Comtat de Xestalgar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de títol nobiliariComtat de Xestalgar
Corona de comte
Primer titularBaltasar de Montpalau i Ferrer (1578? - 1638)
ReiFelip IV de Castella
Data1628
LlinatgeMontpalau
Montsoriu
Escrivà d'Íxer
Castellví
Català de Valeriola
Frígola
Saavedra
Actual titularMaría Asunción de Saavedra y Bes
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

El Comtat de Xestalgar és un títol nobiliari creat pel rei Felip IV de Castella el 20 de febrer de 1628, i concedit al noble valencià En Baltasar de Montpalau i Ferrer (1578? - 1638) titular del senyoriu territorial i jurisdiccional de Xestalgar, que esdevenia "comtat", mentre que el cavaller agraciat assolia la dignitat de comte.[1]

Orígens[modifica]

Escut d'armes dels comtes de Xestalgar

El senyoriu de Xestalgar havia sorgit l'any 1237, quan Jaume el Conqueridor en feu donació al cavaller Roderic Ortiç. El territori senyorial incloïa l'antiga alqueria islàmica del mateix nom i el nucli menor de l'Andénia, emplaçats a la vora del riu Túria. Poc després, va revertir a la Corona, fins que l'any 1296 passà a Bernat Guillem d'Entença. Posteriorment la seua titularitat va pertànyer a diferents cases nobiliàries abans dels Montpalau (llinatge).[2]

Manuscrit del segle xvii amb la genealogia dels comtes de Xestalgar

Ascendència[modifica]

L'any 1484, En Salelles de Montpalau, avantpassat directe d'En Baltasar per línia paterna, adquiria en subhasta pública el castell i lloc de Xestalgar, amb jurisdicció civil i criminal. El seu llinatge es va succeir de manera ininterrompuda a la senyoria fins a l'any 1666. En Salelles casà amb Magdalena de Thous, i llur línia de successió és la següent:

  • Joan Baptista de Montpalau i de Thous, qui casà amb Francesca Vilanova.
  • Joan de Montpalau i Vilanova, rebesavi del I comte de Xestalgar. Casà amb Isabel Mercader i Blanes.
  • Miquel Àngel de Montpalau i Mercader, besavi del I comte. Va augmentar el seu patrimoni adquirint la baronia de Sot de Xera on establí una reduïda comunitat de cristians vells (1540). Rebia tractament de baró.
  • Baltasar de Montpalau i Pertusa, avi del I comte. Casà amb Àngela Cervató l'any 1552.
  • Gaspar de Montpalau i Cervató, mort el 1606, pare del I comte. Va adquirir la senyoria de la Torre de Lloris amb el lloc de Sanç pel seu matrimoni amb Na Maria Ferrer (1577).[3]

Successors[modifica]

Comtes de Xestalgar

(creació per Felip IV el 1628)

I Baltasar de Montpalau i Ferrer 1628 - 1638
II Gaspar de Montpalau i Mussefi 1638 - 1664
III Maria de Montpalau 1664 - 1666
IV Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau 1666 - 1709
V Baltasar Escrivà d'Íxer 1709 - 1738
VI Joaquín de Castellví 1738 - 1760
VII Joaquín Antonio de Castellví 1760 - 1800
VIII Josepa Domènica Català de Valeriola 1800 - 1814
IX José Antonio Frígola 1814 - 1818
X Antonio de Saavedra y Jofré 1818 - 1842
XI Antonio de Saavedra y Frígola 1842 - 1871
XII Antonio de Saavedra y Rodríguez-Guerra ?
XIII Antonio de Padua Saavedra y Fontes 1924 - 1936
XIV Antonio Manuel de Saavedra y Llanza fins 2005
XV María Asunción de Saavedra y Bes des de 2005

Referències[modifica]

  1. Manuel Pastor y Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià
  2. Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, vol. X, pàg. 297. València: Levante-EMV. ISBN 84-87502-57-1. Veure-hi l'entrada "Montpalau"
  3. Jiménez Cervera, F. J. (2009). Gestalgar: contribución a su historia. Valencia: Ediciones La Sirena. ISBN 978-84-92692-04-0

Enllaços externs[modifica]