Competència monopolista

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La competència monopolista es defineix com un mercat en el que hi ha molts venedors o un gran nombre d'empreses que produeixen béns diferenciats que poden ser substitutius per imperfectes i davant un augment dels preus, el consumidor pot canviar de marca corresponent al del que es tracta. Entre els extrems: competència perfecta i monopolis, es troben els dos models de mercats que són més freqüents en la vida real: l'oligopoli i la competència monopolista.

En la competència monopolista, el venedor aconsegueix diferenciar el producte, amb el que, a pesar que hi ha moltes empreses, es poden fixar certs nivells de preus i actuar de manera semblant a un monopoli. Com sempre, per obtenir el màxim benefici es produirà la quantitat en la què l'ingrés marginal és igual al cost marginal. Són exemples de competència monopolista: benzineres, restaurants, perruqueries…

Aquí cada empresa acostuma a tenir els seus clients i actua seguint el model del monopoli tenint en compte que la resta dels béns són substitutius imperfectes i per tant, cada empresa tracta de diferenciar el seu producte i mantenir la clientela. D'aquesta forma, seran més monopolistes com més augmenti la diferència del seu producte respecte de la dels altres béns. A partir de la publicitat i d'altres variables, s'aconsegueix diferenciar el producte en aquest tipus de mercats (amb més qualitat, millor equip, millor presentació…)

Més informació [cal citació][modifica | modifica el codi]

La competència monopolística o monopolista és un tipus de competència en la qual existeix una quantitat significativa de productors actuant al mercat sense que existeixi un control dominant per part de cap d'aquests en particular.

La qüestió clau en aquest cas és que es presenta una diferenciació del producte, mercaderia no homogènia; és a dir, un producte en particular, depenent del productor, pot tenir variacions que li permetin ser, en algun aspecte, diferent als altres productes similars fets per altres empreses. La competència, llavors, no es donarà per preus sinó, per exemple, per la qualitat del producte, el servei durant la venda o postvenda, la ubicació i l'accés al producte, la publicitat i l'empaquetatge, etc.

Una altra característica per destacar de la competència monopolística és la de la fàcil entrada i sortida a indústria per part dels productors. Un gran nombre de productors d'un ben determinat permet que les empreses no necessitin grans quantitats de diners, ni una gran grandària, per competir; els costos, no obstant això, es poden incrementar per la necessitat de buscar diferenciar-se dels altres competidors.

Un exemple d'aquest tipus de competència pot ser el mercat de roba per a dones. Els productors, encara que es dediquen a produir roba per a dones, no fan vestits iguals als dels altres, doncs els productes d'un o un altre són diferents per qualitat, disseny, servei en la venda, etc., fent que cada producte sigui diferent d'un altre sense per això deixar de ser roba per a dones.

Els mercats de competència monopolista se situen entre el monopoli i el oligopoli i posseeixen algunes característiques de cadascun d'aquests dos mercats. S'assemblen a l'oligopoli en què existeixen un nombre limitat d'empreses que produeixen i venen en aquest sector i en què no existeixen barreres d'entrada: qualsevol competidor té la facilitat per entrar o sortir del mercat. Al mercat el consumidor és capaç de distingir els béns o serveis que produeix una altra a través de les marques. Així, és com si cada empresa tingués el monopoli de la seva marca, i per això pot exercir cert control sobre el preu del seu producte.

El venedor s'enfronta a una corba de demanda decreixent, ja que pot permetre's apujar el preu perdent alguns clients però no tots, ja que té cert poder sobre el preu. Com a resultat d'aquesta demanda creixent, l'equilibri de cada empresa a curt termini és molt similar al del monopoli. Per fer màxim el benefici, cada empresa fixarà aquell nivell de producció que iguali l'ingrés marginal al cost marginal. Igual que el monopolista, l'empresa en aquest mercat també pot obtenir uns beneficis extraordinaris, encara que aquests beneficis solament es mantindran al curt termini, ja que al no existir traves a l'entrada o sortida d'empreses aquest benefici actuarà com a incentiu a les altres empreses per entrar al mercat restant amb això clients a les altres, donant-se aquesta situació fins que la corba de demanda de cada empresa sigui tangent a la de cost total mitjà; acabant amb això l'incentiu i l'entrada d'empreses, per la qual cosa a llarg termini les empreses solen fixar la seva producció i preu amb un benefici nul.

Una eina de la qual se serveixen les empreses al mercat de competència monopolista és la publicitat, a causa que a través d'ella s'aconsegueix captar nous clients, no sent possible per mitjà de preu, ja que solen tendir a convergir entre totes les empreses