Commoció cerebral

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de malaltiaCommoció cerebral
Parasagittal MRI of human head in patient with benign familial macrocephaly prior to brain injury (ANIMATED).gif
Pla sagital o para-sagital d'una RM del cap d'un pacient amb una macrocefàlia benigna abans d'una commoción cerebral
Tipus traumatisme cranioencefàlic
Especialitat

Neurologia

DiseasesDB =
Símptomes cefalàlgia, nàusea, blurred vision Tradueix, trastorn del son i labilitat afectiva
Medicació paracetamol i antiinflamatori no esteroïdal
Causat per accident de trànsit, caiguda i traumatisme físic
Classificació
CIM-10 S06.0
CIM-9 850
CIAP N79
Recursos externs
MedlinePlus 000799
eMedicine aaem/123 sports/27
MeSH D001924
Modifica les dades a Wikidata

La commoció cerebral es produeix quan el cervell, per un brusc moviment del cap, mou per l'interior del crani.

Pot implicar desajustaments en les neurones sense que existeixi dany estructural evident. Després d'una commoció cerebral, aquest òrgan queda momentàniament bloquejat. Pot haver-hi o no pèrdua de consciència, però generalment s'observa confusió o problemes de memòria.[1] Pot remetre o en cas de lesió cerebral important, evolucionar cap a una encefalopatia posttraumàtica.[2]

Etiologia[modifica]

Qualsevol incident on el cervell se sacsegi en forma sobtada i intensa dins del crani pot provocar commoció cerebral com a cop o sacsejada en el cap, impacte sever o detenció abrupta. Les més freqüents causes són les col·lisions en accidents de trànsit, esports i entreteniments, caigudes, armes de foc o violència física.[3] Es pot produir-se una important acceleració o desacceleració del crani, i atès que el cervell és una massa inerta a l'interior d'aquest (no està sòlidament unida a ell) pot tenir una acceleració diferent a la de l'encèfal en un moment donat, la qual cosa es tradueix en compressions en volum d'una part de la massa encefàlica i esforços mecànics importants capaços de danyar o afectar temporalment les neurones o les seves connexions.

Precaucions[modifica]

Un efecte secundari de la commoció pot ser una hemorràgia cerebral, que en casos menors pot ser molt lenta, sense donar símptomes en l'immediat. Després de la col·lisió la persona no sent res de greu, s'aixeca i continua. Només hores després es manifesten els símptomes retardats. Per evitar danys irreversibles, s'ha de vetllar la persona tot i després d'accidents menors.[4]

Referències[modifica]

  1. «commoció». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Costa i Molinari, Josep Maria. «Alteracion s psíquiques en els traumatismes cràneo-cerebrals». A: Manual de psiquiatría. 16, 1994, p. 517 (Manuals de la Universitat Autònoma de Barcelona). ISBN 9788479296926. 
  3. «Commoció cerebral». A: Tot sobre primers auxilis. Bubok, 2011, p. 79-80. ISBN 9788490096475. 
  4. Roset i Llobet, Jaume. «TCE (cop al cap)». A: Manual de supervivència del casteller: la ciència al servei de les torres humanes. 6. Barcelona: Cossetània Edicions, 2000, p. 104-106. ISBN 9788489890749. 

Bibliografia[modifica]