Comte d'Aiamans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Comte d'Aiamans (també escrit Ayamans) és un títol nobiliari concedit pel rei Felip IV a Miquel Lluís Ballester de Togores i Salas.

Fou atorgat en agraïment a l'actuació de Ballester de Togores a la campanya de Provença durant la Guerra dels Trenta Anys. La concessió fou feta l'11 de novembre de 1636 a perpetuïtat i lligat al de baró de Lloseta.

Aiamans havia estat una alqueria de la parròquia de Rubines que al repartiment fou concedit pel rei a Gastó de Bearn. Poc després es traspassà a Arnau de Togores que la deixà als seus hereus fins a 1636 que fou elevat a comtat i unit a la baronia de Lloseta. El 1811 es va abolir la jurisdicció baronial.

El títol acabà per línia directa amb Marià Gual de Togores (1862-1933) passant successivament als Gual i després als Planas.

Comtes d'Aiamans[modifica | modifica el codi]

  • Miquel Lluís Ballaster de Togores i Sales, primer Comte d'Aiamans (? - 1638) Mort sense successió legítima.
  • Albertí Ballester de Togores i Dameto, segon Comte d'Aiamans (? - 1664) (oncle del primer)
  • Jeroni Ballester de Togores i Dameto, tercer Comte d'Aiamans (germà del segon i Canonge de la Seu)
  • Joan Miquel Ballester de Togores, quart Comte d'Aiamans
  • Jaume Ballester de Togores i Olesa, cinquè Comte d'Aiamans (? - 1705)
  • Joan Miquel Ballester de Togores i Gual-Desmur, sisè Comte d'Aiamans (? - 1741)
  • Jaume Ballester de Togores i Sales, setè Comte d'Aiamans (? - 1789)
  • Miquel Marià Ballester de Togores i Cotoner, vuitè Comte d'Aiamans (? - Hostalric, 1795) Casat amb Maria Puigdorfila i Cotoner. Just tingueren una filla, Magdalena Ventura Togores i Puidorfila. Morí sense descendència masculina. La seva vídua, Maria Puidorfila i Cotoner, actuà com a Cap de la Casa i Cúria d'Aiamans.
  • Litigi pel títol entre Francesc de Villalonga i Desbrull (setè Marquès de Ca'N Desbrull) gendre del vuitè Comte, i Josep de Togores i Sanglada, fill d'Antoni de Togores i Nèt (1740-1805) cosí del vuitè Comte. El litigi es resol el 1804, passant el títol a Josep de Togores i Sanglada a canvi de la cessió de diverses propietats als Desbrull.
  • Josep de Togores i Sanglada (1767-1831), novè Comte d'Aiamans. Perdé el llinatge Ballester, ja que s'havia trencat la línia successòria originada pel matrimoni d'Humbert de Togores, Baró de Lloseta, i Montserrat Ballester, filla de Miquel Joan Ballester "el Gran", que el 1503 la feu hereva amb fideïcomís "de nom i d'armes". Fou destacat militar i escriptor. Il·lustrat i liberal, trencà el "pacte de les nou cases" al contreure matrimoni amb Antònia Aina Rosselló i Rosselló (1769-1820).
  • Pasqual Felip de Togores i Rosselló (1805-1888), desè Comte d'Aiamans
  • Leocàdia de Togores i Safortesa (1836-1906), Comtessa Vídua d'Aiamans. Esposa de Joaquim Gual i Doms.
  • Marià Gual i de Togores (1862-1933), onzè Comte d'Aiamans. Casat amb Maria Caro i Caro.
  • Joaquim Gual de Torrella i Caro (1902-1924), fill i hereu de l'anterior. Degut a la seva mort prematura no ostentà el títol. Casat amb Isabel Ferret Jaume.

Maria Gual i Caro (1896- ?), primogènita de l'onzè Comte. Contragué matrimoni el 1919 amb Baltasar Montaner Fernández.

Mª de l'Encarnació Gual i Caro (1899- ?) segona filla de l'onzè Comte. Contragué matrimoni el 1922 amb Josep Gual de Torrella i Vilallonga. D'aquest matrimoni naixeren Carles, Tomàs, Gonzal i Joaquim Gual de Torrella Gual.

  • Maria Isabel Leocàdia Gual de Torrella i Ferret (? - ?), Filla de Joaquim Gual de Torrella i Caro, esposa de Ròmul Planas Hevia.

- Litigi pel títol entre Ròmul Planas Hevia i Nicolau Vilallonga i Cotoner (Marquès de Ca'N Desbrull) Sentència del Tribunal Suprem de 23/03/1961, ratificant una anterior de 21 de desembre de 1953 a favor del primer.

  • Vicenç Planas Gual de Torrella (1951 -) Fill de Ròmul Planas i Mª Isabel Leocàdia Gual de Torrella i Ferret. Assumí el títol de Comte d'Aiamans el 25/02/1966. Casat amb Mª Dolores Lasa Mayoz.