Concepció Carreras i Pau

De Viquipèdia
Infotaula de personaConcepció Carreras i Pau
Biografia
Naixement5 desembre 1893 Modifica el valor a Wikidata
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1961 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, compositora i professora de música
Fotografia de la placa del carrer dedicat a Concepció Carreras, a Olot.
Placa del carrer Concepció Carreras, a Olot

Maria Concepció Carreras i Pau (Olot, 5 de desembre del 1893 - 10 de setembre del 1961) va ser una poetessa, compositora i professora de música catalana.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Filla d'una sòlida i tradicional família olotina, va rebre una curosa preparació musical: estudià solfeig amb el mestre i subdirector de l'escola de l'Orfeó Popular Olotí, Narcís Corriols i Boix, i amplià la formació fent el professorat de piano a l'Acadèmia Ainaud de Barcelona. Entre els anys 1919 i 1920 cursà els tres primers cursos, se n'examinà i els aprovà amb notes molt bones; el 1927 s'hi titulà definitivament, amb el pianista Ricard Vives com a mentor. Als darrers anys vint i començaments dels trenta fou alumna de l'Institut Català de Rítmica i Plàstica de Joan Llongueras.[4][5]

Abans de la Guerra civil espanyola va donar classes de solfeig, piano i lectura al Patronat Escolar d'Obreres, o Patronat de la Immaculada i Sant Antoni, d'Olot, i creà a casa seva una escola pròpia de música, on ensenyava cant i piano a nens i nenes. L'any 1940 fundà la Sección Infantil de Rítmica y Plástica Carreras i, seguint el mètode Dalcroze que havia après d'en Joan Llongueras, hi ensenyava música, dansa, cant i teatre a infants. També dirigia representacions musicals al Teatre Principal d'Olot. En baixar l'afluència a la Sección... a finals dels anys quaranta, Concepció Carreras es dedicà a l'ensenyament de piano al col·legi de les monges carmelites de les Preses. Els darrers anys de la poetessa foren dificultats per la malaltia de Parkinson, i va ser una desafortunada intervenció lligada a aquesta afecció la que li causà la mort, a Olot, el 1961.

En el camp literari, des de l'agost del 1921 fins al març del 1935 publicà poemes a La tradició catalana, i contribuí a revistes com Fulla del Patronat, portaveu del Patronat Escolar d'Obreres d'Olot, la Revista de Olot, El deber, La Ciutat d'Olot i El Carme, portaveu del Terç Orde y Confraries del Carme de Catalunya -abans de la guerra- i ¡Arriba España!, Pyrene i Misión -després. És de destacar que la prestigiosa publicació La Dona Catalana li imprimí diverses contribucions en poesia i prosa entre 1925 i 1929. Hom ha comparat algunes de les seves poesies amb les del seu admirat Josep Carner. Signà de vegades amb el pseudònim La dama gris i també feu algunes traduccions dels germans Grimm per a les representacions dels seus alumnes. Una crítica n'ha dit:

« La seva poesia recorda l'estètica i la pintura de l'escola paisatgística d'Olot, tan intimista i realitzada »
— Mercè García Santos [1]

Participà en concursos, i el 1926 veié premiades tres composicions al "Concurs de Poesia Femenina" de La Dona Catalana, que poc després foren publicades en un volum[6] amb la resta de poesies premiades, el Llibre d'or de la poesia femenina. Al mateix concurs del 1927, aquest cop dedicat a la prosa, fou distingida amb un diploma honorífic per la narració La puntaire. Els jocs florals dels barris barcelonins de La Font d'en Fargues, del Poblenou i d'Horta el 1933; els de Malgrat de Mar del 1934 i els d'Olot del 1949, la distingiren. Guanyà la Flor Natural de poesia al Certamen en Honor de la Verge del Tura, que el 1954 organitzà la Pontificia y Real Academia Mariana de Lleida.[7]

En els actes d'homenatge en el centenari del naixement de Concepció Carreras, el 28 de gener de 1993, l'ajuntament d'Olot inaugurà el monument Jardí poètic Concepció Carreras,[8] de Josep M. Ferrer i Sandra Roura, als Jardins de la Rosaleda (barri de Pequín). El 1969 ja havia aprovat [9] dedicar-li el carrer de Concepció Carreras i entre els anys 1969 i 1978 s'havia instaurat i atorgat el Premi Concepció Carreras[10] de redacció per a menors de 16 anys.

Obres[modifica]

Reculls de poesia
Per a l'escena
  • En Tòfol i l'Agneta (1944)
  • Las muñequitas (1944)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 García Santos, Mercè. Les dones músics i compositores al llarg de la història, 2013, p. 32 [Consulta: 1 maig del 2014]. 
  2. Fabrellas, Esther. «Mapa d'itineraris de patrimoni literari». Patrimoni literari. Universitat de Girona. Institut de Llengua i Cultura Catalanes. [Consulta: 5 agost 2021].
  3. Ramilo, Carme «M. Concepció Carreras i Pau, una veu enamorada del paisatge olotí». Revista de Girona, [en línia], Núm. 212, 2002, pàg. 44-48.
  4. Ramilo i Martínez, Carme. «M. Concepció Carreras Pau, al web "Diccionari Biogràfic de Dones"». [Consulta: 1 maig del 2014].
  5. Ramilo i Martínez, Carme «Concepció Carreras, Maria Mercè Devesa, Rosa Sacrest i Mercè Bayona, la poetització del paisatge olotí». Revista de Girona, núm. 223, març-abril 2004, pàg. 60-70.
  6. Llibre d'or de la poesia femenina. Barcelona: Bosch, s.a.. 
  7. Ramilo i Martínez, Carme «M. Concepció Carreras i Pau, una veu enamorada del paisatge olotí». Revista de Girona, núm. 212, 2002, pàg. 44-48.
  8. «Monument "Jardí poètic" a Olot». Arxivat de l'original el 2016-03-10. [Consulta: 1 maig del 2014].
  9. Planagumà i Nogué, Teresa; Puigvert i Gurt, Xavier; Santaló i Bramon, Ester. «Nomenclàtor viari de la ciutat d'Olot». [Consulta: 1 maig del 2014].
  10. Armengol, Luis «Los "III Premios ciudad de Olot"». Revista de Girona, núm. 48, 1969, pàg. 59.
    «Guanyadors d'edicions anteriors dels Premis Ciutat d'Olot». Arxivat de l'original el 2016-02-02. [Consulta: 1 maig del 2014].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]