Vés al contingut

Conca del Nil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretConca del Nil
Tipusconca hidrogràfica Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀfrica Modifica el valor a Wikidata
Final
Llocmar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Banyat perNil Modifica el valor a Wikidata
Limita ambconca del Congo Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del Mediterrani Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Punt més altMont Stanley Modifica el valor a Wikidata  (5.109 m Modifica el valor a Wikidata)
TravessaBurundi, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Kenya, Ruanda, Sudan del Sud, Sudan, Tanzània i Uganda Modifica el valor a Wikidata

La conca del Nil és la part d'Àfrica irrigada pel riu Nil i els seus afluents.

Conca del Nil

A banda de ser la segona conca hidrogràfica més gran d'Àfrica, la conca del Nil és la més important del continent, cobrint aproximadament 2.870.000 km²,[1] aproximadament el 10% del territori africà, travessant regions àrides i amb una alta densitat de població. La Nile Basin Initiative (NBI) existeix des del 1999, amb l'objectiu d'enfortir la cooperació en l'intercanvi dels recursos afectats.[2]

L'àrea d'irrigació d'aquesta conca comprèn els països: Burundi, Txad, la República Democràtica del Congo, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Kenya, Ruanda, el Sudan del Sud, el Sudan, Tanzània i Uganda. La conca és el principal proveïdor d'aigua dolça, electricitat i peix per als habitants d'aquests països, per la qual cosa dona cobertura a uns 270 milions d'habitants, o el 20% de la població africana. La conca neix a les terres altes i flueix per regions extremadament àrides, en particular el desert del Sàhara.[3]

El seu principal curs navegable és a través del riu Nil, sent la secció de desembocadura a la mar Mediterrània, després del delta del Nil, fins que envolta la ciutat d'Assuan, al sud d'Egipte. També hi ha cursos navegables a la resclosa d'Assuan. Al mig del Nil, després de la presa, a causa de la presència de cascades al nord de Khartum (Sudan), el riu és navegable en només tres trams. El primer és des de la frontera entre Egipte i Sudan fins a l'extrem sud del llac Nasser. El segon és la secció entre la tercera i la quarta cataractes. El tercer i més important tram s'estén des de Khartum, al sud, fins a Juba (Sudan del Sud).[4][5]

El principal proveïdor d'aigua de la conca és el llac Victòria, situat a la Gran Vall del Rift.[6] Uns 238 milions de persones viuen a la conca del Nil, 172 milions de les quals habiten en el medi rural.[7]

A la part sud-oest de la conca al Sudan del Sud, prop de la conca amb el relleu de la conca del Congo, hi ha un gran pediplà.[8] A les altures que s'aixequen per sobre d'aquest pediplà s'hi poden trobar sòls laterítics, de vegades amb pisòlits o ferricrets, que són restes d'una superfície més antiga.[9] Alguns dels cims corresponents a aquesta antiga superfície es van formar pel relleu invertit de les valls.[10][11]

Afluents

[modifica]
Carta topogràfica de la conca del Nil

Nil

[modifica]

Pujant pel riu, des de la seva desembocadura fins a la confluència del Nil Blanc i del Nil Blau:

Vista aèria de la confluència del Nil Blau i del Nil Blanc. Khartum es troba al centre i a sota, Omdurman a l'esquerra i Bahri a la dreta,[14] cadascun en una riba diferent. L'illa Tuti [15] és visible al centre de la confluència, entre les tres ciutats.

Nil Blau

[modifica]

El Nil Blau és la branca oriental del Nil, que flueix a través d'Etiòpia, Eritrea i el Sudan. Tot i que és més curt que el Nil Blanc, contribueix a la major part del cabal del Nil.[16][17]

El Nil blanc fotografiat durant l'expedició num 40 de l'estació espacial internacional (ISS).

Nil Blanc

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Frenken, Karen; Faurès, Jean Marc. «The Nile Basin». A: Irrigation potential in Africa: A basin approach. FAO, 1997. ISBN 92-5-103966-6. 
  2. ↑ Awulachew, Seleshi Bekele; Smahktin, Vladimir; Molden, David; Peden, Don. The Nile River Basin: Water, Agriculture, Governance and Livelihoods (en anglès). Routledge, 2013-03-05, p. 242. ISBN 978-1-136-46943-5. 
  3. ↑ «The Nile River Basin - an introduction». Waternet: On the geopolitics of water scarcity. waternet.be. [Consulta: 23 setembre 2025].
  4. ↑ Awulachew, Seleshi Bekele; McCartney, Matthew; Steenhuis, Tammo S.; Ahmed, Abdalla A. A review of hydrology, sediment and water resource use in the Blue Nile Basin (en anglès). IWMI, 2009-02-05. ISBN 978-92-9090-699-5. 
  5. ↑ Fouberg, Erin H.; Moseley, William G. Understanding World Regional Geography (en anglès). John Wiley & Sons, 2017-12-27, p. 127. ISBN 978-1-119-39383-2. 
  6. ↑ Awulachew, Seleshi Bekele; Smahktin, Vladimir; Molden, David; Peden, Don. The Nile River Basin: Water, Agriculture, Governance and Livelihoods (en anglès). Routledge, 2013-03-05, p. 17. ISBN 978-1-136-46943-5. 
  7. ↑ Kimenyi, Mwangi; Mbaku, John. Governing the Nile River Basin: The Search for a New Legal Regime (en anglès). Brookings Institution Press, 2015-02-12, p. 10-11. ISBN 978-0-8157-2656-2. 
  8. ↑ Said, Rushdi. The Geological Evolution of the River Nile (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012-12-06, p. 6. ISBN 978-1-4612-5841-4. 
  9. ↑ Schwarz, T.; Germann, K. Weathering Surfaces, Laterite-Derived Sediments and Associated Mineral Deposits in North-East Africa (en anglès). John Wiley & Sons, Ltd, 1995, p. 367–390. DOI 10.1002/9781444304190.ch15. ISBN 978-1-4443-0419-0. 
  10. ↑ Embabi, Nabil Sayed «Landscapes and Landforms of Egypt» (en anglès). World Geomorphological Landscapes, 2018. DOI: 10.1007/978-3-319-65661-8. ISSN: 2213-2090.
  11. ↑ Zaki, Abdallah S.; Giegengack, Robert «Inverted topography in the southeastern part of the Western Desert of Egypt». Journal of African Earth Sciences, 121, 01-09-2016, pàg. 56–61. DOI: 10.1016/j.jafrearsci.2016.05.020. ISSN: 1464-343X.
  12. ↑ Dumont, Henri J. The Nile: Origin, Environments, Limnology and Human Use (en anglès). Springer Science & Business Media, 2009-05-06, p. 88. ISBN 978-1-4020-9726-3. 
  13. ↑ Negm, Abdelazim M. The Nile River (en anglès). Springer, 2017-05-31, p. 347. ISBN 978-3-319-59088-2. 
  14. ↑ Zerboni, Andrea; Brandolini, Filippo; Mariani, Guido S.; Perego, Alessandro; Salvatori, Sandro «The Khartoum-Omdurman conurbation: a growing megacity at the confluence of the Blue and White Nile Rivers». Journal of Maps, 17, 4, 28-07-2021, pàg. 227–240. DOI: 10.1080/17445647.2020.1758810.
  15. ↑ Davies, H. R. J. «A rural “eye” in the Capital: Tuti Island, Khartoum, Sudan» (en anglès). GeoJournal, 33, 4, 01-08-1994, pàg. 387–392. DOI: 10.1007/BF00806421. ISSN: 1572-9893.
  16. ↑ Erlikh, Ḥagai; Gershoni, I. The Nile: Histories, Cultures, Myths (en anglès). Lynne Rienner Publishers, 2000, p. 5-. ISBN 978-1-55587-672-2. 
  17. ↑ Tessema, Dereje Befekadu. How this Happened: Demystifying the Nile: History and Events Leading to the Realization of the Grand Ethiopian Renaissance Dam (GERD) (en anglès). Gashe Publishing, 2023-02-07, p. 82. 
  18. ↑ Sene, K. J.; Tate, E. L.; Farquharson, F. A. K. «Sensitivity Studies of the Impacts of Climate Change on White Nile Flows» (en anglès). Climatic Change, 50, 1, 01-07-2001, pàg. 177–208. DOI: 10.1023/A:1010693129672. ISSN: 1573-1480.
  19. ↑ Williams, Martin A.J.; Adamson, Donald; Prescott, John R.; Williams, Frances M. «New light on the age of the White Nile» (en anglès). Geology, 31, 11, 2003, pàg. 1001. DOI: 10.1130/G19801.1. ISSN: 0091-7613.
  20. ↑ El-Sheekh, Mostafa; Elsaied, Hosam Easa. Lakes of Africa: Microbial Diversity and Sustainability (en anglès). Elsevier, 2023-02-15, p. 24. ISBN 978-0-323-95528-7. 
  21. ↑ Kayombo, Sixtus; Sven, Erik. «Lake Victoria». A: Experience and lessons learned brief, 2006, p. 431-446. 
  22. ↑ Muyodi, Fredrick J.; Bugenyi, Fredrick W. B.; Hecky, Robert E. «Experiences and lessons learned from interventions in the Lake Victoria Basin: The Lake Victoria Environmental Management Project» (en anglès). Lakes & Reservoirs: Science, Policy and Management for Sustainable Use, 15, 2, 2010, pàg. 77–88. DOI: 10.1111/j.1440-1770.2010.00425.x. ISSN: 1440-1770.
  23. ↑ Atkins, Carla. African Lakes and Rivers (en anglès). Author House, 2010-05-14, p. 7. ISBN 978-1-4772-5232-1. 
  24. ↑ «Lake George | Lake George». World Lake Database - ILEC. [Consulta: 23 setembre 2025].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conca del Nil
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Conca_del_Nil&oldid=36351242»