Comtat de Güell

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de títol nobiliariComtat de Güell
Corona de conde.svg
Tipus comtat
Primer titular Eusebi Güell i Bacigalupi
Rei Alfons XIII d'Espanya
Data 26 de maig de 1908
Actual titular Juan María Gerardo Güell y Martos
Modifica dades a Wikidata

Comtat de Güell és un títol nobiliari concedit el 1908 pel rei Alfons XIII a l'empresari català Eusebi Güell i Bacigalupi. El 1911 va concedir als seus fills Claudi Güell i López i Santiago Güell i López el vescomtat i la baronia de Güell, respectivament. El títol va ser rehabilitat en 1965, per Juan María Gerardo Güell i Martos, fill del segon comte de Güell, convertint-se així en el III comte de Güell. La família Güell és originària de Torredembarra i està documentada des del 1558.

Escut dels Güell[modifica]

Les armes dels Güell són: Partit: al primer de gules, una banda d'argent; i al segon de gules, una creu trilobada d'argent i cantonada de quatre flors de lis nodrides d'argent. A Catalunya els Güell també usaren: de gules, dues bandes d'or. Les armes esculpides en les sepultures de la família Güell de Vilafranca en la capella de Sant Antoni, són aquestes: Partit: primer. de gules, amb dues bandes d'or, i segon, d'atzur, cinc estrelles de plata en sotuer; bordura de plata amb aquest lema en lletres de sable: "Si ergo me queritis sinite hos abire".[1]

Comtes de Güell[modifica]

Titular Període
Creació per Alfons XIII
I Eusebi Güell i Bacigalupi 1910-1918
II Joan Antoni Güell i López 1918-1958
III Juan María Güell i Martos 1966-actual titular

Història dels comtes de Güell[modifica]

Eusebi Güell i Bacigalupi, I comte de Güell.

  1. Es va casar amb Luisa Isabel López i Bru, els fills del qual van ser:
    1. Joan Antoni Güell i López, que va heretar el comtat de Güell, com a II comte, així com el marquesat de Comillas, com a III marquès.
    2. Claudi Güell i López, creat I vescomte de Güell, en 1911.
    3. Santiago Güell i López, creat I baró de Güell, en 1911.
    4. Eusebi Güell i López, que fou II vescomte de Güell, en heretar al seu germà Claudi, mort sense descendència.
    5. Isabel Güell i López, que va casar amb Carles de Sentmenat i de Sentmenat, IX marquès de Castelldosrius, II marquès d'Orís (per rehabilitació al seu favor en 1915), XXV baró de Santa Pau.
    6. Maria Cristina Güell i López, que va casar amb Josep Bertran i Musitu.
Li va succeir el seu fill:
  1. Va casar amb Virginia Churruca i Dotres, Dama de la Reina Victòria Eugènia d'Espanya.
  2. Va casar en segones noces amb Josefina Ferrer-Vidal i Parellada, filla de Joan Josep Ferrer-Vidal i Güell, II marquès de Ferrer-Vidal, del qual no va tenir descendència.
Del seu primer matrimoni, fou el seu fill Juan Claudio Güell i Churruca, VII comte de San Pedro de Ruiseñada, que va casar amb María del Carmen Martos i Zabalburu, XII Marquesa de Fuentes i Dama de la Reina Victoria Eugènia i van ser pares de:

Juan María Gerardo Güell i Martos, III comte de Güell, Gran d'Espanya (dignitat).

  1. Va casar amb María de los Reyes Merry del Val y Melgarejo.

Notes[modifica]

  1. Diccionario Heráldico de Cataluña, de Gregorio García Ciprés
  2. El diario montañés. «Juan Antonio Güell y López» (en (castellà)). [Consulta: 6 agost 2008].

Referències[modifica]