Comtat de Brunsvic
El Comtat de Brunsvic o Brunswick fou un comtat que existí dins del Ducat de Saxònia medieval des del segle IX fins a 1235, quan fou elevat a ducat, el Ducat de Brunsvic-Lüneburg.
Evolució
El comtat es va consolidar a partir de les possessions de la casa dels Brunons, centrades a l'entorn de la ciutat de Brunsvic, i es va anar ampliant per les herències d'Enric el Gros de Northeim, als voltants de Northeim i Göttingen, i una part de l'herència dels Billung, les terres de Lüneburg, que van anar a parar a la casa de Welf el 1106. Quan es va produir la reorganització del ducat de Saxònia, l'any 1180, el comtat edevingué independent de fet del ducat, car els nous ducs ascanis no van poder establir el seu control sobre ell. El 1203, els tres fills del duc Enric el Lleó van repartir-se el territori: Enric va rebre la part occidental incloent Hannover i Göttingen, Guillem va rebre les terres del voltant de Lüneburg i el rei Otó IV la zona de Braunschweig. La independència de Brunsvic va ésser reconeguda quan el comtat fou elevat a Ducat de Brunsvic-Lüneburg el 1235, el qual va mantenir la seva existència fins al 1918.
Comtes
Casa Brunona
- Brunó I (en el càrrec abans del 991, mort el 1015 o 16)
- Liudolf (mort el 1038)
- Brunó II (mort el 1057)
- Egbert I (mort el 1068)
- Egbert II (mort el 1090)
Casa de Northeim
- Enric el Gros (mort el 1101)
Casa de Süpplingenburg
Casa de Welf
- Enric l'Orgullós (mort el 1139)
- Enric el Lleó (deposat el 1180, mort el 1195)
- Conjuntament:
- Guillem de Winchester (mort el 1215)
- Otó IV, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (mort el 1218)
- Enric V, comte palatí del Rin (mort el 1227)
- Otó el Nen (promogut a duc el 1235)
Per als governants en èpoques posteriors cal consultar el Ducat de Brunsvic-Lüneburg.