Comunitat Minera Olesana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióComunitat Minera Olesana
Història
Creació8 desembre 1868
FundadorPablo Milà, Joan Puig Llagostera, José Moné, Benito Margarit, Eusebi Roca, Julio Lluís i Joaquim Cortada
Activitat
Membres10.300 socis (2020)
Governança corporativa
Seu 
  • Olesa de Montserrat
Empleats11

Lloc webcmineraolesana.cat

La Comunitat Minera Olesana, també coneguda com ‘La cooperativa de l’aigua’, és una societat no lucrativa, de caràcter social cooperatiu, que dedica la seva activitat a la captació, potabilització, tractament, impulsió i distribució d’aigua potable a tot el terme municipal d’Olesa de Montserrat.

Es tracta de l'única cooperativa de Catalunya que disposa de la concessió pública per abastir d’aigua a tot un municipi. A la resta de localitats catalanes, la concessió resideix en organismes públics, empreses privades o serveis de gestió mixta entre ambdues parts.

Amb dades de 2020, la Comunitat Minera Olesana compta amb 10.300 socis, 11 treballadors i realitza 11.190 subministraments a la vila olesana.[1] Des del mes de gener de 2016, forma part del grup de cooperatives CLADE.[2]

Curiosament, la toponímia d’Olesa compta amb diverses teories que es refereixen al seu significat com un lloc «amb abundància d’aigua».[3]

Història[modifica]

La Fundació[modifica]

Fragment de l'acta fundacional de la Comunitat Minera Olesana

El 8 de desembre de 1868 es funda la Sociedad Minera Olesanesa, en forma de societat privada civil, amb l’objectiu principal d’abastir d’aigua corrent i de qualitat sanitària a les llars del municipi d’Olesa de Montserrat.

“En la villa de Olesa de Montserrat, y a día 8 de diciembre de 1868, reunidos en la Casa Consistorial varios amigos previo el competente permiso de la autoridad para constituir una sociedad que, bajo la denominación de Sociedad Minera Olesanesa, tenga por objeto la explotación de una mina de aguas potables. Se ha procedido al examen de los reglamentos o bases que han de regir a dicha sociedad cuyo reglamento después de disentido minuciosamente se ha aprobado por unanimidad acordando se eleve el mismo a escritura pública, la cual deberán firmar todos los socios inscritos en la misma. Seguidamente se ha procedido al nombramiento de la junta directiva, la cual ha recaído en las personas siguientes”.

D’aquesta manera s’escrivia l'acta fundacional de la societat que firmarien Pablo Milà, Joan Puig Llagostera, José Moné, Benito Margarit, Eusebi Roca, Julio Lluís i Joaquim Cortada.

L’entitat es va regir pels acords de l’acta i pel corresponent Reglament aprovat el 24 de març de 1869, posteriorment modificat per la Junta General de Socis, celebrada el dia 24 de gener de 1965, i elevat a escriptura pública sota la fe del notari José Maria de Porcioles y Colomer, el dia 5 de març de 1965.

Cojuntura històrica[modifica]

El naixement de la Comunitat Minera Olesana a la segona meitat del segle XIX va coincidir amb una etapa històrica de molts canvis. A Espanya, dos mesos abans, el general Prim tornava de l’exili per a forçar un pronunciament militar que portaria a la convocatòria d’unes corts constituents i posaria fi al govern d’Isabel II.

Així mateix, Catalunya es trobava immersa a la seva pròpia revolució industrial, amb la creació de colònies i fàbriques per tot el territori. També en aquells anys es constituïa la Junta de Catalunya per a donar llum verda a una nova administració. Un altre fet històric del moment va ser la caiguda de la Ciutadella, clar símbol del poder absolutista. Des del 8 de desembre de 1868, data de la fundació de la Comunitat Minera Olesana, els seus fundadors i els posteriors representants sempre han mantingut l’entitat molt lligada al seu passat, als seus orígens, i han mostrat un arrelament i vinculació social a la vila d’Olesa que encara es manté.

Objectius i primeres accions[modifica]

Millora d'instal·lacions de la Comunitat

Des dels seus inicis, la societat es va mantenir al marge de qualsevol lligam institucional, empresarial o polític, i amb total independència va començar la seva activitat a la segona meitat del segle xix. De fet, la personalitat d’aquesta entitat, entre una comunitat de copropietaris i una societat privada civil i amb autonomia pròpia, va representar un model força peculiar d’associació que es va mantenir al llarg de la seva trajectòria malgrat els múltiples esdeveniments que el país va viure.

La Comunitat iniciava doncs la seva activitat a la vila d’Olesa de Montserrat, aleshores de la comarca del Vallès Occidental i avui de la comarca del Baix Llobregat, mitjançant l’explotació d’una mina d’aigua potable que, passant pel torrent de les Valls i de la Creu de Beca, algunes finques de propietat privada i el torrent de “Can Llimona”, acabava en el torrent des del qual l’aigua seria conduïda fins a un primer dipòsit general que la pròpia Comunitat va construir l’any 1872. Hi va sumar un posterior dipòsit, l’any 1902, a una alçada superior i de més capacitat al lloc conegut com les Planes, avui al carrer de Conflent.

La principal preocupació dels fundadors era la qualitat de l’aigua que arribava a les llars provinent dels pous en èpoques de sequera, font de malalties per als olesans. Per tant, l’abastiment d’aigua amb garanties de salubritat va ser des del primer dia l’objectiu de la societat.

L’entitat, des dels seus inicis, va realitzar inversions per encarar l'objecte social mitjançant les aportacions fetes pels socis i concretades en forma de ‘títols’, que emparaven la seva copropietat, alhora que garantien el subministrament d’un cabal d’aigua potable d’un quart o un octau de ploma en benefici d’alguna finca concreta propietat del soci.

Al llarg de la seva història, la societat va viure èpoques molt importants per Catalunya i per Olesa. En aquest sentit, la Comunitat Minera Olesana ha estat sempre una entitat transformadora de la vila i el seu entorn, i ha donat suport a la vila en els molts canvis que ha patit al llarg del prop de segle i mig des de la seva fundació. Olesa ha viscut amb el pas dels anys un creixement demogràfic i urbanístic molt important, un fet que ha obligat a la Comunitat Minera Olesana a multiplicar les seves forces per mantenir l’abastiment a tota la població, així com una qualitat òptima de l’aigua.

A més, amb el pas de les dècades la Comunitat també ha estat una entitat innovadora, utilitzant les principals millores tecnològiques de cada època per mantenir la qualitat del seu servei a tots els olesans.

La transformació en cooperativa[modifica]

Els canvis de circumstàncies esdevinguts en la societat de finals del segle xx, com pot ser el canvi sobre la titularitat de l’aigua resultant de la Llei de règim local del 3 d’abril de 1985, van provocar l'adaptació de l’estructura jurídica, societària i administrativa de l’entitat, per donar lloc a la constitució d’una societat cooperativa, denominada Comunitat Minera Olesana S.C.C.L.

El canvi va esdevenir oficial en l’Assemblea General Constituent celebrada el dia 8 de desembre de 1992 al Nou Teatre de La Passió d’Olesa, de la qual es va formalitzar escriptura pública el dia 18 de març de 1993.[4]

La constitució de la Cooperativa es va promoure amb la plena voluntat societària de donar continuïtat a l’entitat fundada l’any 1868. La seva constitució formal va ser promoguda per 122 socis i l’escriptura de la constitució va ser autoritzada per la notaria d’ Olesa Sra. Mª Ángeles Vidal Davydoff. El primer Consell Rector de la 'Cooperativa de l'Aigua' el van formar: com a President, Joan Arévalo i Vilà; com a sotspresident, Eloi Garcia Pardo; com a secretari, Miquel Vilamajor Santiesteban; com a tresorer, Enric Almirall Clua; i com a vocals, Rafael Ballesteros Canela i Manuel Salas García. Tot seguit es van integrar i incorporar a la Cooperativa la totalitat dels socis de la primitiva Comunitat Minera Olesana. Van quedar convalidats el títols que tots plegats tenien i que eren representatius del seu capital social.

Mitjançant una acta notarial autoritzada pel notari d’Olesa de Montserrat, Leopoldo García Oquendo, el dia 10 de novembre de 2004, es va constatar la notorietat del fet que la Comunitat Minera Olesana Societat Cooperativa Catalana és la continuadora de la personalitat jurídica de la Societat Civil denominada Societat Minera Olesanesa, Comunitat Minera Olesanesa i Comunitat Minera Olesana.

La Comunitat Minera Olesana S.C.C.L. va ser inscrita en el Registre de Cooperatives de Catalunya el dia 5 d’abril de 1993, en el full BN 5610, i es regeix pels Estatuts socials aprovats, que han estat objecte d’algunes modificacions i adaptacions, com és el cas de l’adaptació a la Llei de cooperatives 18/2002 de la Generalitat de Catalunya.

La Comunitat Minera Olesana al segle XXI[modifica]

Jornada de portes obertes a la Comunitat Minera Olesana

Durant els darrers anys, la Comunitat Minera Olesana ha mantingut la seva condició d’entitat dinàmica i transformadora que va tenir ja des de la seva fundació. En aquest sentit, les noves necessitats i les possibilitats tecnològiques del segle actual permeten avançar en l’objectiu principal de la cooperativa, garantint cada cop una aigua de més qualitat i uns processos més eficaços i sostenibles.[5]

L’any 2012 l’entitat inicia l’elaboració del projecte ‘Olesa, Aigua del segle XXI’ per aprofitar tots els recursos locals i disposar d’un servei el més sostenible possible atesos els efectes negatius que pateix i patirà el medi ambient producte del canvi climàtic. Aquesta decisió va permetre obtenir una concessió per abastir tot el municipi sense necessitat de cap servei extern.

L’any 2014 es van realitzar inversions importants per la substitució de les xarxes d’aigua de molts carrers, sobretot del Nucli Antic, arranjats prèviament per l’Ajuntament l’Olesa. A més, també es van fer obres per recuperar fonts i dotar d’aigua procedent de la mina diversos horts socials del poble.

El mateix any, en l’àmbit cultural, la Comunitat Minera Olesana va publicar dos volums dedicats a l’aigua com a patrimoni d’Olesa del Miquel Guillamon Casanovas i de Joan Soler i Gironès per tal de donar fe de la vinculació dels olesans i olesanes amb l’aigua.

Dins la història de la Comunitat Minera Olesana no es pot deixar de parlar de les moltíssimes persones que n’han format part. Gràcies a la seva dedicació, generositat i capacitat d’innovació en èpoques històriques moltes vegades complicades, l’entitat s’ha pogut transformar en cada moment i millorar el seu servei als olesans i olesanes.

Celebració del 150è aniversari de la fundació[modifica]

El darrer trimestre de 2018, la cooperativa va donar el tret de sortida a la celebració dels seus 150 anys d’història, durant els quals ha aconseguit adaptar-se a totes les circumstàncies que han anat sorgint per mantenir sempre un servei d’aigua de la millor qualitat possible pensant en tots els olesans i les olesanes.[6]

Concretament, els actes van començar el 22 de setembre de 2018, amb la celebració del Dia del Cooperativista, que va incloure una visita guiada a l’ETAP Mas de les Aigües. El 20 d’octubre, el local social de la CMO va acollir una Assemblea Extraordinària commemorativa del 150è aniversari i al cap d’un mes, el 23 de novembre, també la presentació del llibre commemoratiu dels 150 anys, titulat “Recull històric de l’aigua a Olesa. 150 anys de la fundació de la Sociedad Minera Olesanesa”, escrit per Jaume Morera Guixà.[7]

Els actes van continuar el mes de desembre d’ara fa un any. L’1 de desembre de 2018 es va celebrar l'Acte Institucional del 150è aniversari a la Sala Teatre d’El Casal d’Olesa de Montserrat; el 8 de desembre, es va celebrar una ballada de sardanes a la Plaça de la Sardana del municipi; i el 16 de desembre, La Passió d’Olesa es va omplir de gom a gom per assistir al concert gratuït que hi va oferir l'Orquestra Simfònica del Vallès, amb un repertori conformat per les bandes sonores de les pel·lícules més mítiques de la història del cinema recent.

El mes de març de 2019, la celebració del 150è aniversari va continuar amb l'exposició “Aigua i economia social: 150 anys de la Comunitat Minera Olesana”,[8] organitzada conjuntament per la CMO i l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i que es va poder visitar gratuïtament de l’1 de març al 31 de març a la Sala d’Exposicions de la Casa de Cultura.

La celebració es va cloure amb l'exposició pictòrica "Olesa i l'aigua",[9] del pintor olesà Pere Bernadó. Durant l'exposició, que es va inaugurar el 14 de febrer de 2020 i que es va poder visitar fins el 8 de març de 2020, es van sortejar dues de les obres de Bernadó amb la participació de prop de mig miler de persones.

Cronologia històrica de la CMO[10][modifica]

  • 1859. L’Ajuntament d’Olesa aprova la creació de la Junta de la Fuente de la Plaza de la Constitución (l’actual Plaça de les Fonts), un organisme encarregat de vetllar per la distribució de l’aigua que brollava de l’actual Plaça de les Fonts i modernitzar l’estètica de l’espai.
  • 1868. Neix la “Sociedad Minera Olesanesa”, amb l’objectiu d’ abastar d’aigua la vila d’Olesa de Montserrat, portant aigua del Torrent de les Valls i Creu de Beca fins un dipòsit de distribució, per mitjà d’una galeria de 780 metres lineals. El projecte es declarat d’interès públic per l’Ajuntament.
  • 1872. Acaben les obres a la mina de la Creu de Beca i es posa en servei el primer dipòsit general.
  • 1902. Queda acabat el dipòsit regulador, dissenyat pel mestre d’obres modernista Pau Riera i Galtés.
  • 1923. Es decideix anar al  “Molinet del Mas de les Aigües”,  situat al final del Torrent de Creu de Beca, tocant el riu, per culpa de la poca aportació de la Mina i el creixement de la demanda d’aigua. S’acorda amb la propietat del Molinet del Mas, arrendant uns terrenys, fer-hi un pou i extreure aigua subàlvia de la llera del riu.  L’aigua s’elevarà mecànicament fins l’entrada de la mina del torrent de la Creu de Beca i serà barrejada amb la que arribava del torrent.
  • 1934. S’inicia l’arrendament per portar l’aigua de Can Tobella.
  • 1943. Es construeixen nous pous i entren en funcionament dos grups d’electrobombes centrífugues al “Molinet del Mas”
  • 1945. S’aprova construir un dipòsit regulador de 35.000 litres d’aigua a Can Tobella.
  • 1946.  La CMO compra la propietat del “Molinet de Mas” i hi fixa l'Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP),  de de la qual avui gaudeixen tots els olesans i olesanes.
  • 1968. Es connecta la sortida de l’aigua tractada de  l’ ETAP amb el Dipòsit del carrer Conflent (1902) i l’eixample d’Olesa. L’aigua de l’ETAP ja no va al Pou del Torrent de Creu de Beca. Aquesta obra va ser tant important com la construcció de la Mina i va ser essencial per poder donar resposta al creixement de la població, dels serveis i de la indústria al municipi.  Actualment aquesta obra és l’artèria de distribució de la xarxa de subministrament.  
  • 1978. Es perfora un nou pou a la zona del Mas.
  • 1985. La Llei de Règim Local del 1985, obliga als Ajuntaments a donar el serveis d’aigua potable, fent-ho de manera directa o indirecta.  La CMO va haver de demanar a l’Ajuntament l’atorgament de la concessió administrativa integral del servei de l’aigua que venia oferint des de 1868.
  • 1993. S’obren nous pous a l'ETAP El Mas de les Aigües.
  • 1993. Es formalitza la constitució de la societat cooperativa de consumidors i usuaris amb el nom de Comunitat Minera Olesana S.C.C.L. Aquesta transformació facilita a la CMO obtenir l’atorgament de la Concessió Administrativa del servei integral de l’aigua.
  • 1995. Es connecta el Dipòsit de Creu de Beca amb la xarxa del Collet de Sant Joan. D’aquesta manera, queda anul·lada l’estació elevadora del carrer Pompeu Fabra.
  • 1997. El Ple de l’Ajuntament d’Olesa adjudica a la Comunitat l’Explotació Integral del Servei  Municipal d’Abastament i Distribució d’Aigua Potable al municipi, per 49 anys.
  • 1998.S’enllesteix un nou dipòsit a La Balconada, amb capacitat per a 500 m3 d’aigua  per donar subministrament a la nova urbanització.
  • 1999. S’inaugura un dipòsit de 1.000 m3 a Ribes Blaves per millorar i assegurar el servei a la zona.
  • 2001.Punt i final a la construcció del dipòsit de reserva de 5.000 m3, que es connecta amb el de distribució  Les Planes, al carrer Conflent.
  • 2006. Nou dipòsit de 1.250 m3 a la Creu de Beca, que connecta amb l’existent, de 800m3, per assegurar el subministrament de les Planes, el Collet de Sant Joan i La Balconada.  
  • 2008. Es constitueix l’Entitat de Dret Públic anomenada “La Cubeta d’Abrera”. Estarà  formada per tots els usuaris de la zona compresa entre el Cairat i el Pont del Diable. L’objectiu serà controlar la gestió dels usos i quantitats de l’aigua extreta del riu.
  • 2011.S’inaugura les noves oficines d’atenció als socis i sòcies, així com la nova seu social al carrer Alfons Sala, 42.
  • 2012. Es construeix un quart pou amb mina de captació d’aigua amb capacitat per extreure 300m3 d’aigua cada hora.
  • 2012. S’inicia l’elaboració del projecte “Olesa, aigua del segle XXI” per aprofitar tots els recursos locals preveient els efectes adversos del canvi climàtic.
  • 2012. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)  atorga  a la CMO una concessió de 8.000 m3/dia d’extracció d’aigua del riu Llobregat a l’ETAP del Mas de les Aigües.
  • 2014. Es remodela la Font i Placeta de Can Carreras.  
  • 2014. Se substitueixen les xarxes d’aigua de molts carrers, especialment del Nucli Antic.
  • 2015. Es recupera l’entorn i la Font de Can Soler.
  • 2016. Neix Aigua.coop per ajudar aquells col·lectius, emprenedors i ajuntaments que vulguin adoptar el sistema cooperatiu en la gestió de l’aigua.
  • 2016. S’inaugura la Font de la Rutlla.
  • 2017. Tret de sortida als actes de celebració del 25è aniversari de la constitució en cooperativa.
  • 2018 - 2020. La Comunitat Minera Olesana celebra el seu 150è aniversari amb diversos actes i activitats.

La gestió de l'aigua[modifica]

Subministrament d'aigua de la Comunitat Minera Olesana

La gestió de l’aigua al municipi per part de la Comunitat Minera Olesana és integral, en disposar de la concessió de l’Ajuntament per a realitzar aquest servei. Per tant, l’activitat de la cooperativa va des de la captació al tractament i la distribució per ús domèstic, agrícola o industrial.

L’aigua es capta de forma majoritària del riu Llobregat mitjançant tres pous principals d’extracció. La captació del riu es complementa amb les extraccions d’una mina. Un cop captada, l’aigua passa a una planta potabilitzadora, on entra en un procés de filtratge previ a la distribució.

Amb la utilització de la tecnologia, la Comunitat sempre millora els processos per tal que siguin el més sostenibles i eficients possible. Aquest procés permet, per exemple, que es produeixin el menor nombre de subproductes que puguin afectar a la salut. El resultat de tot plegat és una aigua de gran qualitat.

Un cop tractada, l’aigua arriba als dipòsits que donaran subministrament a la xarxa. El 1902 la Comunitat Minera Olesana disposava del seu primer dipòsit. Ara, l’aigua arriba a un total de 7 dipòsits que sumen una capacitat de 9.500 metres cúbics, amb instal·lacions modernes i estratègiques que permeten una gran eficiència energètica.

Tota la xarxa de captació, tractament i distribució està controlada telemàticament per millorar la qualitat, seguretat i eficiència.

Organització[modifica]

L’Assemblea General de Socis és l’òrgan sobirà de la Comunitat Minera Olesana. Cada any se celebren com a mínim dues assemblees, una ordinària i una extraordinària. El Consell Rector de l’entitat, màxim òrgan de decisió executiva, presenta davant l’Assemblea la memòria econòmica i d’explotació de l’exercici corresponent, les millores realitzades, reposicions i inversions a les infraestructures i serveis als socis/sòcies, a més dels projectes proposats per al proper any.

Aquest Consell Rector està format pel president, sotspresident, secretari, tresorer, comptador i vocals, i inclou també un comité de recursos i un grup d’interventors de comptes.

Dins l’organigrama d’explotació, la Comunitat Minera Olesana disposa d’un director-gerent i de personal d’administració, gestió comercial, control de gestió de consums, tractament d’aigua potable, manteniment de la xarxa i control de qualitat.

Projectes de futur[modifica]

Olesa de Montserrat

En l’actualitat, la Comunitat Minera Olesana manté com a activitat principal la captació i subministrament d’aigua potable a tot el terme municipal d’Olesa de Montserrat. L’aigua prové principalment dels pous situats a tocar el riu Llobregat i a una mina que també aporta aigües a la xarxa de distribució, però l’entitat ja treballa en noves perspectives de futur relacionades amb l’abastiment i el subministrament.

Projecte d’estudi i avaluació de recursos hídrics: 'Olesa, aigua del segle XXI'[modifica]

Un dels projectes recents consisteix a l'estudi i avaluació dels recursos hídrics de la zona. Els pous que abasteixen la vila d’Olesa de Montserrat presenten una qualitat mineralògica molt similar a l’aigua del riu, la qual supera bona part de l’any els 250mg/L de clorurs. Aquesta quantitat és el llindar establert en el RD 140/2003 de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. Si bé aquest llindar no és restrictiu sí que es recomana abastir amb aigua per sota d'aquest valor com a millora organolèptica de l’aigua. L’estudi i les seves conclusions fan plantejar a l’entitat possibles solucions d’abastiment. Les principals propostes són, d’una banda, l’ ampliació de l’actual Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP), millorant la qualitat arqueologística i l'oxidació amb diòxid de clor; i de l’altra, l’anàlisi de nous recursos a l’entorn d’Olesa que permetin millorar la qualitat i augmentar-ne la garantia. Sobre la recerca de nous recursos a la zona, es planteja un estudi previ de recursos hídrics a l’entorn de la riera de Canyamassos. També s’estudiarà la riera de Bellver (Riera de Can Carreras) just abans de la seva entrada al nucli del municipi per la banda alta.

D'altra banda, dins el projecte ja s'han construït i posat en funcionament noves fonts amb aigua provinent de la Mina de Santa Oliva, com la Font de Can Carreras, Can Solé i Font de la Rutlla, a més de la font emblemàtica d'Olesa, a la Plaça de les Fonts.

Vessant social[modifica]

La Comunitat Minera Olesana és molt sensible amb les necessitats dels olesans i olesanes, un fet que es pot observar en les seves iniciatives socials. En aquest sentit, l’entitat realitza aportacions econòmiques a altres organitzacions de la vila destinades a combatre la pobres i l’exclusió social, amb ajudes a les beques de menjadors o a la gent gran, entre d’altres.

També en termes de sensibilitat social, la Comunitat disposa en els seus estatuts de mencions especials referents a la democràcia i al medi ambient. En primer terme, la Comunitat ha de potenciar i protegir l’ús de la democràcia en el seu funcionament i en la relació entre els socis copropietaris. Així mateix, ha de defensar el civisme i la corresponsabilitat.

A més, la Comunitat ha estat i vol ser una entitat útil per a aprofundir en el manteniment de l’harmonia entre l’home i el seu entorn, especialment l’aigua. La Comunitat respecta la sostenibilitat del medi ambient i aplica l’economia social en el desenvolupament mercantil de la societat.

Per últim, la cooperativa té la voluntat de difondre el cooperativisme i l’economia social en el món educatiu local. En aquest sentit, actualment participa en projectes d'iniciació i agrupació de cooperatives.

Referències[modifica]

  1. «Ara.cat». [Consulta: 20 agost 2020].
  2. Premià, C/; 15; Barcelona, Baixos. «La gestora de l'aigua d'Olesa s'integra a Clade», 26-01-2016. [Consulta: 21 agost 2020].
  3. Piñero, Jordi «Mapa del Patrimoni Cultural. Memòria tècnica». Diputació de Barcelona, Març 2012. Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine.
  4. Ràdio, Catalunya. «L'aigua a Olesa de Montserrat és de tots, més bona i més barata». [Consulta: 20 agost 2020].
  5. Ràdio, Catalunya. «El matí de Catalunya Ràdio, de 10 a 11 h - 05/08/2020». [Consulta: 20 agost 2020].
  6. «La Comunitat Minera Olesana celebra el seu 150è aniversari - Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya» (en castellà). [Consulta: 21 agost 2020].
  7. «La Comunitat Minera Olesana tanca l’emotiva celebració de...». [Consulta: 21 agost 2020].
  8. Premià, C/; 15; Barcelona, Baixos. «La Comunitat Minera Olesana inaugura l’exposició “Aigua i Economia Social”, en motiu del seu 150è aniversari», 28-02-2019. [Consulta: 21 agost 2020].
  9. Montserrat, Ajuntament d'Olesa de. «Inauguració de l'exposició pictòrica: Olesa i l'aigua». [Consulta: 21 agost 2020].
  10. Exposició "Aigua i Economia Social" - Sala d'Exposicions de la Casa de Cultura d'Olesa de Montserrat

Enllaços externs[modifica]