Comunitat Minera Olesana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióComunitat Minera Olesana
Història
Fundació 8 desembre 1868
Fundadors Pablo Milà, Joan Puig Llagostera, José Moné, Benito Margarit, Eusebi Roca, Julio Lluís i Joaquim Cortada
Activitat
Membres 10.274 socis (2015)
Organització i govern
Seu central 
  • Olesa de Montserrat
Empleats 10

Web cmineraolesana.cat
Modifica dades a Wikidata

La Comunitat Minera Olesana, també coneguda com ‘La cooperativa de l’aigua’, és una societat no lucrativa, de caràcter social cooperatiu, que dedica la seva activitat a la captació, potabilització, tractament, impulsió i distribució d’aigua potable a tot el terme municipal d’Olesa de Montserrat.

Es tracta de l'única cooperativa de Catalunya que disposa de la concessió pública per abastir d’aigua a tot un municipi. A la resta de localitats catalanes, la concessió resideix en organismes públics, empreses privades o serveis de gestió mixta entre ambdues parts.

Actualment la Comunitat Minera Olesana compta amb 10.274 socis, 10 treballadors i realitza 10.949 subministraments a la vila olesana.

Curiosament, la toponímia d’Olesa compta amb diverses teories que es refereixen al seu singnificat com un lloc “amb abundància d’aigua”.[1]

Història[modifica]

La Fundació[modifica]

Fragment de l'acta fundacional de la Comunitat Minera Olesana

El 8 de desembre de 1868 es funda la Sociedad Minera Olesanesa, en forma de societat privada civil, amb l’objectiu principal d’abastir d’aigua corrent i de qualitat sanitària a les llars del municipi d’Olesa de Montserrat.

“En la villa de Olesa de Montserrat, y a día 8 de diciembre de 1868, reunidos en la Casa Consistorial varios amigos previo el competente permiso de la autoridad para constituir una sociedad que, bajo la denominación de Sociedad Minera Olesanesa, tenga por objeto la explotación de una mina de aguas potables. Se ha procedido al examen de los reglamentos o bases que han de regir a dicha sociedad cuyo reglamento después de disentido minuciosamente se ha aprobado por unanimidad acordando se eleve el mismo a escritura pública, la cual deberán firmar todos los socios inscritos en la misma. Seguidamente se ha procedido al nombramiento de la junta directiva, la cual ha recaído en las personas siguientes”.

D’aquesta manera s’escrivia l’acta fundacional de la societat que firmarien Pablo Milà, Joan Puig Llagostera, José Moné, Benito Margarit, Eusebi Roca, Julio Lluís i Joaquim Cortada.

L’entitat es va regir pels acords de l’acta i pel corresponent Reglament aprovat el 24 de març de 1869, posteriorment modificat per la Junta General de Socis, celebrada el dia 24 de gener de 1965, i elevat a escriptura pública sota la fe del notari José Maria de Porcioles y Colomer, el dia 5 de març de 1965.

Cojuntura històrica[modifica]

El naixement de la Comunitat Minera Olesana a la segona meitat del segle XIX va coincidir amb una etapa històrica de molts canvis. A Espanya, dos mesos abans, el General Prim tornava de l’exili per a forçar un pronunciament militar que portaria a la convocatòria d’unes corts constituents i posaria fi al govern d’Isabel II.

Així mateix, Catalunya es trobava immersa a la seva pròpia revolució industrial, amb la creació de colònies i fàbriques per tot el territori. També en aquells anys es constituïa la Junta de Catalunya per a donar llum verda a una nova administració. Un altre fet històric del moment va ser la caiguda de la Ciutadella, clar símbol del poder absolutista. Des del 8 de desembre de 1868, data de la fundació de la Comunitat Minera Olesana, els seus fundadors i els posteriors representants sempre han mantingut l’entitat molt lligada al seu passat, als seus orígens, i han mostrat un arrelament i vinculació social a la vila d’Olesa que encara es manté.

Objectius i primeres accions[modifica]

Millora d'instal·lacions de la Comunitat

Des dels seus inicis, la societat es va mantenir al marge de qualsevol lligam institucional, empresarial o polític, i amb total independència va començar la seva activitat a la segona meitat del segle XIX. De fet, la personalitat d’aquesta entitat, entre una comunitat de copropietaris i una societat privada civil i amb autonomia pròpia, va representar un model força peculiar d’associació que es va mantenir al llarg de la seva trajectòria malgrat els múltiples esdeveniments que el país va viure.

La Comunitat iniciava doncs la seva activitat a la vila d’Olesa de Montserrat, aleshores de la comarca del Vallès Occidental i avui de la comarca del Baix Llobregat, mitjançant l’explotació d’una mina d’aigua potable que, passant pel torrent de les Valls i de la Creu de Beca, algunes finques de propietat privada i el torrent de “Can Llimona”, acabava en el torrent des del qual l’aigua seria conduïda fins a un primer dipòsit general que la pròpia Comunitat va construir l’any 1872. Hi va sumar un posterior dipòsit, l’any 1902, a una alçada superior i de més capacitat al lloc conegut com les Planes, avui al carrer de Conflent.

La principal preocupació dels fundadors era la qualitat de l’aigua que arribava a les llars provinent dels pous en èpoques de sequera, font de malalties per als olesans. Per tant, l’abastiment d’aigua amb garanties de salubritat va ser des del primer dia l’objectiu de la societat.

L’entitat, des dels seus inicis, va realitzar inversions per encarar l’objecte social mitjançant les aportacions fetes pels socis i concretades en forma de ‘títols’, que emparaven la seva copropietat, alhora que garantien el subministrament d’un cabal d’aigua potable d’un quart o un octau de ploma en benefici d’alguna finca concreta propietat del soci.

Al llarg de la seva història, la societat va viure èpoques molt importants per Catalunya i per Olesa. En aquest sentit, la Comunitat Minera Olesana ha estat sempre una entitat transformadora de la vila i el seu entorn, i ha donat suport a la vila en els molts canvis que ha patit al llarg del prop de segle i mig des de la seva fundació. Olesa ha viscut amb el pas dels anys un creixement demogràfic i urbanístic molt important, un fet que ha obligat a la Comunitat Minera Olesana a multiplicar les seves forces per mantenir l’abastiment a tota la població, així com una qualitat òptima de l’aigua.

A més, amb el pas de les dècades la Comunitat també ha estat una entitat innovadora, utilitzant les principals millores tecnològiques de cada època per mantenir la qualitat del seu servei a tots els olesans.

La transformació en cooperativa[modifica]

Els canvis de circumstàncies esdevinguts en la societat de finals del segle XX, com pot ser el canvi sobre la titularitat de l’aigua resultant de la Llei de règim local del 3 d’abril de 1985, van provocar l'adaptació de l’estructura jurídica, societària i administrativa de l’entitat, per donar lloc a la constitució d’una societat cooperativa, denominada Comunitat Minera Olesana S.C.C.L.

El canvi va esdevenir oficial en l’Assemblea General Constituent celebrada el dia 8 de desembre de 1992 al Nou Teatre de La Passió d’Olesa, de la qual es va formalitzar escriptura pública el dia 18 de març de 1993.

La constitució de la Cooperativa es va promoure amb la plena voluntat societària de donar continuïtat a l’entitat fundada l’any 1868. La seva constitució formal va ser promoguda per 122 socis i l’escriptura de la constitució va ser autoritzada per la notaria d’ Olesa Sra. Mª  Ángeles Vidal Davydoff. El primer Consell Rector de la 'Cooperativa de l'Aigua' el van formar: com a President, Joan Arévalo i Vilà; com a sotspresident, Eloi Garcia Pardo; com a secretari, Miquel Vilamajor Santiesteban; com a tresorer, Enric Almirall Clua; i com a vocals, Rafael Ballesteros Canela i Manuel Salas García. Tot seguit es van integrar i incorporar a la Cooperativa la totalitat dels socis de la primitiva Comunitat Minera Olesana. Van quedar convalidats el títols que tots plegats tenien i que eren representatius del seu capital social.

Mitjançant una acta notarial autoritzada pel notari d’Olesa de Montserrat, Leopoldo García Oquendo, el dia 10 de novembre de 2004, es va constatar la notorietat del fet que la Comunitat Minera Olesana Societat Cooperativa Catalana és la continuadora de la personalitat jurídica de la Societat Civil denominada Societat Minera Olesanesa, Comunitat Minera Olesanesa i Comunitat Minera Olesana.

La Comunitat Minera Olesana S.C.C.L. va ser inscrita en el Registre de Cooperatives de Catalunya el dia 5 d’abril de 1993, en el full BN 5610, i es regeix pels Estatuts socials aprovats, que han estat objecte d’algunes modificacions i adaptacions, com és el cas de l’adaptació a la Llei de cooperatives 18/2002 de la Generalitat de Catalunya.

La Comunitat Mintera Olesana al segle XXI[modifica]

Jornada de portes obertes a la Comunitat Minera Olesana

Durant els darrers anys, la Comunitat Minera Olesana ha mantingut la seva condició d’entitat dinàmica i transformadora que va tenir ja des de la seva fundació. En aquest sentit, les noves necessitats i les possibilitats tecnològiques del segle actual permeten avançar en l’objectiu principal de la cooperativa, garantint cada cop una aigua de més qualitat i uns processos més eficaços i sostenibles.

L’any 2012 l’entitat inicia l’elaboració del projecte ‘Olesa, Aigua del segle XXI’ per aprofitar tots els recursos locals i disposar d’un servei el més sostenible possible atesos els efectes negatius que pateix i patirà el medi ambient producte del canvi climàtic. Aquesta decisió va permetre obtenir una concessió per abastir tot el municipi sense necessitat de cap servei extern.

L’any 2014 es van realitzar inversions importants per la substitució de les xarxes d’aigua de molts carrers, sobretot del Nucli Antic, arranjats prèviament per l’Ajuntament l’Olesa. A més, també es van fer obres per recuperar fonts i dotar d’aigua procedent de la mina diversos horts socials del poble.

El mateix any, en l’àmbit cultural, la Comunitat Minera Olesana va publicar dos volums dedicats a l’aigua com a patrimoni d’Olesa per tal de donar fe de la vinculació dels olesans i olesanes amb l’aigua.

Dins la història de la Comunitat Minera Olesana no es pot deixar de parlar de les moltíssimes persones que n’han format part. Gràcies a la seva dedicació, generositat i capacitat d’innovació en èpoques històriques moltes vegades complicades, l’entitat s’ha pogut transformar en cada moment i millorar el seu servei als olesans i olesanes.

La gestió de l'aigua[modifica]

Subministrament d'aigua de la Comunitat Minera Olesana

La gestió de l’aigua al municipi per part de la Comunitat Minera Olesana és integral, en disposar de la concessió de l’Ajuntament per a realitzar aquest servei. Per tant, l’activitat de la cooperativa va des de la captació al tractament i la distribució per ús domèstic, agrícola o industrial.

L’aigua es capta de forma majoritària del riu Llobregat mitjançant tres pous principals d’extracció. La captació del riu es complementa amb les extraccions d’una mina. Un cop captada, l’aigua passa a una planta potabilitzadora, on entra en un procés de filtratge previ a la distribució.

Amb la utilització de la tecnologia, la Comunitat sempre millora els processos per tal que siguin el més sostenibles i eficients possible. Aquest procés permet, per exemple, que es produeixin el menor nombre de subproductes que puguin afectar a la salut. El resultat de tot plegat és una aigua de gran qualitat.

Un cop tractada, l’aigua arriba als dipòsits que donaran subministrament a la xarxa. El 1902 la Comunitat Minera Olesana disposava del seu primer dipòsit. Ara, l’aigua arriba a un total de 7 dipòsits que sumen una capacitat de 9.500 metres cúbics, amb instal·lacions modernes i estratègiques que permeten una gran eficiència energètica.

Tota la xarxa de captació, tractament i distribució està controlada telemàticament per millorar la qualitat, seguretat i eficiència.

Organització[modifica]

L’Assemblea General de Socis és l’òrgan sobirà de la Comunitat Minera Olesana. Cada any es celebren com a mínim dues assemblees, una ordinària i una extraordinària. El Consell Rector de l’entitat, màxim òrgan de decisió executiva, presenta davant l’Assemblea la memòria econòmica i d’explotació de l’exercici corresponent, les millores realitzades, reposicions i inversions a les infraestructures i serveis als socis/sòcies, a més dels projectes proposats per al proper any.

Aquest Consell Rector està format pel president, sotspresident, secretari, tresorer, comptador i vocals, i inclou també un comité de recursos i un grup d’interventors de comptes.

Dins l’organigrama d’explotació, la Comunitat Minera Olesana disposa d’un director-gerent i de personal d’administració, gestió comercial, control de gestió de consums, tractament d’aigua potable, manteniment de la xarxa i control de qualitat.

Projectes de futur[modifica]

Olesa de Montserrat

En l’actualitat, la Comunitat Minera Olesana manté com a activitat principal la captació i subministrament d’aigua potable a tot el terme municipal d’Olesa de Montserrat. L’aigua prové principalment dels pous situats a tocar el riu Llobregat i a una mina que també aporta aigües a la xarxa de distribució, però l’entitat ja treballa en noves perspectives de futur relacionades amb l’abastiment i el subministrament.

Projecte d’estudi i avaluació de recursos hídrics: 'Olesa, aigua del segle XXI'[modifica]

Un dels projectes recents consisteix a l’estudi i avaluació dels recursos hídrics de la zona. Els pous que abasteixen la vila d’Olesa de Montserrat presenten una qualitat mineralògica molt similar a l’aigua del riu, la qual supera bona part de l’any els 250mg/L de clorurs. Aquesta quantitat és el llindar establert en el RD 140/2003 de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. Si bé aquest llindar no és restrictiu sí que es recomana abastir amb aigua per sota d'aquest valor com a millora organolèptica de l’aigua. L’estudi i les seves conclusions fan plantejar a l’entitat possibles solucions d’abastiment. Les principals propostes són, d’una banda, l’ ampliació de l’actual Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP), millorant la qualitat arqueologística i l'oxidació amb diòxid de clor; i de l’altra, l’anàlisi de nous recursos a l’entorn d’Olesa que permetin millorar la qualitat i augmentar-ne la garantia. Sobre la recerca de nous recursos a la zona, es planteja un estudi previ de recursos hídrics a l’entorn de la riera de Canyamassos. També s’estudiarà la riera de Bellver (Riera de Can Carreras) just abans de la seva entrada al nucli del municipi per la banda alta.

D'altra banda, hi haurà noves fonts amb aigua provinent de la Mina de Santa Oliva, com seran la Font de Can Carreras, Can Solé i Font de la Rutlla, a més de la font emblemàtica d'Olesa, a la Plaça de les Fonts.

Oficina virtual[modifica]

Dins de les millores constants que realitza l’entitat, la Comunitat Minera Olesana està desenvolupament una oficina virtual des de la qual els socis i sòcies poden accedir a informació del seu subministrament i realitzar tràmits de forma telemàtica. L'objectiu final és que els socis i sòcies puguin fer qualsevol procediment per aquesta via.

150è aniversari[modifica]

El 2018, la Comunitat Minera Olesana farà 150 anys, un segle i mig des de la seva fundació el 1868. És per aquest motiu que l'entitat té previst commemorar la data amb actes i iniciatives especials que properament desenvoluparan.

Vessant social[modifica]

La Comunitat Minera Olesana és molt sensible amb les necessitats dels olesans i olesanes, un fet que es pot observar en les seves iniciatives socials. En aquest sentit, l’entitat realitza aportacions econòmiques a altres organitzacions de la vila destinades a combatre la pobres i l’exclusió social, amb ajudes a les beques de menjadors o a la gent gran, entre d’altres.

També en termes de sensibilitat social, la Comunitat disposa en els seus estatuts de mencions especials referents a la democràcia i al medi ambient. En primer terme, la Comunitat ha de potenciar i protegir l’ús de la democràcia en el seu funcionament i en la relació entre els socis copropietaris. Així mateix, ha de defensar el civisme i la coresponsabilitat.

A més, la Comunitat ha estat i vol ser una entitat útil per a aprofundir en el manteniment de l’harmonia entre l’home i el seu entorn, especialment l’aigua. La Comunitat respecta la sostenibilitat del medi ambient i aplica l’economia social en el desenvolupament mercantil de la societat.

Per últim, la cooperativa té la voluntat de difondre el cooperativisme i l’economia social en el món educatiu local. En aquest sentit, actualment participa en projectes d'iniciació i agrupació de cooperatives.

Referències[modifica]

  1. Piñero, Jordi «Mapa del Patrimoni Cultural. Memòria tècnica». Diputació de Barcelona, Març 2012.

Enllaços externs[modifica]