cavalleria entraren a Manlleu amb una partida de miquelets. Hi feren morts i incendiaren diverses cases. Poc després, Jaume Puig de Perafita, un altre cap vigatà, concentrà les seves tropes de miquelets a la Plaça de Vic i arengà la població alertant de l'enviament de tropes del Virrei Velasco.

Amb aquest pretext, Jaume Puig i Beuló pogué prendre mesures d'ordre militar sense que els botiflers de Vic s'hi poguessin oposar. S'ordenà el tancament dels portals i es prengueren mesures defensives, amb la qual cosa acabava d'iniciar-se l'aixecament militar austriacista del 1705. El Virrei nomenà el Comte de Centelles cap de les tropes borbòniques i li ordenà de sufocar l'aixecament militar.

L'enfrontament[modifica]

El 29 de juliol del mateix any, el diputat militar de la Generalitat Climent Solanell i el coronel Manegat que comandaven uns 400 homes es dirigia a la vila de Centelles. Amb ells s'havia de reunir el Marquès de Sant Telm i tres esquadrons. Des de Centelles, amb l'ajuda de la gent del poble, pensaven ocupar l'austriacista Vic. Els vigatans els sorprengueren quan provaven d'entrar a la Vegueria de Vic a través del congost del Riu Congost, afluent del riu Besòs, dispersant-los i prenent-los molt armament.[1]

Les tropes borbòniques es referen i intentaren de nou d'entrar a la Plana de Vic, aquest cop amb 800 homes. Aquesta batalla dirigida hàbilment pel General Moragues significà la derrota de nou dels assaltants.[2]

Conseqüències[modifica]

El mateix Comte de Centelles acabà per unir-se a les tropes revoltades dels Vigatans.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]