Comtat de Périgord

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Comte de Perigord)
Infotaula de títol nobiliariComtat de Périgord
Tipuscomtat Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Coordenades45° 12′ N, 0° 40′ E / 45.2°N,0.67°E / 45.2; 0.67

El comtat de Périgord fou una jurisdicció feudal d'Aquitània centrada a la població de Perigús.

Armes des comtes de Périgord

Llista de comtes[modifica]

  • 778-? Wildbad

Guillèmides[modifica]

Casa dels Tallaferro[modifica]

Casa de Charroux, després coneguda com a casa de Talleyrand[modifica]

El 1398/1399 el rei de França va desposseir al darrer comte de les seves terres i al cap d'un any (1400) fou donat en feu amb rang de pairia al duc rang de pairie, au duc Lluís I d'Orleans.

Casa d'OrleansS[modifica]

Casa de Châtillon[modifica]

Casa d'Albret[modifica]

Casa de Borbó[modifica]

  • 1572-1584 Enric de Borbó (1553-1610), rei Enric III de Navarre, fill de Joana d'Albret. El 1589 fou el rei Enric IV de França
  • 1584-1604 Caterina de Borbó (1558-1604), germana, darrera comtessa de Périgord.

Casa de Grignols[modifica]

Daniel de Grignols portà els títols de marquès de Tayllerand, comte de Grignols i comte de Mauriac (1737-1745) i el va succeir el seu fill Gabriel Maria, que va heretar la major part dels títols paterns i a més el de comte de Perigord (després ducat); es va casar amb Maria Francesca, princesa de Chalais i marquesa d'Euxidel que reunia els dominis de les altres dues branques dels Grignols (a més d'alguns adquirits després de la formació de les branques el 1613). El comtat de Périgord fou elevat a ducat pairia el 1818.

Notes[modifica]

  1. ↑ Édouard de Saint-Phalle, « Comtes de Troyes et de Poitiers au IXe siècle : histoire d'un double échec » dans Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Prosopographica et genealogica, Oxford, 2000, 310 pàg. ISBN 1-900934-01-9, pàg. 158-9

Referències[modifica]

  • Le Grand Livre de Périgueux de Guy Penaud, Editions de La Lauze, 2003, pp. 138 et 139)