Comitè del patrimoni mundial

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióComitè del patrimoni mundial
World Heritage Logo global.svg
2015-07-06 World Heritage Committee Bonn by Olaf Kosinsky-16.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscomissió Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1977 Modifica el valor a Wikidata

'Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural Modifica el valor a Wikidata

Lloc webiucn.org… Modifica el valor a Wikidata

El Comitè del patrimoni mundial selecciona els llocs que han de figurar com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, inclosa la Llista del Patrimoni de la Humanitat i la Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, defineix l'ús del fons del patrimoni i assigna ajuda financera a petició dels estats que en formen part.[1] Comprèn representants de 21 estats que són elegits per l'Assemblea General dels estats que en formen part per un mandat de quatre anys.[2] Aquests voten sobre decisions i propostes relacionades amb el Patrimoni de la Humanitat.

Segons la Convenció del Patrimoni Mundial, el mandat d'un membre del comitè és de sis anys. No obstant això, molts estats decideixen limitar voluntàriament el seu mandat a quatre anys, per donar a altres estats part l'oportunitat de poder-ne formar part.[2] Tots els membres elegits a la 15a Assemblea General (2005) van optar voluntàriament per reduir el seu mandat de sis a quatre anys.

Les deliberacions del comitè rebem ajuda de tres òrgans consultius, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, el Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics i el Centre Internacional per a l'Estudi de la Conservació i Restauració de Béns Culturals.[3][4]

Sessions[modifica]

El Comitè del Patrimoni de la Humanitat es reuneix una vegada a l'any durant una sessió ordinària per debatre sobre la gestió dels llocs del Patrimoni Mundial existents i acceptar les candidatures dels països.[2] Es poden convocar reunions extraordinàries a petició de dos terços dels membres estats.[5] Les reunions se celebren al territori dels membres estatals del Comitè del Patrimoni Mundial, a invitació seva. La rotació entre regions i cultures i el lloc per a la següent sessió l'escull el comitè al final de cada sessió.

Sessió[6] Any Data Ciutat
1 1977 27 Juny–1 Juliol França París
2 1978 5 Setembre–8 Setembre Estats Units d'Amèrica Washington, D.C.
3 1979 22 Octubre–26 Octubre Egipte Cairo & Luxor
4 1980 1 Setembre–5 Setembre França Paris
5 1981 26 Octubre–30 Octubre Austràlia Sydney
6 1982 13 Desembre–17 Desembre França Paris
7 1983 5 Desembre–9 Desembre Itàlia Florència
8 1984 29 Octubre–2 Novembre Argentina Buenos Aires
9 1985 2 Desembre–6 Desembre França Paris
10 1986 24 Novembre–28 Novembre França Paris
11 1987 7 Desembre–11 Desembre França Paris
12 1988 5 Desembre–9 Desembre Brasil Brasília
13 1989 11 Desembre–15 Desembre França Paris
14 1990 7 Desembre–12 Desembre Canadà Banff
15 1991 9 Desembre–13 Desembre Tunísia Cartago
16 1992 7 Desembre–14 Desembre Estats Units d'Amèrica Santa Fe
17 1993 6 Desembre–11 Desembre Colòmbia Cartagena
18 1994 12 Desembre–17 Desembre Tailàndia Phuket
19 1995 4 Desembre–9 Desembre Alemanya Berlín
20 1996 2 Desembre–7 Desembre Mèxic Mérida
21 1997 1 Desembre–6 Desembre Itàlia Nàpols
22 1998 30 Novembre–5 Desembre Japó Kyoto
23 1999 29 Novembre–4 Desembre Marroc Marràqueix
24 2000 27 Novembre–2 Desembre Austràlia Cairns
25 2001 11 Desembre–16 Desembre Finlàndia Hèlsinki
26 2002 24 Juny–29 Juny Hongria Budapest
27 2003 30 Juny–5 Juliol França Paris
28 2004 28 Juny–7 Juliol República Popular de la Xina Suzhou
29 2005 10 Juliol–17 Juliol Sud-àfrica Durban
30 2006 8 Juliol–16 Juliol Lituània Vílnius
31 2007 23 Juliol–1 Juliol Nova Zelanda Christchurch
32 2008 2 Juliol–10 Juliol Canadà Ciutat de Quebec
33 2009 22 Juny–30 Juny Espanya Sevilla
34 2010 25 Juliol–3 Agost Brasil Brasília
35 2011 19 Juny–29 Juny França Paris
36 2012 25 Juny–5 Juliol Rússia Sant Petersburg
37 2013 17 Juny–27 Juny Cambodja Phnom Penh
38 2014 15 Juny–25 Juny Qatar Doha
39 2015 28 Juny–8 Juliol Alemanya Bonn
40 2016 10 Juliol–20 Juliol Turquia Istanbul
41 2017 2 Juliol–12 Juliol Polònia Cracòvia
42 2018 24 Juny–4 Juliol Bahrain Al-Manama
43 2019 30 Juny–10 Juliol Azerbaidjan Bakú
44 2020 Originalment convocat pel 29 Juny–9 Juliol.

Postposat al Juny–Juliol 2021 per la Pandèmia de COVID-19.
[7]
República Popular de la Xina Fuzhou

Oficina[modifica]

Al final de cada sessió ordinària, el comitè elegeix un president, cinc vicepresidents i un ponent dels membres que ostentaran el mandat durant la següent sessió.[5] Es coneixen com a Oficina i els seus representants s'encarreguen de coordinar els treballs del Comitè del Patrimoni Mundial, incloent-hi la fixació de dates, horaris i l'ordre de les reunions de treball.[1]

Votació[modifica]

Cada estat membre del Comitè del Patrimoni Mundial té un vot. Les decisions requereixen una majoria simple i les abstencions no es compten ni com a vots. Els vots es lliuren a mà alçada tret que el president o dos o membres més dels estats sol·licitin una votació secreta.[5]

Membres[modifica]

Membres actuals del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO

Estat membre [8] Mandat
Australia Austràlia 2017-2021
Bahrain Bahrain 2017-2021
Bosnia and Herzegovina Bòsnia i Herzegovina 2017-2021
Brazil Brasil 2017-2021
China Xina 2017-2021
Egypt Egipte 2019–2023
Ethiopia Etiòpia 2019–2023
Guatemala Guatemala 2017-2021
Hungary Hongria 2017-2021
Kyrgyzstan Kyrgyzstan 2017-2021
Mali Mali 2019–2023
Nigeria Nigèria 2019–2023
Norway Noruega 2017-2021
Oman Oman 2019–2023
Russia Rússia 2019–2023
Saint Kitts and Nevis Saint Kitts and Nevis 2017-2021
Saudi Arabia Aràbia Saudí 2019–2023
South Africa Sud-àfrica 2019–2023
Spain Espanya 2017-2021
Thailand Tailàndia 2019–2023
Uganda Uganda 2017-2021
Total 21

Crítiques[modifica]

Hi ha qui ha ha apuntat que hi ha una creixent politització de les decisions del Comitè del Patrimoni Mundial en detriment dels objectius de conservació, sobretot pel que fa a les noves candidatures a la Llista del Patrimoni Mundial, però també amb els nous llocs que passen a formar part de la Llista del Patrimoni Mundial en perill.[9][10] El 2010, estats partits com Hongria, Suïssa i Zimbàbue van presentar una protesta oficial contra aquesta politització.[4]

Una auditoria externa sol·licitada pel Comitè del Patrimoni Mundial per a la seva Estratègia Global de la Llista del Patrimoni Mundial va concloure el 2011 que les consideracions polítiques influïen en les decisions.[4] Va destacar que la composició dels representants del comitè havia passat d'experts a diplomàtics malgrat l'article 9 de la Convenció del Patrimoni Mundial i va trobar que les opinions dels òrgans consultius sovint divergien de les decisions del Comitè del Patrimoni Mundial.

El 2016, Israel va fer una advertència al seu ambaixador de la UNESCO després que el Comitè del Patrimoni Mundial adoptés una resolució en una votació secreta que es referia a un dels llocs més sagrats de Jerusalem, el Mont del Temple, només com a "lloc sagrat de culte musulmà", sense esmentar que els jueus i els cristians també veneren el lloc.[11][12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 UNESCO. «The World Heritage Committee». UNESCO. [Consulta: 27 juny 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 «The World Heritage Committee». UNESCO World Heritage Site. [Consulta: 14 octubre 2006].
  3. UNESCO World Heritage Centre. «Advisory Bodies». UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 27 juny 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 Office of the External Auditor for the United Nations Scientific, Educational and Cultural Organization (2011) Independent Evaluation by the UNESCO External Auditor, Volume 1: Implementation of the Global Strategy for the Credible, Balanced and Representative World Heritage List. UNESCO Headquarters, Paris.
  5. 5,0 5,1 5,2 UNESCO Intergovernmental Committee for the Protection of the World Natural and Cultural Heritage (2015) Rules of Procedure. World Heritage Centre, Paris. Download available at https://whc.unesco.org/en/committee/ (27 Juny 2019)
  6. «Sessions». UNESCO World Heritage Site.
  7. UNESCO. «44th session of the World Heritage Committee». UNESCO. [Consulta: 8 juny 2020].
  8. Centre, UNESCO World Heritage. «UNESCO World Heritage Centre – 40th session of the Committee». whc.unesco.org. [Consulta: 27 març 2018].
  9. Meskell, Lynn Anthropological Quarterly, 87, Winter 2014, pàg. 217–243. DOI: 10.1353/anq.2014.0009.
  10. The Economist. 2010. UNESCO’s World Heritage Sites: A Danger List in Danger. Accessed 27 June 2019.
  11. «U.S. to Withdraw From UNESCO. Here's What That Means». Nationalgeographic.com, 12-10-2017. [Consulta: 21 març 2020].
  12. Tress, Luke. «UNESCO adopts another resolution ignoring Jewish link to Temple Mount». The Times of Israel, 26-10-2016. [Consulta: 21 març 2020].