Trasmediterránea

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Companyia Transmediterrània)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióTrasmediterránea
Barco transmediterranea Ciudad de Valencia.JPG
Dades base
Tipus entitat negoci
Història
Fundació 1916
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Web Lloc web oficial

Modifica dades a Wikidata

La Companyia Transmediterrània és una companyia naval espanyola dedicada al transport marítim de persones i de mercaderies en trajectes regulars per ferri. El 2013 el seu nom és Trasmediterránea, posseeix una flota de 17 vaixells i la seva seu social és a Madrid.

Història[modifica | modifica el codi]

La naviera va ser fundada el 25 de novembre de 1916 amb la fusió de les empreses de José Juan Dómine, Vicent Ferrer, Joaquim Tintoré i Enrique García. Les empreses eren la Companyia Valenciana de Vapors Correus d'Àfrica (18 vaixells i 22.369 tones), Ferrer Peset Germans, de València (15 vaixells i 17.410 tones), Línia de Vapors Tintoré, de Barcelona (7 vaixells i 9.767 tones) i la Societat Navegació i Indústria, de Barcelona (5 vaixells i 4.974 tones). L'accionista principal era el financer mallorquí Joan March i Ordinas.

En començar la seva activitat, l'1 de gener de 1917, la seu estava a Barcelona i tenia una flota de 45 vaixells. Es va fer càrrec de les línies marítimes de sobirania que tenien adjudicades les dues primeres navilieres esmentades.

En el seu primer any d'existència comprà dues navilieres més: la Compañía Anónima de Vapores Vinuesa, de Sevilla i la Companyia Marítima de Barcelona. El 1918 comprà dues altres navilieres: la Companyia Marítima de Maó i la Isleña Marítima Companyia Mallorquina de Vapors. L'adquisició de La Isleña topà amb l'oposició d'importants sectors econòmics i socials de Mallorca, però malgrat tot Joan March se'n sortí amb la seva: adquirí moltes accions de La Isleña que cedí a la Transmediterrània. El 1918 la Transmediterrània controlà la Isleña i tres consellers seus ja ho eren de la naviliera mallorquina. La Isleña es convertí amb una filial i aviat els vaixells de la Transmediterrània feren les línies entre la Península i les Balears així com entre les illes.[1]

Aquestes quatre darreres navilieres tenien 25 vaixells i 31.214 tones. La flota de la Transmediterrània estava formada per 70 vaixells de diferents mides i edats, tots eren vapors, ja que encara no hi havia motonaus. D'aquesta manera el transport marítim esdevenia un veritable monopoli que concentrava totes les línies de sobirania.

L'expansió de la companyia[modifica | modifica el codi]

El 1921 la seu central es traslladà a Madrid, però el mateix any la direcció es traslladà a València. El mateix any comprà La Fertilitzadora, empresa de fosfats i productes petroliers. Altres empreses que passaren a ser filials de la Transmediterrània foren: Petrolis Porto Pí S.A., La Unió Naval de Llevant, Drassanes de Tarragona, Casa Fried Krupp Germania Werke.

En la Guerra Civil Espanyola les seves naus foren emprades com a vaixells auxiliars de la marina de guerra dels dos exèrcits.

El vaixell Ciudad de Alicante de Trasmediterránea al Port de Sevilla

De 1921 a 1998, any en què es liberalitzà el sector, va mantenir un total monopoli a les línies que unien la península amb les illes i el nord d'Àfrica. El 1939 s'incorporà al consell d'administració Joan March Ordinas. El 1949 es restablí la delegació de la companyia a Palma.

Estatalització i privatització[modifica | modifica el codi]

L'any 1978 passà a ser una societat estatal i aquest fou el seu estatus fins que fou reprivatitzada pel govern de José María Aznar el 2002. La SEPI adjudicà la Transmediterrània al consorci format per Acciona Logística (60%), Caixa d'Estalvis de la Mediterrània, Companyia de Remolcadors Ibaizábal, Agrupació Hotelera Dóliga, Subministraments Eivissa i Naviliera Armas.

Renovació de la companyia[modifica | modifica el codi]

La dècada dels 80 ve marcada per la incorporació de l'alta velocitat per a passatgers amb els primers Jet-Foil (Princeses Guayarmina i Princesa Guacimara) que van revolucionar les comunicacions entre les dues capitals de l'arxipèlag canari; i els hidrofoils que van navegar també a l'Estret.

En els anys 90, comença la construcció a les drassanes de Bazán dels primers Fast Ferry, el vaixell més ràpid i lleuger de passatgers i vehicles d'Europa en aquests anys (el 1994 el Alcántara opera les línies Tarragona-Palma, Eivissa-Palma i València-Palma, i el 1996 el fast ferri Almudaina s'incorpora a Barcelona-Palma).

Es produeix la descentralització de l'activitat de la companyia en zones -Balears, Sud Estret i Canàries-.

El 1994 el vaixell Don Joan comença a fer creuers per la Mediterrània occidental i per l'Atlàntic (Canàries, Madeira i el Marroc) a través de la companyia Schembri, del grup Trasmediterranea.

El 1996 la companyia es certifica sobre la base de les Normes ISO 9001 de Qualitat; tres anys abans havia obtingut la certificació del Sistema de Gestió Tècnica i Seguretat de la Flota que converteix Trasmediterranea en la primera naviliera espanyola certificada en matèria de qualitat.

El 1997 s'inaugura a Barcelona la primera estació marítima de la companyia, a la qual seguiran les de València i Las Palmas de Gran Canària.

El 2000 s'incorporen a les línies de Balears els Superferries Sorolla i Fortuny, i el 2001 el vaixell Murillo. Comença la incorporació dels vaixells més moderns d'alta velocitat, els catamarans de la sèrie Milenium a les comunicacions de les Balears i Sud Estret, ia més de passatge i vehicles ofereixen un servei exprés per a la càrrega.

També a partir de l'any 2000 s'obren nous mercats de passatge i càrrega Almeria-Nador (Marroc) i Almeria-Ghazaouet (Algèria).

L'11 de gener de 2002, Trasmediterranea resulta adjudicatària dels concursos per a prestar els serveis de línies marítimes d'interès públic durant els següents cinc anys, que per primera vegada es realitza per façanes: península-Balears, península-Canàries i península-Ceuta i Melilla.

El 2003 va iniciar la seva activitat Trasmediterranea Càrrec, que aporta valor afegit a l'activitat tradicional de transport marítim, amb un servei integral "porta a porta" per a la càrrega, emmagatzematge i transport per carretera que s'embarca en els vaixells de la companyia.

El 2006 Trasmediterranea aconsegueix la certificació ISO 14001 de Gestió Mediambiental per al transport marítim de passatgers, els seus vehicles i càrrega rodada.

Al novembre de 2006, el Milenium Tres, procedent de Tasmània, arriba a Algesires i dies després es presenta a Màlaga ia Melilla.

El 2009 s'inaugura la nova Terminal de Ferry de Barcelona, ​​operada per Trasmediterranea en règim de concessió fins a l'any 2029, que dóna servei a la companyia i altres navilieres.

El 2010 s'incorporen a la flota de càrrega dels nous Roll-on Roll-off majors del mercat, construïts en Navantia, Jose Maria Entrecanales i Super Fast Balears.

També el 2010 es canvia l'operativa del port de la ciutat de Tànger al nou port de Tànger-Med, reduint de manera considerable la travessia des d'Algesires.

El 2011 s'inaugura la nova Terminal Ro-Ro i de Passatgers de Trasmediterranea a Cadis.

A l'agost de 2012 es crea la Unitat de Creuers per potenciar l'activitat d'operador i consignatari de creuers que la companyia desenvolupa al Port de València on porta atesos més de 3,5 milions de creueristes en els últims dotze anys.

El 2012 i 2013 es signen acords amb les principals agrupacions canàries (Coplaca i Agriten) de productors de plàtans per transportar tota la seva producció per mar a la península i Balears, fins a 2017. I amb Gefco per al transport dels seus vehicles a Balears i Canàries . S'obren en 2012 les noves línies de càrrega Sevilla-Canàries i de càrrega i passatge València-Eivissa. I el 2013 es produeix el canvi de logotip.

Trasmediterranea ha estat pionera a oferir un bitllet intermodal per al transport marítim i per carretera. El fet més recent en aquest àmbit ha estat l'acord, al gener de 2014, amb Movelia per integrar els seus sistemes i permetre la venda des de les dues companyies de bitllets combinats Autobús + Vaixell.

El 16 de desembre de 2014 se nomena nou director general d'Trasmediterranea a Mario Quero -enginyer naval, M.B.A. per la UNED i Executive Màster en ESADE- que aporta una sòlida experiència professional i coneixement de la companyia.

El 28 d'abril de 2015 el vaixell fletat Sorrento que cobria la seva ruta habitual entre València i Palma va patir un fatal incendi a bord que va obligar a evacuar tot el passatge i tripulació. Quan es trobava a 18 milles de la costa de Mallorca - menys d'una hora després d'haver sortit del port de Palma - es va declarar un incendi a la coberta número 4, destinada a càrrega rodada. L'evacuació es va produir gràcies a la col·laboració de Salvament Marítim i la naviliera Baleària, la competència directa. Els primers vaixells que van acudir van ser el Marta Mata i la Salvamar Acrux (Salvament Marítim) i els Ro-pax Visemar One i Pulla (Baleària), que van recollir a tots els passatgers i tripulants del vaixell incendiat portant-los al port de Palma. Només es va haver de lamentar 4 ferits, un de gravetat que va ser traslladat a l'Hospital Son Espases de Palma a través d'un helicòpter Helimer de SM. Afortunadament el va incendiar es va poder extingir abans que els danys materials al vaixell acabessin amb l'enfonsament. El vaixell va ser remolcat inicialment pel Clara Campoamor, un dels més grans vaixells de Salvament Marítim que es va desplaçar des de Cartagena (el seu port base), fins al port de Sagunt (Comunitat Valenciana), on la naviliera propietària (el grup Grimaldi Lines) es va fer càrrec d'ell.

Flota[modifica | modifica el codi]

Superferry Fortuny

Alta velocitat[modifica | modifica el codi]

  • Millenium Dos
  • Almudaina Dos
  • Alcantara Dos
  • Alborán
Catamaran d'alta velocitat Alboràn

Superferries[modifica | modifica el codi]

  • Sorolla
  • Fortuny

Ferries[modifica | modifica el codi]

  • Juan J. Sister
  • Zurbarán
  • Ciudad de Málaga
  • Las Palmas de Gran Canaria
  • Albayzin (nova adquisició, antic flet)
  • Tenacia (flet)
  • Forza (flet)
  • Snav Adriático (flet)
  • Vronskiy (flet)
  • Almariya (abans Isabella I) (nueva adquisición, antic flet)
  • Nura Nova (flet)
  • Dimonios (flet)
    Vaixelll de càrrega José Maria Entrecanales

Vaixells de càrrega[modifica | modifica el codi]

  • José María Entrecanales
  • Super Fast Levante
  • Super Fast Baleares
  • Super Fast Galícia

Connexions[modifica | modifica el codi]

Trasmediterranea realitza rutes en les franges de la Mediterrània, Canàries i Sud-Estret.

Mediterrani[modifica | modifica el codi]

  • Barcelona-Eivissa (ciutat)
  • Barcelona-Maó
  • Barcelona-Palma de Mallorca
  • Barcelona-Formentera (amb transbord)
  • Palma de Mallorca-Eivissa (ciutat) -Palma de Mallorca
  • Palma de Mallorca-Maó-Palma de Mallorca
  • València-Eivissa (ciutat)
  • València-Maó (via Palma)
  • València-Palma de Mallorca
  • València-Formentera (amb transbord)
  • Alcudia-Ciutadella
  • Gàndia-Sant Antoni

Canàries[modifica | modifica el codi]

  • Cadis-Escull
  • Cadis-Las Palmas (via Escull)
  • Cadis-S.C. de Tenerife (via Las Palmas)
  • Cadis-S.C. de la Palma (via Arrecife, Las Palmas i S.C. Tenerife)
  • Cadis-Fuerteventura- (via Arrecife, Las Palmas, S.C. Tenerife i S.C. de la Palma)
  • Escull-Las Palmas
  • Escull-S.C. Tenerife (via Las Palmas)
  • Escull-S.C. de la Palma (via Las Palmas i S.C. de Tenerife)
  • Escull-Fuerteventura (via Las Palmas, S.C. de Tenerife i S.C. de la Palma)
  • Las Palmas-S.C. Tenerife
  • Las Palmas-S.C. de la Palma (via S.C Tenerife)
  • Las Palmas-Fuerteventura
  • Las Palmas-Arrecife (via S.C Tenerife, Fuerteventura)
  • Las Palmas-Cadis (via Fuerteventura i Arrecife)
  • S.C. Tenerife-Las Palmas
  • S.C Tenerife-S.C. la Palma
  • S.C. Tenerife-Fuerteventura (via Las Palmas)
  • S.C. Tenerife-Escull (via Las Palmas i Fuerteventura)
  • S.C. Tenerife-Cadis (via Las Palmas, Fuerteventura i Arrecife)
  • S.C. La Palma-S.C. Tenerife
  • S.C. La Palma-Las Palmas (via S.C. Tenerife)
  • S.C. La Palma-Port Rosari -Fuerteventura- (via S.C. Tenerife i Las Palmas)
  • S.C. La Palma-Escull (via S.C. Tenerife, Las Palmas Port Rosari i Fuerteventura)
  • S.C. La Palma-Cadis (via S.C. Tenerife, Las Palmas, Fuerteventura i Arrecife)
  • Fuerteventura-Escull
  • Fuerteventura-Cadis (via Escull)

Sud-Estret[modifica | modifica el codi]

  • Algesires-Ceuta
  • Algesires-Tànger-Med (Marroc)
  • Almeria-Melilla
  • Almeria-Ghazaouet (Algèria)
  • Almeria-Nador (Marroc)
  • Almeria-Oràn (Algèria)
  • Màlaga-Melilla

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Transmediterrània, Companyia». A: Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 17. Palma: Promomallorca, p. 294-296. ISBN 84-8661702-2. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trasmediterránea Modifica l'enllaç a Wikidata