Comissió Von der Leyen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióComissió Von der Leyen
Parliament to vote on new European Commission (49133145422).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusComissió Europea (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Història
Reemplaçacomissió Juncker Modifica el valor a Wikidata
Creació1r desembre 2019
Governança corporativa
PresidènciaUrsula von der Leyen (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Edifici Berlaymont, seu de la Comissió Europea.

La Comissió Von der Leyen és l'actual Col·legi de Comissaris de la Unió Europea, que va assumir funcions l'1 de desembre de 2019. La seva presidenta és Ursula von der Leyen, qui presideix altres 26 comissaris (un per cadascun dels estats que componen la Unió Europea, excepte Alemanya, que és l'estat d'origen de von der Leyen, i Regne Unit, que es va negar a designar comissari per la seva previsible sortida de la Unió).

Elecció[modifica]

Els eurodiputats exerceixen el vot a favor o en contra de la investidura de von der Leyen el 16 de juliol

Ursula von der Leyen va ser seleccionada i propostada al Parlament Europeu com a candidata a la presidència de la Comissió Europea pel Consell Europeu el 3 de juliol de 2019, després de tres dies de negociacions entre els líders dels estats membres. Von der Leyen es va enfrontar a molts crítics, especialment per part dels eurodiputats, ja que el Consell Europeu va ignorar el sistema dels anomenats Spitzenkandidaten a l'hora de determinar el candidat proposat.

El 16 de juliol de 2019, el Parlament Europeu es va celebrar el debat d'investidura de Von der Leyen. El Parlament Europeu va investir mitjançant votació secreta a von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea, per la majoria absoluta requerida, en primera votació, amb 383 vots a favor (la majoria absoluta estava marcada en 374 vots), 327 en contra i 22 abstencions.[1] És d'esperar que von der Leyen sol·liciti als Estats membres, que proposin candidats pel Col·legi de Comissaris, càrrecs que tindran que ser nomenats per von der Leyen i ratificats pel Parlament Europeu.

El 9 de setembre de 2019 la Comissió Europea va presentar la llista de comissaris designats a partir dels candidats proposats pels diferents estats membres i l'endemà, el 10 de setembre, es va presentar la distribució de carteres: Ursula von der Leyen (Alemanya; presidenta), Frans Timmermans (Països Baixos; Pacte Verd Europeu; vicepresident executiu), Margrethe Vestager (Dinamarca; Europa adaptada a l'era digital; vicepresidenta executiva); Valdis Dombrovskis (Letònia; Una economia que funcioni en pro de les persones; vicepresident executiu), Josep Borrell (Espanya; Europa més fort al món; alt representant/vicepresident), Maroš Šefčovič (Eslovàquia; Relacions Interinstitucionals i Previsió; vicepresident), Věra Jourová (República Txeca; Valors i Transparència; vicepresidenta), Dubravka Šuica (Croàcia; Democràcia i Demografia; vicepresidenta); Margaritis Skhinàs (Grècia; Protecció de l'estil de vida europeu; vicepresidenta); Johannes Hahn (Àustria; Pressupost i Administració), Phil Hogan (Irlanda; Comerç), Maria Gabriel (Bulgària; Innovació i Joventut), Nicolas Schmit (Luxemburg; Ocupació), Paolo Gentiloni (Itàlia, Economia); Janusz Wojciechowski (Polònia; Agricultura), Elisa Ferreira (Portugal; Cohesió i Reformes), László Trócsányi (Hongria; Veïnatge i Ampliació), Stella Kyriakidou (Xipre; Sanitat), Didier Reynders (Bèlgica; Justícia), Rovana Plumb (Romania; Transport), Helena Dalli (Malta; Igualtat), Sylvie Goulard (França; Mercat Intern), Ylva Johansson (Suècia; Assumptes Interns), Janez Lenarčič (Eslovènia; Gestió de Crisi), Jutta Urpilainen (Finlàndia; Associacions Internacionals), Kadri Simson (Estònia; Energia) i Virginijus Sinkevičius (Lituània; Medi ambient i Oceans).[2][3][4]

Les nominacions de Rovana Plumb i Laszlo Trocsanyi van ser vetades en la fase prèvia a l'audiència oral per la Comissió d'Assumptes Jurídics del Parlament Europeu.[5]

Inicialment s'esperava que la Comissió von der Leyen prengués possessió del càrrec en un acte solemne a Brussel·les a les 12.00 de l'1 de novembre de 2019, però finalment l'elecció es va celebrar el 27 de novembre del mateix any.[6]

Els primers passos de la Comissió[modifica]

La denominada comissió geoestratègica va néixer a finals del 2019 amb la voluntat de presentar un green deal i una aproximació a la intel·ligència artificial. A part d'aquestes prioritats, la migració, la potenciació del paper d'Europa al món, i el desenvolupament de la indústria. A més de garantir un Brexit ordenat. Ursula von der Leyen va estrenar la seva presidència en la COP25 de Madrid, i el dia 11 de desembre del 2019, va presentar un pla detallat, amb unes línies mestres focalitzades en aconseguir que Europa es converteixi en el primer continent climàticament neutral l'any 2050.

Prospectivament, segons l'esborrany del pla, el maig del 2020 es presentarà la llei del clima que fixarà l'objectiu i els mitjans per arribar a la neutralitat climàtica. El juny del 2019, Polònia, Hongria i la República Txeca van evitar que s'adoptés l'objectiu fixat el 2050. Previsiblement l'octubre del 2020 es presentarà el projecte per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle el 2030.

El segon gran repte d'aquesta Comissió és l'agenda digital que s'encarregarà de controlar la política de la competència i de garantir que Europa no perdi definitivament el tren industrial de la nova era, i no quedar superats per la Xina i els Estats Units, aquests objectius aniran dirigits per la vicepresidenta Margrethe Vestager. En el terreny de les bateries de cotxes elèctrics, Europa arrenca amb gran retard, el 4% de les bateries davant el 69% de la Xina.[7]

Referències[modifica]

  1. «Video: Parliament elects von der Leyen as Commission President». Parlamento Europeo, 17-07-2019.
  2. «Commissioners-designate». ec.europa.eu. European Commission, 10-09-2019. [Consulta: 10 setembre 2019].
  3. «El clima y la digitalización, prioridades de la Comisión "geopolítica", paritaria y equilibrada de Von der Leyen». euroefe.euractiv.es, 10-09-2019. Arxivat de l'original el 2019-09-11. [Consulta: 3 desembre 2019].
  4. «Borrell deberá reforzar el peso de Europa en el mundo y tendrá responsabilidad en cooperación, ampliación y defensa». Europa Press, 10-09-2019.
  5. Masdeu, Jaume «El Parlamento Europeo devuelve a casa a los comisarios de Hungría y Rumanía». La Vanguardia, 30-09-2019.
  6. «Infografía: datos clave de la nueva Comisión von der Leyen (2019-2024) | Noticias | Parlamento Europeo» (en castellà), 27-11-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
  7. Masdeu, Jaume «Cap a una Europa verda i digital». La Vanguardia, 3 desembre del 2019, pàg. 3.

Enllaços externs[modifica]