Compactadora
Un corró, rodet o compactadora[1] en agricultura és un arreu utilitzat per aplanar o compactar la terra després d'haver llaurat amb una arada.[2][3]
L'acció d'aplanar la terra permet que la llavor sembrada després de la llaurada entri en contacte amb la terra i es faci més ràpida la germinació. També té l'acció de mantenir humida la capa subsuperficial de la terra i és, per tant, un mètode per estalviar aigua.
Els corrons antics eren cilindres de pedra massissa travessada per una barra de ferro.
Els corrons moderns acostumen a ser metàl·lics però també n'hi ha de matèria plàstica i buits que s'omplen d'aigua en utilitzar-los i que generalment es fan servir en el manteniment de parcs i jardins.
Els corrons de discs estan formats per discs independents i separats entre ells, i es caracteritzen per un pes elevat apte per aprofundir en terrenys lleugers i sorrencs.[4]
Dissenys[modifica]
Una peça vs. segmentat[modifica]
En sòl conreat, un corró d'una sola peça té l'inconvenient que en girar les cantonades l'extrem exterior del corró ha de girar molt més ràpid que l'extrem interior, forçant un o tots dos extrems a patinar. Un corró d'una sola peça girat sobre un terreny tou relliscarà un munt de terra al radi exterior, deixant munts, la qual cosa és contraproduent. Sovint, els corrons es fan en dues o tres seccions per reduir aquest problema, i el corró Cambridge el supera del tot muntant molts segments petits en un eix de manera que cadascú pugui girar a la velocitat de terra local.
Llisa vs. ranures[modifica]
La superfície dels corrons pot ser llisa, o pot tenir una textura per ajudar a trencar el sòl o per fer ranures a la superfície final per reduir el fregat de la pluja. Cada segment d'un corró Cambridge té una costella al voltant de la seva vora per a aquest propòsit. El nom cultipacker s'utilitza sovint per a aquests tipus de cresta, especialment als Estats Units.
Història[modifica]
El corró es coneix a l'Europa occidental des de l'any 1500, però el seu ús sembla haver estat reservat per a terrer dures fins al segle xviii,[5] en una època en què la metal·lúrgia i la mecanització permetien concebre eines còmodes de fer servir. No obstant això, l'agrònom andalusí Ibn al-Awwam havia esmentat l'existència de rodets esmicoladors ja al segle XII.[6][7]
Usos[modifica]
Utilització agrícola[modifica]
Els corrons són una eina de cultiu secundària utilitzada per aplanar la terra o trencar grans terrossos de sòl, especialment després de llaurar o passar l'arada de discs. En l'actualitat, els corrons solen ser arrossegats per tractors. Abans de l'agricultura mecanitzada, un equip d'animals de treball, com cavalls o bous, proporcionava la força de tracció necessària per a poder passar el corró o compactadora al llarg dels camps. La tracció animal se segueix utilitzant avui dia en alguns contextos, com a les granges Amish dels Estats Units i en regions d'Àsia on els bous de tir segueixen sent molt utilitzats.
Els corrons preparen els llits de sembra òptims fent-los tan plans com sigui pràctic i moderadament ferms. El fet que siguin plans és important a la plantació perquè és l'única manera pràctica de controlar la profunditat mitjana de sembra de llavors sense plantar a mà, laboriosament, cada llavor; no és viable aconseguir per uniformitat (per exemple) d'1 cm de profunditat de plantació si el contorn del llit de sembra varia 2 cm o més entre punts adjacents. És per això que en el moment de la sembra és important trencar fins i tot els petits terrossos/termolls i tenir una uniformitat ben anivellada del sòl.
Les terres més planes també faciliten el control de males herbes i la collita posteriors. Per exemple, en el control mecànic de males herbes, el control de la profunditat de les dents del cultivador només és pràctic amb un contorn del sòl decentment pla, i en combinació, controlar l'alçada del capçal de la combinació només és pràctic amb un contorn del sòl decentment pla.
També es creu que el rodatge ajuda a reduir la pèrdua d'humitat del sòl conreat.
Eres[modifica]
Les eres per a batre cereals [8] s’associen a dues menes de corrons: els rodets de batre[9][10] i els rodets o corrons d’aplanar.[11][12]
Ús en el camp de criquet[modifica]
En el criquet, els corrons s'utilitzen perquè el camp sigui pla i menys perillós per als batedors.
En la història del criquet s'han utilitzat rodets de diverses mides, des dels rodets lleugers que s'utilitzaven a l'època dels camps descoberts i en algunes etapes de la dècada de 1950 per facilitar la batuda, fins al modern «corró pesat» que s'utilitza universalment al criquet de primera categoria en l'actualitat. El reglament permet que un terreny de joc només es compacti al començament de cada entrada o dia de joc, però això ha tingut una enorme influència en el joc en eliminar els shooters que eren omnipresents en tots els terrenys excepte en els lleugers abans que s'utilitzessin els corrons pesats. Ss'ha criticat els rodets pesants per facilitar massa la batuda i per reduir la velocitat a què s'assequen els camps després de la pluja en el fresc clima anglès.[13]
Ús en gespa[modifica]
Els corrons de gespa estan dissenyats per igualar o endurir la superfície de la gespa, especialment en climes on l'aixecament fa que la gespa sigui grumosa. Es pot donar el cas que s'aixequi quan el sòl es congela i es descongela moltes vegades durant l'hivern. Quan això passa, es recomana als jardiners que facin rodar lleugerament la gespa amb un corró de gespa a la primavera.[14] Els sòls argilosos o humits no s'han de corronar a mesura que es compacten.[14]
Referències[modifica]
- ↑ Vilà, N. Estudi del vocabulari de les eines agrícoles a la comarca del Baix Camp. Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 72 (Biblioteca filològica). ISBN 978-84-7283-184-1.
- ↑ Institut d'Estudis Catalans. compactadora [Consulta: 6 juny 2023].
- ↑ Grup Enciclopèdia. compactadora [Consulta: 6 juny 2023].
- ↑ «Corró». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ Reigniez, Pascal. Errance. L'outil agricole en France au Moyen âge (en francès), 2002. ISBN 2-87772-227-9. OCLC 689957512.
- ↑ Georges Comet. «id=THNrCUsoNfsC&pg=PA238&lpg=PA238&dq=historia+del+rodillo+agrícola&source=bl&ots=VQHJdcYTpI&sig=ACfU3U0dFsSWcM7g31SeNxK6-AdrAKBe0w&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi- p8z4v8XzAhVErxoKHU5JCZUQ6AF6BAgWEAM#v=onepage&q=history%20roll%20agriculture&f=false Las herramientas agrícolas medievales y modernas y su historia», 2001.
- ↑ al-'Isbili, A.Z.Y.M.I.A.; Ibn-al-ʿAuwām, Y.I.M.; Banqueri, J.A.. Kitab al-falahah. Libro de agricultura. Su Abu Zacaria Jihia aben Mohamed ben Ahmed Ebn el Awam, Sevillano. Trad. al castellano y anotado por Josef-Antonio Banqueri. (arab. et castell.) (en castellà). Impernta Real, 1802, p. 459 (Kitab al-falahah. Libro de agricultura. Su Abu Zacaria Jihia aben Mohamed ben Ahmed Ebn el Awam, Sevillano. Trad. al castellano y anotado por Josef-Antonio Banqueri.).
- ↑ Catalans, I.E.; Agraris, I.C.E.. V Congrés de la ICEA: 1907-2007, cent anys d'agricultura catalana : Castelldefels, 4, 5 i 6 de juliol de 2007. Institució Catalana d'Estudis Agraris, 2010, p. 528. ISBN 978-84-9965-021-0.
- ↑ Patrimoni, Agència Catalana del; Catalunya, Generalitat de. «Rodet de batre». Visitmuseum · Catalonia museums. [Consulta: 6 juny 2023].
- ↑ Diccionario de Agricultura práctica y Economía Rural (en castellà). Imp. de Luis Garcia, 1855, p. 132 (Diccionario de Agricultura práctica y Economía Rural).
- ↑ Raventós, E.G.. Història agrària dels Països Catalans. Fundació Catalana per a la Recerca, 2006, p. 296 (Història agrària dels Països Catalans). ISBN 978-84-475-3077-9.
- ↑ Espinosa, J. Cartilla agraria, o sea La práctica de la agricultura y de la ganaderia, según los autores más clásicos de estos tiempos (en castellà). Imp. de León Amarita, 1822, p. 34.
- ↑ content/story/151736.html "Notes by the Editor" de Pardon, Sydney H. (editor); John Wisden's Cricketers' Almanac'; Seixanta-vuitena edició (1931)
- ↑ 14,0 14,1 Cengage Learning. Landscaping: Principles and Practices, 2004, p. 406-407. ISBN 1-4018-3410-8.
Bibliografia[modifica]
- Ortiz-Cañavate, Jaime. Las Máquinas agrícolas y su aplicación. 6a ed. rev, y ampl. Madrid: Mundi-Prensa, 2003. ISBN 8484761177.
Enllaços externs[modifica]
 |
Vegeu corró en el Viccionari, el diccionari lliure. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Compactadora |
- Degelman Land Roller Arxivat 2006-10-24 a Wayback Machine.
Eines agrícoles | |
|---|---|
