Comisión para el Esclarecimiento Histórico

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióComisión para el Esclarecimiento Histórico
Dades bàsiques
Tipus entitat truth and reconciliation commission Tradueix
Història
Fundació juny 1994
Organització i govern
Seu central 
Modifica les dades a Wikidata

La Comisión para el Esclarecimiento Histórico (CEH) va ser la comissió per a la veritat i reconciliació de Guatemala, i es va establir el 1994 per tal d'ajudar a reconciliar el país i aconseguir la pau després de la seva llarga guerra civil. La CEH pretenia investigar les nombroses violacions dels Drets Humans perpetrats pels dos bàndols del conflicte armat per informar a la societat guatemalenca sobre que i com exactament havia esdevingut al país entre gener de 1962 i la signatura dels acords de pau el 29 de desembre de 1996.

Antecedents[modifica]

La creació de la CEH va ser acordada a partir de la subscripció de l'Acord per a l'Establiment de la Comissió per a l'Esclariment Històric de les Violacions als Drets Humans i els Fets de Violència que han Causat Sofriment a la Població Guatemalenca, el 23 de juny de 1993. La Comissió tenia el mandat d'Elaborar un informe que contingui els resultats de les recerques realitzades i ofereixi elements objectius de judici sobre l'esdevingut durant aquest període abastant tots els factors, interns i externs. Els seus efectes van ser:

  1. Aclarir amb tota objectivitat, equitat i imparcialitat les violacions dels drets humans i fets de violència que han causat a la població guatemalenca a patir, vinculades amb l'enfrontament armat.[1]
  2. Preparar un informe que contindrà les conclusions de les investigacions dutes a terme i proporcionar informació objectiva sobre els esdeveniments ocorreguts durant aquest període que abasti tots els factors, tant interns com externs.[1]
  3. Formular recomanacions específiques encaminades a afavorir la pau i la concòrdia nacional a Guatemala. La Comissió recomanarà, en particular, mesures per preservar la memòria de les víctimes, per fomentar una cultura de respecte mutu i observança dels drets humans i per enfortir el procés democràtic.[1]

L'Acord d'Oslo disposa que "La Comissió no pot atribuir responsabilitat a qualsevol persona en la seva tasca, les recomanacions o l'informe ni aquests tenen cap propòsits o efectes judicials".[1]

Membres[modifica]

La comissió posseïa tres membres: Christian Tomuschat, un advocat internacional alemany, i els guatemalencs Alfredo Balsells Tojo, jurista, i Otilia Lux de Cotí, experta en assumptes indígenes. Durant un període de sis mesos es van examinar les violacions dels drets humans ocorregudes des del començament del conflicte armat a la signatura de l'Acord de Pau Ferma i Duradora de 1996. A la Comissió se li permetria estendre el temps de la seva investigació sis mesos si es decidia que calia.[1]

Conclusions[modifica]

L'informe de la Comissió, titulat Memoria del Silencio, va ser presentat oficialment el 25 de febrer de 1999. S'estima que més de 200.000 persones van ser assassinades o desaparegudes com a conseqüència del conflicte. Segons les seves conclusions, el 93 per cent de les violacions dels drets humans i els actes de violència són atribuïbles a les accions per part de l'Estat, mentre que el 3 per cent es pot atribuir a la guerrilla. El 85 per cent de totes les violacions registrades són atribuïbles a l'exèrcit, amb un 18 per cent a les patrulles civils. Així mateix conclou que es van cometre actes de genocidi contra els grups maies per agents de l'Estat de Guatemala entre 1981 i 1983. Memoria del silencio detalla sobre casos d'execucions extrajudicials i desaparicions forçades, tortura, desplaçament forçat, massacres, violacions i violència sexual a través de la utilització de testimonis visuals, documents i proves forenses.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Rothenberg, Daniel. Memory of Silence: The Guatemalan Truth Commission Report/Edited By Daniel Rothenberg. New York: Palgrave Macmillan, 2012.

Enllaços externs[modifica]