Lamoral d'Egmont
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 novembre 1522 (Gregorià) comtat d'Hainaut |
| Mort | 5 juny 1568 (45 anys) Grand-Place |
| Causa de mort | Pena de mort (Decapitació ) |
| Príncep Imperial | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | condottiero, polític |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit de Flandes |
| Rang militar | general |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Comtat d'Egmont |
| Cònjuge | Sabina del Palatinat-Simmern (1545–) |
| Fills | Felip d'Egmont, Carles II d'Egmont, Françoise d'Egmont (fr)  , Lamoral II d'Egmont, Maria Cristina d'Egmont, Sabina d'Egmont, Leonore van Egmond (en) |
| Pares | Joan IV d'Egmont i Francesca de Luxemburg |
| Germans | Carles d'Egmont |
Premis | |
 | |
Lamoral I de Gavere, comte d'Egmont conegut com a Lamoral d'Egmont (Lahamaide (Ellezelles al comtat de Hainaut, 18 de novembre del 1522 — Brussel·les 5 de juny del 1568) va ser un general i home d'estat de les Disset Províncies.[1] Va ser condemnat a mort pel Tribunal dels Tumults, un tribunal d'excepció, presidit pel duc d'Alba, aleshores governador dels Països Baixos espanyols, i decapitat a la Grand-Place de Brussel·les, dins del procés de repressió instaurat per Felip II que va suposar l'execució de més de 1.000 revolucionaris. Era cavaller de l'Orde del Toisó d'Or i Gran d'Espanya.[2]
Biografia[modifica]
El comte d'Egmont estava al front d'un de les famílies més riques i potents dels Països Baixos. Per línia paterna, una branca dels Egmonts va governar el comtat de Guelders fins que 1538. Lamoral va néixer en Lahamaide prop de Ellezelles. El seu pare era Joan IV d'Egmont, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or. La seva mare pertanyia a una branca de cadet de la Casa de Luxemburg, i a través seu va heretar el títol de príncep de Gavere.[3] Durant la seva joventut, va rebre educació militar a Espanya. El 1542, va heretar les propietats del seu germà gran, Carles a Holanda. L'estatus de la seva família va augmentar més a partir de 1544 quan, a Espira, en la presència de l'Emperador del Sacre Imperi Romano-germànic Carles V i de l'Arxiduc Ferdinand I, es va casar amb la comtessa palatina Sabine de Simmern, el germà de la qual esdevindria l'elector palatí Frederic III del Palatinat.[4] Va ser nomenat capità general dels Països Baixos per Carles V, cavaller del Orde del Toisó d'Or el 1546, i Camarlenc. Al servei de l'exèrcit espanyol, va derrotar els francesos a les batalles de Sant Quintí (1557) i Gravelines (1558). Egmont va ser nomenat stadtholder de Flandes i Artois el 1559, amb només 37 anys. Està enterrat a Zottegem, ciutat on es troba el seu castell, a seva cripta, el seu museu amb dues estàtues d'Egmont.
Referències[modifica]
- ↑ «Lamoral d'Egmont». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bercht, August. Geschichte des Grafen Egmont (en alemany). Leipzig: J.C. Hinrichs, 1810, p. 156.
- ↑ La complicada sèrie d'herències a través de la qual Gavre/Gavere a Flandes i les seves dependències van passar ade l'hereva Beatrix de Gavre a Guy IX de Laval i va ser venuda el 1515 a Jacques de Luxemburg, es descriu a: Arthur Bertrand de Broussillon, Paul de Farcy, Eugène Vallée, La maison de Laval, 1020-1605 (1895-1903), vol. 4 Les Montfort-Laval et leur cadets, 1501-1605, s.v. "Guy XVI" de Laval, pp. 5-7.
- ↑ «Egmont (Egmond), Lamoral, Count of». A: Encyclopædia Britannica Eleventh Edition, 1911.
Enllaços externs[modifica]
- «Lamoraal van Egmont (1522-1568)», 11-06-2011. Blog amb molt fotos i facsímils de documents originals.