Companyia Sueca de les Índies Orientals

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióCompanyia Sueca de les Índies Orientals
Svenska Ostindiska Compagniets lilla sigill från sista oktrojen 1806-1813.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat empresa, companyia privilegiada i empresa
Forma jurídica societat cotitzada en borsa
Història
Fundació 1731 a Göteborg
Fundadors Colin Campbell Tradueix, Henrik König Tradueix i Niclas Sahlgren Tradueix
Dissolució 29 maig 1813
Organització i govern
Seu central 

Web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
El buc Götheborg a Oslo en el centenari de la dissolució de la unió entre Noruega i Suècia el 10 de juny de 2005.

La Companyia Sueca de les Índies Orientals (en suec: Svenska Ostindiska Companiet, o SOIC), va ser fundada a Gotemburg, Suècia el 1731 per al comerç amb l'Orient llunyà.

Els primers intents de fundar una companyia d'aquest tipus es remunten al segle XVII. A inicis de 1626, l'holandès Willem Usselinx obtingué privilegis reials del rei Gustau II Adolf. També els pirates de Madagascar, el 1718, oferiren al rei de Suècia Carles XII, naus armades i or a canvi de la seva naturalització i servir-se de Suècia com a una base comercial.

Amb la fi de la Gran Guerra del Nord i el Tractat de Nystad, el comerç exterior era una opció per a reconstruir el país.

El 1729 el comerciant escocès Colin Campbell junt als comerciants suecs Niclas Sahlgren i Henrik König, establiren una nova companyia sota el nom de Henrich König & Compagnie que obtingué els privilegis reaials el 14 de gener de 1731.

Cambell, en el primer viatge, salpà el 9 de febrer de 1732, en el veler Friedericus Rex Sueciae, acompanyat de l'ambaixador a la Xina. Arribats a la Xina comerciaren amb espècies, porcellana i te. El 27 d'agost de 1733 el vaixell tornà aGotemburg amb un gran èxit econòmic.

Durant la seva existència de 1731 a 1821, la SOIC va realitzar 132 expedicions. Es van perdre 8 vaixells en total.

Des de Gotemburg els veler portaven ferro en lingots, acer i coure.

El principal producte que es portava de la Xina era el te que en gran part es reexportava al Regne Unit.

Referències[modifica]

  • Christian Koninckx: Marginal but profitable foodstuffs. Drugs and spices. Swedish East-Indian trade in the eighteenth century. In: Klaus Friedland (Hrsg.): Maritime Food Transport. Böhlau, Köln u. a. 1994, ISBN 3-412-09893-0, S. 465–482 (Quellen und Darstellungen zur hansischen Geschichte NF 40).
  • Christian Koninckx: The First and Second Charters of the Swedish East India companie, (1731–1766). A Contribution to the Maritime, Economic and social history of North-Western Europe in its relationships with the Far East. van Ghemmert, Kortrijk 1980.
  • Eskil Olán: Ostindiska Compagniets Saga. Historien om Sveriges märkligaste handelsföretag. 2. Auflage. Wettergren & Kerber, Göteborg 1923.
  • Johan Fredrik Nyström: De Svenska ostindiska Kompanierna. Historisk-statistisk Framställning. s. n., Göteborg 1883.

Enllaços externs[modifica]

(Fotos del projecte Götheborg)