Comunitat del Cenacle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióComunitat del Cenacle
lang=ca
Seu de la Comunitat del Cenacle a Medjugorge. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusassociació internacional de fidels Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1982
1983
FundadorElvira Petrozzi Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc webcomunitacenacolo.it Modifica el valor a Wikidata

La Comunitat del Cenacle és una institució religiosa cristiana no-governamental italiana que a través de l'oració, el treball, i la vida en comú ajuda persones dependents de les drogues i l'alcohol a desintoxicar-se. La comunitat va néixer el 1983 a Saluzzo, Itàlia, quan la monja Elvira Petrozzi va decidir ajudar els joves drogodependents i el consistori li va cedir una casa per aquesta finalitat.[1]

El 2010 tenia 53 cases arreu del món.[2] El 2013 tenia 27 germandats i més de 60 cases a Itàlia, França, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, el Brasil, Àustria, la República Dominicana, els Estats Units d'Amèrica, Mèxic i Espanya, a través de les que ajudava a 1.800 joves.[1] Les més conegudes són les dues comunitats de Medjugorje. A Catalunya hi ha comunitats a Fogars de Montclús i Cornudella de Montsant.[3][4]

La comunitat no té ànim de lucre i viu només amb donacions. Una part del treball que duen a terme és el conreu de molts dels productes que després utilitza i, per tant, és parcialment autosostenible. Els joves estan aïllats, sense mitjans de comunicació ni diaris, tot i que hi ha excepcions, com alguns partits de futbol. Cada persona atesa té una altra persona, anomenada àngel de la guarda que l'ajuda en el procés.[1] A les comunitats del cenacle no hi ha psicòlegs ni teràpia farmacològica.[5] En pàgines d'informació catòlica hi ha desenes de testimonis de joves que agraeixen el seu pas per un d'aquests centres.[6][7][8][9]

El 2018 el director Cédric Kahn va fer la pel·lícula L'Orant (francès: La prière, castellà: El creyente), que va guanyar diversos guardons,[10][11] sobre la desintoxicació de les drogues d'un noi a través d'aquesta comunitat.[12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Pedro Fusté Boleda. Nos vemos en Medjugorje. Punto Rojo Libros S.L., 8 novembre 2013, p. 74–. ISBN 978-1-62934-216-0. 
  2. Arnó/ReL, Fernando. «La comunidad del Cenáculo, con una eficacia altísima en la sanación de drogadictos, llega a España», 26-06-2010. [Consulta: 2 juliol 2019].
  3. Fraternintats masculines Espanya, web oficial
  4. TV3. «Comunitat del Cenacle». [Consulta: 2 juliol 2019].
  5. «La Comunidad del Cenáculo: dejar la droga sin terapia ni sustitutivos» (en castellà), 31-08-2006. [Consulta: 2 juliol 2019].
  6. Confidencial, Religión. «Un chico adoptado, toxicómano y curado en la comunidad religiosa El Cenáculo relata su experiencia en un vídeo» (en castellà), 22-06-2016. [Consulta: 2 juliol 2019].
  7. «Cientos de toxicómanos dejan las drogas gracias al método de Sor Elvira: trabajar y rezar» (en castellà). [Consulta: 2 juliol 2019].
  8. Burger, John. «La crisis de droga actual necesita desesperadamente una solución. ¿Esta podría ser una?» (en espanyol europeu), 31-03-2017. [Consulta: 2 juliol 2019].
  9. ««Antes dependía de las drogas, ahora dependo de Dios»» (en castellà). [Consulta: 2 juliol 2019].
  10. «Berlin Film Festival Fleshes Out Competition Lineup». Variety, 15-01-2018. [Consulta: 17 gener 2018].
  11. «Press Releases: 68th Berlinale», 15-01-2018. Arxivat de l'original el 17 gener 2018. [Consulta: 16 gener 2018].
  12. «Contra la droga, ‘ora et labora’», 05-06-2019. [Consulta: 2 juliol 2019].

Bibliografia[modifica]