Complex de demència associat a la sida

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de malaltiaComplex de demència associat a la sida
Tipus trastorn cognitiu, malaltia relacionada amb la sida i encefalopatia pel VIH
Especialitat psiquiatria
Classificació
CIM-10 F02.4 i B22.0
Recursos externs
MeSH D015526
Modifica dades a Wikidata

El complex de demència associat a la sida (CDAS) són els trastorns neurològics associats amb la infecció pel VIH i SIDA. El CDAS pot incloure trastorns neurològics de diversa gravetat. Els trastorns neurocognitius associats al VIH s'associen amb una encefalopatia metabòlica induïda per la infecció pel VIH i alimentada per l'activació immunitària dels macròfags i la micròglia.[1] Aquestes cèl·lules s'infecten amb el VIH i se secreten neurotoxines tant d'origen viral com de l'hoste. Les característiques essencials del CDAS són un deteriorament cognitiu acompanyat de disfunció motora, problemes de la parla i el canvi en el comportament. El deteriorament cognitiu es caracteritza per la lentitud mental, problemes de memòria i falta de concentració. Els símptomes motors inclouen una pèrdua del control motor fi que condueix a la malaptesa, falta d'equilibri i tremolors. Els canvis de comportament poden incloure apatia, letargia i disminució respostes emocionals i l'espontaneïtat. Histopatológicamente, s'identifica per la infiltració de monòcits i macròfags en el sistema nerviós central (SNC), gliosi, pal·lidesa de les beines de mielina, anormalitats de processos dendrítics i la pèrdua neuronal.[1][2]

La prevalença és d'un 10–20% als països occidentals[3] però només un 1–2% d'infeccions per VIH a l'Índia.[4][5] Aquesta diferència es deu possiblement al subtipus de VIH present a l'Índia. La mania relacionada amb el VIH s'observa a vegades en pacients amb una malaltia de VIH avançada; produeix més irritabilitat i deficiència cognitiva, i menys eufòria, que un episodi maníac associat a un trastorn bipolar autèntic. A diferència d'aquesta malaltia, pot tenir un curs més crònic. L'arribada del tractament amb múltiples medicaments ha fet que aquesta síndrome esdevingués més rara.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Gray, F., Adle-Biassette, H., Chrétien, F., Lorin de la Grandmaison, G., Force, G., Keohane, C. «Neuropathology and neurodegeneration in human immunodeficiency virus infection. Pathogenesis of HIV-induced lesions of the brain, correlations with HIV-associated disorders and modifications according to treatments». Clin. Neuropathol., 20, 4, 2001, pàg. 146–55. PMID: 11495003.
  2. Adle-Biassette, H., Lévy, Y., Colombel, M., Poron, F., Natchev, S., Keohane, C. and Gray, F. «Neuronal apoptosis in HIV infection in adults». Neuropathol. Appl. Neurobiol., 21, 3, 1995, pàg. 218–27. DOI: 10.1111/j.1365-2990.1995.tb01053.x. PMID: 7477730.
  3. Grant I., Sacktor H. & McArthur J.. «HIV neurocognitive disorders». A: H. E. Gendelman, I. Grant, I. Everall, S. A. Lipton i S. Swindells. (ed.). The Neurology of AIDS (PDF). 2a ed.. Londres: Oxford University Press, 2005, p. 357–373. ISBN 0-19-852610-5. 
  4. Satishchandra P., Nalini A., Gourie-Devi M. et al. «Profile of neurologic disorders associated with HIV/AIDS from Bangalore, South India (1989–1996)». Indian J. Med. Res., 11, 2000, pàg. 14–23. PMID: 10793489.
  5. Wadia R. S., Pujari S. N., Kothari S., Udhar M., Kulkarni S., Bhagat S. & Nanivadekar A. «Neurological manifestations of HIV disease». J. Assoc. Physicians India, 49, 2001, pàg. 343–348. PMID: 11291974.