Concepció Carreras i Pau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaConcepció Carreras i Pau
Biografia
Naixement 5 desembre 1893
Olot
Mort 10 setembre 1961 (67 anys)
Olot
Activitat
Ocupació poetessa, compositora i professora de música
Modifica les dades a Wikidata
Fotografia de la placa del carrer dedicat a Concepció Carreras, a Olot.
Placa del carrer Concepció Carreras, a Olot

Maria Concepció Carreras i Pau (Olot, 5 de desembre del 1893 - 10 de setembre del 1961) va ser una poetessa, compositora i professora de música catalana.[1]

Biografia[modifica]

Filla d'una sòlida i tradicional família olotina, que tenia una fàbrica de xocolata fundada l'any 1790 (Chocolates Antonio Carreras), va rebre una curosa preparació musical: estudià solfeig amb el mestre i subdirector de l'escola de l'Orfeó Popular Olotí, Narcís Corriols i Boix (pare de qui seria destacat pintor paisatgista Salvador Corriols), i amplià la formació fent el professorat de piano a l'Acadèmia Ainaud de Barcelona. Entre els anys 1919 i 1920 cursà i s'examinà dels tres primers cursos, amb notes molt bones; el 1927 s'hi titulà definitivament, amb el pianista Ricard Vives com a mentor. Als darrers anys vint i començaments dels trenta fou alumna de l'Institut Català de Rítmica i Plàstica de Joan Llongueras.[2][3]

Abans de la guerra civil espanyola va donar classes de solfeig, piano i lectura al Patronat Escolar d'Obreres, o Patronat de la Immaculada i Sant Antoni, d'Olot, i creà a casa seva una escola pròpia de música, on ensenyava cant i piano a nens i nenes. L'any 1940 fundà la Sección Infantil de Rítmica y Plástica Carreras i, seguint el mètode Dalcroze que havia après d'en Joan Llongueras, hi ensenyava música, dansa, cant i teatre a infants. També dirigia representacions musicals al Teatre Principal d'Olot. En baixar l'afluència a la Sección... a finals dels anys quaranta, Concepció Carreras es dedicà a l'ensenyament de piano al col·legi de les monges carmelites de les Preses. Els darrers anys de la poetessa foren dificultats per la malaltia de Parkinson, i va ser una desafortunada intervenció lligada a aquesta afecció la que se l'emportà a la tomba, a Olot, el 1961.

En el camp literari, des de l'agost del 1921 al març del 1935 publicà poemes a La tradició catalana, i contribuí a revistes com Fulla del Patronat, portaveu del Patronat Escolar d'Obreres d'Olot, la Revista de Olot, El deber, La Ciutat d'Olot i El Carme, portaveu del Terç Orde y Confraries del Carme de Catalunya -abans de la guerra- i ¡Arriba España!, Pyrene i Misión -després-. És de destacar que la prestigiosa La Dona Catalana l'imprimí diverses contribucions en poesia i prosa entre 1925 i 1929. Hom ha comparat algunes de les seves poesies amb les del seu admirat Josep Carner. Signà de vegades amb el pseudònim La dama gris i també feu algunes traduccions dels germans Grimm per a les representacions dels seus alumnes. Una crítica n'ha dit:

« La seva poesia recorda a l'estètica i la pintura de l'escola paisatgística d'Olot, tan intimista i realitzada »
— Mercè García Santos [1]

Participà en concursos, i el 1926 veié premiades tres composicions al "Concurs de Poesia Femenina" de La Dona Catalana, que poc després foren publicades en un volum[4] amb la resta de poesies premiades, el Llibre d'or de la poesia femenina. Al mateix concurs del 1927, aquest cop dedicat a la prosa, fou distingida amb un diploma honorífic per la narració La puntaire. Els jocs florals dels barris barcelonins de Fargues, del Poblenou i d'Horta el 1933; els de Malgrat de Mar del 1934 i els d'Olot del 1949, la distingiren. Guanyà la Flor Natural de poesia al Certamen en Honor de la Verge del Tura que el 1954 organitzà la Pontificia y Real Academia Mariana de Lleida.[5]

En els actes d'homenatge en el centenari del naixement de Concepció Carreras, el 28 de gener de 1993, l'ajuntament d'Olot inaugurà el monument Jardí poètic Concepció Carreras,[6] de Josep M. Ferrer i Sandra Roura, als Jardins de la Rosaleda (barri de Pequín). El 1969 ja havia aprovat [7] dedicar-li el carrer Concepció Carreras i entre els anys 1969 i 1978 s'havia atorgat el Premi Concepció Carreras[8] de redacció per a menors de 16 anys.

Obres[modifica]

Reculls de poesia
Per a l'escena 
  • En Tòfol i l'Agneta (1944)
  • Las muñequitas (1944)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 García Santos, Mercè. Les dones músics i compositores al llarg de la història, 2013, p. 32 [Consulta: 1 maig del 2014]. 
  2. Ramilo i Martínez, Carme. «M. Concepció Carreras Pau, al web "Diccionari Biogràfic de Dones"». [Consulta: 1 maig del 2014].
  3. Ramilo i Martínez, Carme «Concepció Carreras, Maria Mercè Devesa, Rosa Sacrest i Mercè Bayona, la poetització del paisatge olotí». Revista de Girona, núm. 223, març-abril 2004, pàg. 60-70.
  4. Llibre d'or de la poesia femenina. Barcelona: Bosch, s.a.. 
  5. Ramilo i Martínez, Carme «M. Concepció Carreras i Pau, una veu enamorada del paisatge olotí». Revista de Girona, núm. 212, 2002, pàg. 44-48.
  6. «Monument "Jardí poètic" a Olot». [Consulta: 1 maig del 2014].
  7. Planagumà i Nogué, Teresa; Puigvert i Gurt, Xavier; Santaló i Bramon, Ester. «Nomenclàtor viari de la ciutat d'Olot». [Consulta: 1 maig del 2014].
  8. Armengol, Luis «Los "III Premios ciudad de Olot"». Revista de Girona, núm. 48, 1969, pàg. 59.
    «Guanyadors d'edicions anteriors dels Premis Ciutat d'Olot». [Consulta: 1 maig del 2014].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]