Vés al contingut

Comtat de Barbour

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Comtat de Barbour (Alabama)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaComtat de Barbour
Barbour County (en) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipuscomtat Modifica el valor a Wikidata
EpònimPhilip Pendleton Barbour Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 08′ N, 80° 00′ O / 39.13°N,80°O / 39.13; -80
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatVirgínia Occidental Modifica el valor a Wikidata
CapitalPhilippi Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població15.465 (2020) Modifica el valor a Wikidata (17,42 hab./km²)
Llars6.484 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície888 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua0,5 % Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
comtat de Taylor
comtat de Randolph
comtat d'Upshur
comtat de Tucker
comtat de Preston
comtat de Harrison Modifica el valor a Wikidata
Creació3 març 1843 Modifica el valor a Wikidata
Codi de departament INSEE54001 Modifica el valor a Wikidata
Codi GNIS1696996 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbarbourcountywv.org Modifica el valor a Wikidata

Barbour és un comtat al centre del nord de Virgínia Occidental amb 15.465 habitants al cens del 2020.[1] La seu del comtat és Philippi,[2] que va ser fundada el 1844. Tant el comtat com la ciutat van rebre el nom de Philip P. Barbour (1783–1841), un congressista dels Estats Units per Virgínia i associate justice del Tribunal Suprem dels Estats Units. El comtat es va formar el 1843 [3] quan la regió encara formava part de l'estat de Virgínia. El 1871, una petita part del comtat de Barbour va ser transferida al comtat de Tucker, Virgínia Occidental.

La batalla de Philippi, també coneguda com "Philippi Races", es va lliurar al comtat de Barbour el 3 de juny de 1861. Tot i que més aviat es tractà d'una escaramussa, sovint es considera el primer enfrontament terrestre de la Guerra Civil Americana.

Durant 114 anys (1909-2023), el comtat de Barbour va acollir l’Alderson-Broaddus College (més tard la Universitat Alderson Broaddus), una institució baptista americana. El seu programa de batxillerat de Physician assistant (PA) de quatre anys va ser el primer d'aquesta mena.

Història

[modifica]

Assentament i formació

[modifica]

Richard Talbott establí al 1780 el primer assentament blanc a l'actual comtat de Barbour, amb el seu germà Cotteral i la seva germana Charity, a uns 3 milles (4.8 km) riu avall des del futur emplaçament de Philippi.[4] En aquell moment, la regió encara formava part del comtat de Monongalia, Virgínia. La regió no havia tingut assentaments indis permanents i, per tant, els conflictes amb els nadius americans eren relativament poc freqüents en un bon principi. No obstant això, els Talbott es veieren obligats a abandonar la seva granja diversos cops per seguretat; i dos cops van veure necessari retirar-se a l'est dels Alleghenies, sempre retornant-hi. Cap membre d'aquesta família va morir mai per atacs indis.[5]

Parts del que seria el comtat de Barbour es van incloure als recentment creats comtats de Harrison (1784), Randolph (1787) i Lewis (1816). El comtat de Barbour s'erigí l'any 1843 rebent el nom del difunt polític i jurista de Virgínia, Philip P. Barbour (1783–1841). Barbour havia sigut congressista per Virgínia, president de la Cambra de Representants i associate justice del Tribunal Suprem) L'assentament de Philippi –anteriorment conegut amb els noms d'"Anglin's Ford" i "Booth's Ferry"– va ser planificat, anomenat i es va convertir en la seu del comtat aquell mateix any; va ser constituït el 1844. A la dècada de 1850, quan es va construir un important pont cobert a Philippi per donar servei als viatgers de l'autopista de peatge Beverly-Fairmont, la població del comtat s'acostava a les 10.000 persones.

El primer diari del comtat va ser el Barbour Jeffersonian, publicat aproximadament entre l'agost del 1857 i el juny de 1861, editat per Thompson Surghnor (1820-64).[6]

Guerra Civil

[modifica]

L'abril de 1861 a tot l'estat de Virgínia en un referèndum es va aprovar una Ordenança de Secessió dels Estats Units d'Amèrica. Delegats de 25 comtats occidentals, però, es van reunir a Wheeling el 13 de maig per a la primera de dues reunions ) convocades per derogar l'Ordenança. Els delegats del comtat de Barbour per a la primera convenció van ser Spencer Dayton, John H. Shuttleworth i E. H. Manafee. El comtat de Barbour havia votat a favor de la secessió de Virgínia, però, i una bandera de secessió de palmetto havia estat onejant sobre el palau de justícia des del gener de 1861.[7]

El 3 de juny de 1861 Philippi va ser l'escenari d'una de les primeres batalles de la Guerra Civil Americana. La batalla de Philippi fou més tard satiritzada com les "Philippi Races" (lit. les curses de Philippi) degut a la retirada precipitada de les tropes confederades acampades a la localitat (l'escaramussa es recrea cada juny durant la "Blue and Gray Reunion" de la ciutat). A la llum del 3 de juny, dues columnes de forces de la Unió sota el comandament del coronel Benjamin Franklin Kelley i el coronel Ebenezer Dumont, amb potser 3.000 homes, van arribar de Grafton i van atacar uns 800 reclutes confederats mal armats sota el comandament del coronel George A. Porterfield. Les tropes de la Unió havien marxat tota la nit a través d'una forta tempesta de pluja arribant just abans de l'alba. L'atac sorpresa va despertar els confederats adormits. Després de disparar uns quants trets a les tropes de la Unió que avançaven, les línies sudistes es van trencar i van començar a córrer frenèticament cap al sud, alguns encara amb la roba de llit.

La victòria de la Unió en una contesa relativament incruenta va impulsar el jove general major George McClellan al centre d'atenció nacional, i aviat se li assignà el comandament de tots els exèrcits de la Unió. La batalla també va inspirar protestes a l'oest de Virgínia contra la secessió. L'11 de juny la segona Convenció de Wheeling es va reunir en aquella ciutat i el comtat de Barbour va ser representat de nou per Dayton i Shuttleworth, als quals aquest cop es va unir N. H. Taft. La Convenció va anul·lar l'Ordenança de Secessió de Virgínia i va nomenar governador Francis H. Pierpont. Aquests esdeveniments finalment donarien lloc a l'estat separat de Virgínia Occidental.

Contemporaneïtat

[modifica]

El 1990 els promotors privats van oferir als ciutadans del comtat de Barbour entre 4 i 6 milions de dòlars anuals en taxes per a acceptar escombraries de fora de l'estat en un abocador del comtat durant les tres dècades següents. Es lliurarien fins a 200.000 tones d'escombraries al mes.[8] (en aquell moment, el pressupost anual del comtat era només d'un milió de dòlars.) Els votants del comtat van rebutjar la proposta.[9]

El 2023 el comtat de Barbour va perdre el seu principal ocupador quan el consell d'administració de la Universitat Alderson-Broaddus va votar a favor del tancament de la institució uns 152 anys després de la seva fundació.[10]

Geografia

[modifica]

Segons l'Oficina del Cens el comtat té una superfície de 343 milles quadrades (890 km2) de les quals 341 milles quadrades (880 km2) son terra ferma i 1.8 milles quadrades (4.7 km2) -un 0,5%- son cobertes per les aigues.[11]

El comtat de Barbour està situat a l' altiplà Allegheny, a l'extrem occidental de les muntanyes Allegheny (representades per la Laurel Mountain al límit oriental del comtat). La major part del comtat està drenat pel Tygart Valley River, que el travessa de sud a nord i on hi ha els seus tres assentaments més poblats: Philippi, Belington i Junior. Entre els afluents del Tygart al comtat hi ha Teter Creek, Laurel Creek, Hacker's Creek, el riu Buckhannon i el riu West Fork. Una part del comtat a l'oest desemboca al riu Middle Fork, principalment a través d'Elk Creek. El parc estatal Audra, l'únic parc estatal del comtat, és al Middle Fork, a la l'extrem sud-oest. Teter Creek Lake Wildlife Management Area, l'única WMA del comtat, es troba en aquest rierol i llac a la part oriental. Tots els rierols esmentats formen part de la conca hidrogràfica del riu Monongahela.

Localitats i entitats administratives

[modifica]
Vista de Philippi, seu del comtat de Barbour. Es poden veure l'històric pont cobert de Philippi que creua el riu Tygart Valley i el principal edifici administratiu i la capella de la Universitat Alderson Broaddus al cim de "Battle Hill" (a dalt a l'esquerra) amb vistes a la ciutat.

El 1863 els comtats de Virgínia Occidental s'organitzaren en townships, amb la intenció de fomentar el govern local. Això va resultar poc pràctic a l'estat, que era densament rural, i el 1872 els townships es van convertir en magisterial districts.[12] Els magisterial districtsoriginals del comtat de Barbour eren Barker, Cove, Elk, Glade, Philippi, Pleasant i Union. Entre 1880 i 1890, una part del districte de Barker es va separar per formar Valley District. Aquests vuit districtes van continuar fins a la dècada de 1970, quan es van consolidar en tres districtes: Nord, Sud i Oest.[13]

"Map of Barbour County, W.Va., 1883", mostrant els vuit magisterial districts

Els noms i els límits dels magisterial districts històrics del comtat de Barbour es van conservar com a districtes de gestió i impostos, juntament amb les corporacions de Belington, Junior i Philippi. La ciutat de Philippi està dividida en quatre wards, tots els quals es troben al districte de Philippi. El primer i el segon districte de Belington es troben al districte de Valley, mentre que el segon i el tercer districte es troben al districte de Barker.

Ciutat
Towns
Llocs designats pel cens
Comunitats no incorporades


Poblacions històriques
CensPob.
18509.005
18608.958
187010.312
188011.870
189012.702
190014.198
191015.858
192018.028
193018.628
194019.869
195019.745
196015.474
197014.030
198016.639
199015.699
200015.557
201016.589
Est. 202515.414[14] Disminució
U.S. Decennial Census[15]
1790–1960[16] 1900–1990[17]
1990–2000[18] 2010–2020[1]


Cens del 2020

[modifica]

Segons el cens del 2020 al comtat hi vivien 15.465 persones.[19][20] i 6.168 llars.

El perfil racial del comtat era d'un 93,5% blancs, un 1,8% de negres o afroamericans, un 0,2% d'amerindis i nadius d'Alaska, un 0,2% d'asiàtics, un 0,3% d'alguna altra raça i un 4,0% de dues o més races. Els residents hispans o llatins de qualsevol raça constitueixen l'1,2% de la població.[20]

De les 6.168 llars, en el 27,0% hi vivien menors de 18 anys; i en el 24,8% hi vivia una dona cap de família sense cònjuge ni parella present. Un 27,7% de totes les llars eren ocupades només per una persona, i el 13,6% ho eren per una persona de 65 anys o més.[19]

Hi havia 7.114 habitatges, dels quals el 13,3% estaven buits. Entre els habitatges ocupats, el 77,4% estaven ocupats pels propietaris i el 22,6% per llogaters. La taxa de desocupació dels propietaris era de l'1,5% i la taxa de desocupació dels lloguers era del 6,7%.[19]

Segons el cens del 2020 el 20,3% dels residents eren menors de 18 anys i el 21,1% tenien 65 anys o més; l'edat mediana era de 44 anys. Per cada 100 dones hi havia 99,8 homes, i per cada 100 dones de 18 anys o més hi havia 99,6 homes.[19]

Perfil racial i ètnic del comtat de Barbour
Nota: el cens dels EUA tracta els hispans/llatins com una categoria ètnica. Aquesta taula exclou els llatins de les categories racials i els assigna a una categoria independent. Els hispans/llatins poden ser de qualsevol raça.
Raça / ètnia ( NH = No hispà ) Hab. 2000 [21] Hab. 2010 [22] Hab. 2020[23] % 2000 % 2010! % 2020
Blanc (NH) 15.095 16.005 14.379 97,03% 96,47% 92,97%
Negre o afroamericà (NH) 77 120 259 0,49% 0,72% 1,67%
Natiu americà o nadiu d'Alaska (NH) 111 91 37 0,71% 0,54% 0,23%
Asiàtic (NH) 40 34 32 0,25% 0,20% 0,20%
illenc del Pacífic (NH) 2 3 0 0,01% 0,01% 0,00%
Altra raça (NH) 2 6 10 0,01% 0,03% 0,06%
Raça mixta o multiracial (NH) 157 234 556 1,00% 1,41% 3,59%
Hispà o llatí (qualsevol raça) 73 96 192 0,46% 0,57% 1,24%
Total 15.557 16.589 15.465 100,00% 100,00% 100,00%

Segons el cens del 2010 al comtat hi havia 16.589 persones, 6.548 llars i 4.643 [24] resultant-ne una densitat de 48.6 habitants per milla quadrada (18.8/km2). Hi havia 7.849 habitatges amb una densitat mitjana de 23.0 per milles quadrades (8.9/km2)[25] El perfil racial del comtat era d'un 96,8% de blancs, un 0,7% de negres o afroamericans, un 0,6% s'amerindis, un 0,2% d'asiàtics, un 0,2% d'altres races i de l'1,5% de dues o més races. Els d'origen hispà o llatí constituïen el 0,6% de la població.[24] Pel que fa a l'ascendència, el 23,4% eren alemanys, el 22,3% americans, el 13,6% irlandesos i l'11,0% anglesos.[26]

Dels 6.548 habitatges, en el 30,7% hi vivien menors de 18 anys, en el 54,8% eren ocupats per parelles casades vivint plegades, el 10,9% ho eren per una dona cap de família sense marit present, el 29,1% no eren famílies i el 24,2% de totes les llars estaven ocupades per una sola persona. De mitjana a cada llar hi vivien 2,46, augmentant a 2,89 en el cas dels habitatges ocupats per famílies. La mediana d'edat era de 41,5 anys.[24]

La renda mediana per llar al comtat era de 31.212 dòlars i la renda mediana familiar era de 39.434 dòlars. Els homes tenien una renda mediana de 34.573 dòlars enfront dels 21.797 dòlars de la de les dones. La renda per capita del comtat era de 17.304 dòlars. Un 14,3% de les famílies i el 18,4% de la població estaven per sota del llindar de pobresa, entre aquests el 27,5% dels menors de 18 anys i el 13,6% dels majors de 65 anys.[27]

Cens del 2000

[modifica]

Segons el cens de l'any 2000 al comtat hi havia 15.557 persones, 6.123 llars i 4.365 famílies resultant una densitat de 18 persones/km² (46 persones per milla quadrada). Hi havia 7.348 habitatges amb una densitat mitjana de 8,5 habitatges/km² (22 hab. per milla quadrada). El perfil racial del comtat era d'un 97,36% de blancs, un 0,49% de negres o afroamericans, un 0,71% de nadius americans, un 0,26% d' asiàtics, un 0,02% d' illencs del Pacífic, un 0,12% d' altres races i un 1,03% de dues o més races. El 0,47% de la població era hispana o llatina de qualsevol raça. A banda la zona té una població significativa de persones racialment mixtes (tot i que sovint de pell clara i ulls blaus), conegudes localment com "la gent de Chestnut Ridge ", els orígens específics de les quals són incerts. Molts estudiosos els classifiquen entre els melungeons que es troben escampats per tot Appalachia.

Hi havia 6.123 llars, en el 30,10% de les quals hi vivien menors de 18 anys, el 57,20% eren ocupades per parelles casades vivint plegades, el 10,30% tenien una dona cap de família sense marit present i el 28,70% no eren famílies. El 25,10% de totes les llars eren ocupades per una sola persona ;i el 12,60% ho eren per una sola persona de 65 anys o més. De mitjana les llars hi vivien 2,47 persones, augmentant a 2,94 en el cas d'habitatges ocupats per famílies.

Al comtat, la població es distribuïa en les següents clsses etàries: un 23,00% menors de 18 anys, un 9,40% de 18 a 24 anys, un 26,80% de 25 a 44 anys, un 25,20% de 45 a 64 anys i un 15,60% de 65 anys o més. La mediana d'edat era de 39 anys. Per cada 100 dones hi havia 96,70 homes. Per cada 100 dones de 18 anys o més, hi havia 92,00 homes.

Al comtat la renda mediana per llar era de 24.729 dòlars, i la renda mediana familiar era de 29.722 dòlars. Els homes tenien una renda mediana de 24.861 dòlars enfront dels 17.433 dòlars de la de les dones. La renda per capita del comtat era de 12.440 dòlars. El 22,60% de la població i el 18,40% de les famílies estaven per sota del llindar de pobresa. De la població total, el 32,00% dels menors de 18 anys i el 16,70% dels majors de 65 anys vivien per sota del llindar de pobresa.

Eleccions

[modifica]

El comtat de Barbour és dins del segon districte del Congrés de Virgínia Occidental.

El comtat de Barbour va estar generalment dividit durant la major part del segle XX, tot i que tendia a votar més pels demòcrates que pels republicans. Això es deu a la posició dividida del comtat a la Guerra Civil Americana entre unionistes i secessionistes.[28] Des de les eleccions presidencials del 2000, el comtat de Barbour ha seguit la tendència de la resta de l'estat cap als republicans.[29]


Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «State & County QuickFacts». United States Census Bureau. [Consulta: 14 agost 2022].
  2. ↑ «Find a County». National Association of Counties. Arxivat de l'original el May 31, 2011. [Consulta: 7 juny 2011].
  3. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el September 23, 2001. [Consulta: 23 juliol 2013].
  4. ↑ Els Talbott es van establir a la desembocadura de Hacker's Creek. Maxwell, Hu (1899), The History of Barbour County, From its Earliest Exploration and Settlement to the Present Time, The Acme Publishing Company, Morgantown, West Virginia (Reprinted, McClain Printing Company, Parsons, West Virginia, 1968.), pg 473.
  5. ↑ Maxwell, Op. cit., pg 474.
  6. ↑ Barbour County Historical Society (1979), Barbour County, West Virginia...Another Look; Taylor Publishing Company, pg 30.
  7. ↑ Maxwell, Hu; West Virginia University Libraries. The history of Barbour County, West Virginia, from its earliest exploration and settlement to the present time. Morgantown, W. Va. : Acme Publishing Company, 1899.
  8. ↑ "Landfill Controversy Divides Barbour County" (1990), Charleston Gazette (Oct 28 issue).
  9. ↑ "Barbour Rejecting Landfill" (1990), Charleston Gazette (Nov 7 issue).
  10. ↑ McCluskey, Mitchell «Financially struggling university in West Virginia closes down, leaving students scrambling». CNN, 02-08-2023.
  11. ↑ «2010 Census Gazetteer Files». United States Census Bureau, 22-08-2012. [Consulta: 23 juliol 2015].
  12. ↑ Otis K. Rice & Stephen W. Brown, West Virginia: A History, 2nd ed., University Press of Kentucky, Lexington (1993), p. 240.
  13. ↑ United States Census Bureau, U.S. Decennial Census, Tables of Minor Civil Divisions in West Virginia, 1870–2010.
  14. ↑ «County Population Totals and Components of Change: 2020-2025». United States Census Bureau. [Consulta: 11 abril 2026].
  15. ↑ «U.S. Decennial Census». United States Census Bureau. [Consulta: 9 gener 2014].
  16. ↑ «Historical Census Browser». University of Virginia Library. [Consulta: 9 gener 2014].
  17. ↑ «Population of Counties by Decennial Census: 1900 to 1990». United States Census Bureau. [Consulta: 9 gener 2014].
  18. ↑ «Census 2000 PHC-T-4. Ranking Tables for Counties: 1990 and 2000». United States Census Bureau. [Consulta: 9 gener 2014].
  19. 1 2 3 4 «2020 Decennial Census Demographic Profile (DP1)». United States Census Bureau. [Consulta: 1r desembre 2025].
  20. 1 2 «2020 Decennial Census Redistricting Data (Public Law 94-171)». United States Census Bureau. [Consulta: 1r desembre 2025].
  21. ↑ «[73&g=050XX00US54001 P004: Hispanic or Latino, and Not Hispanic or Latino by Race – 2000: DEC Summary File 1 – Barbour County, West Virginia]». United States Census Bureau.
  22. ↑ «P2 Hispanic or Latino, and Not Hispanic or Latino by Race – 2010: DEC Redistricting Data (PL 94-171) - Barbour County, West Virginia». United States Census Bureau.
  23. ↑ «P2 Hispanic or Latino, and Not Hispanic or Latino by Race – 2020: DEC Redistricting Data (PL 94-171) - Barbour County, West Virginia». United States Census Bureau.
  24. 1 2 3 «DP-1 Profile of General Population and Housing Characteristics: 2010 Demographic Profile Data». United States Census Bureau. Arxivat de l'original el February 13, 2020. [Consulta: 3 abril 2016].
  25. ↑ «Population, Housing Units, Area, and Density: 2010 - County». United States Census Bureau. Arxivat de l'original el February 13, 2020. [Consulta: 3 abril 2016].
  26. ↑ «DP02 SELECTED SOCIAL CHARACTERISTICS IN THE UNITED STATES – 2006-2010 American Community Survey 5-Year Estimates». United States Census Bureau. Arxivat de l'original el February 13, 2020. [Consulta: 3 abril 2016].
  27. ↑ «DP03 SELECTED ECONOMIC CHARACTERISTICS – 2006-2010 American Community Survey 5-Year Estimates». United States Census Bureau. Arxivat de l'original el February 13, 2020. [Consulta: 3 abril 2016].
  28. ↑ Denton, Lawrence M.; Unionists in Virginia: Politics, Secession and Their Plan to Prevent Civil War, ISBN 1625852797
  29. ↑ Leip, David. «Dave Leip's Atlas of U.S. Presidential Elections». uselectionatlas.org. [Consulta: 27 març 2018].

Bibliografia

[modifica]
  • Barbour County West Virginia...Another Look (1979), compilat per The Barbour County Historical Society, Taylor Publishing Company, Dallas, TX i Paoli, PA.
  • Coonts, Violet Gadd (2a ed., maig de 1991), The Western Waters: Early Settlers of Eastern Barbour County, West Virginia, amb l'assistència de Gilbert Gray Coonts i Harold Cart Gadd, publicat per Stephen P. Coonts, Denver, CO.
  • Coffman, Mary Stemple i Ethel Park Stemple (1978), Footsteps of Our Fathers: Early Settlers of Tacy (Barbour County) W. Va.; Baltimore.
  • Hardesty's Historical and Geographical Encyclopedia, Illustrated: Containing large scale copper plate Maps of Each State and Territory of the United States, and the Provinces of Canada ... Special History of the Virginias, Maps and Histories of Lewis, Upshur and Barbour Counties, West Virginia ... Volum 4 de la sèrie publicada per HH Hardesty, 1883, 391 pàgines. (Edició reimpresa editada per Jim Comstock ; reimpressió posterior per Wes Cochran. Conté una breu història del comtat de Barbour i esbossos biogràfics dels seus ciutadans.)
  • Mattaliano, Jane K. i Lois G. Omonde (1994), Milestones: A Pictorial History of Philippi, West Virginia, 1844–1994, Virginia Beach, Virgínia: The Donning Company Publishers.
  • Myers, Karl o Elmer ( ca. 1935), One-Room Schoolhouses, pel·lícula casolana d'1 minut de les escoles d'una sola aula del comtat de Barbour; Arxius Estatals de Virgínia Occidental (disponible en el conjunt de DVD Treasures from American Film Archives: 50 Preserved Films, 2000).
  • Shaffer, John W. (2003), Xoc de lleialtats: un comtat fronterer a la Guerra Civil, Morgantown (Virgínia de l'Oest): West Virginia University Press.
  • Shingleton, George A. (1976), History of Mt. Morris School, Church and Cove District, Parsons (Virgínia de l'Oest): McClain Printing Company.
  • Smith, Barbara i Carl Briggs (2000), Barbour County (Sèrie: Imatges d'Amèrica), Arcadia Publishing, Charleston, SC.
  • Zinn, WD (1931), The Story of Woodbine Farm, Buckhannon, Virgínia Occidental: Kent Reger, Job Printer. (Un relat detallat de la vida i el treball en una granja del comtat de Barbour [Shooks Run] a finals del segle XIX i principis del XX.)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comtat_de_Barbour&oldid=37306723»