Comment Yukong déplaça les montagnes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaComment Yukong déplaça les montagnes
Fitxa
DireccióJoris Ivens i Marceline Loridan-Ivens Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJoris Ivens Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJoris Ivens Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada763 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
TemaRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0074334 Filmaffinity: 258087 Allocine: 143737 Rottentomatoes: m/yu_gong_yi_shan Letterboxd: how-yukong-moved-the-mountains TCM: 486677 TMDB.org: 129666 TMDB.org: 244998 Modifica el valor a Wikidata

Comment Yukong déplaça les montagnes és una sèrie de 12 pel·lícules documentals realitzat per Joris Ivens i Marceline Loridan-Ivens sortit el 1976.[1]

Presemtació[modifica]

Comment Yukong déplaça les montagnes està format per dotze pel·lícules fetes a diferents regions de la Xina. La pel·lícula completa té una durada de 12 hores, és un testimoni històric important sobre la Xina durant la revolució cultural.[2]

  1. La pharmacie N°3 : Shangai — La farmàcia núm. 3 de Xangai és una farmàcia autogestionada. Invertits en la seva feina, els empleats estan, com deia l'eslògan aleshores, "Al servei del poble".
  2. Une femme, une famille — El retrat d'una família normal als afores de Pequín: una dona jove de 30 anys, casada, amb un fill, la seva feina i la seva vida quotidiana.
  3. Le Village de pêcheurs — Les dones que s'han convertit en pescadores treballen com els homes, en igualtat de condicions. Aquesta revolució deixa perplex un vell capità de mar.
  4. Autour du pétrole — La pel·lícula més americana, relata el naixement de Taking, una petita ciutat del nord afectada per la febre de l'or negre.
  5. L'Usine de générateurs — El funcionament d'una fàbrica de dinamos prop de Xangai. Els treballadors intervenen en el disseny de la producció, cadascun estudia els problemes i intenta resoldre'ls.
  6. Une caserne — La vida quotidiana en una caserna de l'exèrcit xinès en un campament militar prop de Nanjing. Relacions jeràrquiques i paper social de l'exèrcit que ajuda a les collites i a les fàbriques
  7. Impression d'une ville : Shanghai — La vida quotidiana en una de les metròpolis més grans de la Xina.
  8. Une histoire de ballon, lycée n° 31 Pékin — En una escola secundària de Pequín, un grup d'estudiants i el seu professor discuteixen un problema que acaba de tenir lloc al pati. Els adolescents jugaven a la pilota. Quan va sonar el timbre, el professor els va demanar que tornessin a classe, però un alumne va donar una puntada de peu a la pilota en direcció al professor. Tota la classe discuteix el problema: el joc, la passió, la responsabilitat, la ideologia, la política.
  9. Le professeur Tsien — Un destacat professor universitari explica les seves experiències amb els seus estudiants i els Guàrdies Rojos durant la Revolució Cultural.
  10. Un répétition à l'Opéra de Pékin — El treball d'una companyia d'òpera durant l'assaig d'una actuació a Pequín.
  11. Entraînement au cirque de Pékin — la vida quotidiana dels artistes de circ que s'entrenen per a les properes actuacions.
  12. Les Artisans — L'artesanat tradicional xinès.

Prix et nominations[modifica]

Producció[modifica]

L'expressió del títol de la pel·lícula s'utilitza de manera irònica a la cançó Mao de Ludwig von 88, a l'àlbum La révolution n'est pas un dîner de gala.

« A la planta siderúrgica de la ciutat de Wu-Han

Al combinat siderúrgic de la ciutat de Wu-Han Hi ha homes i hi ha dones que mouen muntanyes Hi ha homes que treballen com el Yukong va moure les muntanyes

»

Més tard Marcelle Loridan va ser crítica amb la pel·lícula quan la va tornar a veure deu anys després "va denunciar el seu plantejament com a occidentals que havien anat a filmar un somni, una utopia. Va prendre consciència del llenguatge de fusta dels xinesos i es va preguntar per la part d'embriagament i sinceritat en les seves declaracions.[3]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]