Comte Cassi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El comes Casius Fortunius —en àrab قاسي بن فرتون, Qāsī ibn Furtūn; en basc Cassius kondeaen—, conegut en català com el comte Cassi, (685? - ?)[1] fou un noble hispanovisigot, origen de la dinastia musulmana dels Banu Qassi, senyors de la vall de l'Ebre durant els segles VIII, IX i principis del X.

Orígens[modifica | modifica el codi]

El comte Cassi —en àrab kumis Qassi— era fill d'un terratinent de la vall de l'Ebre anomenat comes Fortuny,[2] d'origen suposadament hispanoromà, ja que duu un nom llatí i no pas visigot.

L'historiador àrab del segle XI Ibn Hazm afirmava a la seva obra Jàmhara que Cassi era «el comte de la frontera en temps dels gots (...)», text que l'historiador Eduardo Manzano interpreta com que Cassi estava al capdavant de les guarnicions visigodes a la frontera amb les tribus vascones, que tenia la seva seu a Erriberri-Olite.[3]

Conversió a l'Islam[modifica | modifica el codi]

Les possessions del comte Cassi se centraven en Tudela, Tarassona, Borja i probablement Eixea, quan van arribar els àrabs a la península Ibèrica. El 714 les tropes de Mussa ibn Nussayr van ocupar pacíficament Saragossa. Aleshores, diversos terratinents de la zona van presentar-se davant de Hassan ibn Yassar al-Hudhali, nou governador de Saragossa, i es van convertir a l'islam a canvi de mantenir el seu statu quo. Llavors Cassi va arabitzar-se el nom i fou conegut des d'aleshores com Qassi.

Després de la seva conversió, Qassi va unir-se als conqueridors d'Hispània Mussa ibn Nussayr i Tàriq ibn Ziyad en el seu viatge a Damasc per donar comptes de la seva missió al califa omeia al-Walid I. L'objectiu del comte era retre homenatge i vassallatge al califa per tal de garantir l'amistat dels nous governants àrabs de la península Ibèrica.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Segons l'historiador Ibn Hazm, Cassi va tenir cinc fills. S'especula que només el primogènit hauria nascut abans de la conversió a l'Islam, ja que duu un nom cristià però també podria ser que els altres s'haguessin canviat completament el nom. Aquest són els seus fills:

Arbre de família[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Fortuny
 
NN
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cassi
 
NN
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu-Tàhir
 
 
Fortuny
 
Àïxa
 
Abu-Salama
 
 
Yunus
 
 
Yahya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Dhàhir
 
 
 
 
 
 
 
Mussa I de Saraqusta
 
Ònnega
 
Ènnec Ximenes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Yunus Garcia Mutàrrif de Pamplona Llop Yuqàrtaix Mussa II de Saraqusta Ènnec I de Pamplona
 
 
 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Els Banu Qasi i el reis de Navarra (anglès)
  2. Genealogia dels Banu Qasi (castellà)
  3. Manzano Moreno, Eduardo; La Frontera de Al-Andalus en época de los Omeyas, p. 112 (castellà)

Biliografia[modifica | modifica el codi]

  • (castellà) Cañada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Núm. 158-159, 1980, pàgs. 5-96