Comtat de Lunéville

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de títol nobiliariComtat de Lunéville
Tipusarticle de llista de Wikimedia Modifica el valor a Wikidata

El comtat de Lunéville fou una jurisdicció feudal de Lorena, centrada a Luneville. El feu es va constituir a l'entorn del castell i cobrava un dret de pas pel pont sobre el Vezouze, que estava en el camí del comerç de la sal. Després de pertànyer a diversos senyors, un d'ells, Esteve, va esdevenir bisbe de Toul, i va donar al territori el títol de comtat; el govern d'aquest fou confiat als comtes palatins de Metz. El 1171 la línia es va extingir i va passar a un parent llunyà de nom Hug I; el fill d'aquest, Hug II, es va revoltar el 1234 contra Mateu II, duc de Lorena i fou derrotat. Llavors va bescanviar els seus dominis de Lunéville amb una senyoria a l'entorn de Saint-Dié. El comtat de Lunéville fou annexionat al ducat de Lorena.

Llista de bisbes[modifica]

casat amb Gerberga, probable filla de Godofreu I el Captiu, comte de Verdun i d'Oda de Metz (filla de Gerard I, comte reial de Metz)
casat amb Judit
casat amb Suanaquilda
casat amb Matilde, filla d'Albert I, comte d'Eguisheim, de Dagsbourg i de Nordgau
mort sense fills, va deixar Lunéville al seu nebot mentre que el bisbe de Metz va confiar el comtat a un dels seus cosins maternals)
  • 1171-1220: Hug I de Lunéville († 1220), fill de Folmar I, comte de Bieskastel i per tant besnet de Folmar III i de Clemència (filla de Folmar V)
casat amb Cunegunda de Kyrburg