Maria Concepció Ramió i Diumenge

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Concepció Ramió i Diumenge)
Infotaula de personaMaria Concepció Ramió i Diumenge
Biografia
Naixement22 agost 1961 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, llibretera, directora musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBanda de Música d'Igualada, directora musical (2012–) Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Maria Concepció Ramió i Diumenge (Girona, 22 d'agost de 1961), és una compositora catalana, musicòloga, professora de música i directora de cobla.[1][2]

Biografia[modifica]

Inicià els estudis musicals amb Maria Àngels Alabert a Girona i els continuà amb Manuel Oltra i Josep Poch (Contrapunt) al Conservatori del Liceu de Barcelona, on es titulà en piano l'any 1982 es titulà en piano.[3] Posteriorment, amplià la seva formació al Conservatori Municipal de Barcelona, on estudià Composició Instrumentació amb Josep Soler i Carles Guinovart. Amb una beca del Ministeri d'Educació i Ciència continuà els seus estudis a l'estranger, on var formar-se amb Betsy Jolas al Conservatoire National de París durant el curs 1988/89.[2] Els anys 1991, 1992 i 1995 feu els cursos del Centre Acathes a Vilanova d'Avinyó i també participà en tres edicions de l'International Bartók Seminar a Szombately (Hongria). A partir de l'any 1990 començà a impartir nombrosos cursos i seminaris en els camps de la música i els llenguatges musicals del segle xx. La seva formació es complementà amb tenora (amb Ricard Viladesau, Josep Gispert, Josep Colomer i Jaume Vilà) i oboè.[4]

Ramió està molt vinculada al camp de la cobla ja des de l'any 1980, quan començà a compondre sardanes. El 1987 fou finalista del concurs Nova Sardana.[2] Més endavant ha estat instrumentista de tenora (a les cobles Figueres, Principal de Banyoles, Catalunya 2000, Popular i Badalona) i directora de diverses cobles: la Cobla Sant Jordi entre 1991 i 1993, la Vila d'Olesa, i des del 1994, l'aleshores Cobla Juvenil de Bellpuig, actual Bellpuig Cobla. També ha dirigit diverses cobles en gravacions de discos, entre les quals la Cobla de Cambra de Catalunya i les esmentades Cobla Sant Jordi, Bellpuig Cobla i Vila d'Olesa.[5]

Des del 1993 viu a Igualada, on regenta una llibreria (Llegim...? Llibreria). Ha compaginat la feina de professora d'harmonia, contrapunt i anàlisi al Conservatori de Música d'Igualada i a l'Escola de Música de Capellades (1994-2003).

L'any 2010 funda l'Orquestra Simfònica Terres de Marca juntament amb la Plataforma Contrapunt, a través de la qual també portarà a terme una tasca de promoció musical com l'organització de cicles de música (Festival Ànima de música sacra d'Igualada en tres edicions, 2012-2015, 1100 anys del Castell de Subirats, 2017, i des de 2014 els diversos cicles a la Tossa de Montbui), o l'Stage de Banda Simfònica d'Igualada (2014-2017). L'any 2011 crea i dirigeix la cobla experimental Terres de Marca d'on sorgeix la variant Quintet de cobla (2012), entre altres experiments. Sota la seva direcció i producció porta a terme la gravació del doble Cd Oratori del Llibre de Sinera, de Mercè Torrents, sobre l'obra de Salvador Espriu (2013-2015).

Des de l'any 2012 és directora titular de la Banda de Música d'Igualada. L'any 2018 compon i dirigeix l'obra Origen i Triomf, en quatre moviments, obra encàrrec de l'Aula de Música Tradicional i Popular El Tecler, de Tarragona, per la Trobada de la JOCIT (Orquestra d'instruments Tradicionals de Catalunya) a La Bisbal d'Empordà.[4]

El 2010 li fou concedida la Medalla al Mèrit Musical, dins dels Premis Sardana que atorguen la Federació Sardanista de Catalunya i l'Obra del Ballet Popular.[6] És membre de l'Associació Catalana de Compositors.

El seu germà, Narcís Ramió i Diumenge (Girona, 1951), ha publicat diversos llibres,[7] incloent-hi el volum de poesia Breviari púdic (Barcelona: Robrenyo, 1986). També ha posat lletra a tres sardanes d'en Joaquim Soms.[8]

Obres[2][9][modifica]

  • La cançó de l'hora de les bruixes (1994), per a coral infantil. Lletra: Miquel Desclot. Estrena: 23 d'abril de 1994
  • Cançó del drac, per a veu, piano, 2 clarinets i fagot. Lletra: Maria Enrich
  • Espais hipertròfics (1991), per a conjunt de cambra. Estrena: Música XXI, sota la direcció de Miquel Gaspá; Centre Cultural de la Fundació La Caixa (Barcelona), 6 de novembre de 1991
  • Himne de santa Cecília, per a cor. Lletra: Maria Enrich
  • Lluna, sal, sang i exili (1999), per a rapsode, flauta, clarinet i violoncel, muntatge poètico-musical en memòria de Maria Mercè Marçal. 55'. Estrena: Teatre de la Aurora (Igualada), 7 de març de 1999
  • No sóc jo, per a mezzosoprano i piano. Estrena: 5 de juliol de 1987
  • Scherzo, per a tenora i piano. Estrena: 24 de novembre de 1994
  • Son son, per a veu i piano. Estrena: 5 de desembre de 1988
  • Un suau delit, per a flauta. Estrena: 5 de desembre de 1988
  • Tres peces en auguris estel·lars (1998), per a carilló i tenora. 11'30''. Estrena: Jordi Figaró i Anna Mª Reverté; Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya, 22 de juliol de 1998

Música per a cobla[modifica]

  • Esbós antropològic, per a dues cobles i percussió
  • Eventualment naïf: fantasia per a cobla en forma de sardana amb variacions (1997). Estrena: 1 d'agost de 1997
  • Fantasia per a quatre tenores
  • Fuga per a dues tenores
  • Moviments aqualàtics, sardana en tres moviments, per a cobla. Conté: 1. Aqua frigida; 2. Aqua tepida; 3. Aqua calida.
  • Obertura a la fanfara i dansa noble, per a dues gralles. Estrena: 11 de juliol de 1990
  • Suite transtemporal, per a 2 tenores o tenora i tible
  • Ocell no pleguis les ales (1998), per a cobla. Estrena: Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona; Museu d'Art Contemporani de Barcelona, 19 de desembre de 2003

Sardanes[modifica]

  • Rondalla tardorenca (1979)[3]
  • Eixerida (1981)
  • De casa estant (1982)
  • Fiblada: sardana (1983), per a cobla
  • Records d'infantesa (1983)
  • Per sempre: sardana (1983), per a cobla
  • De verd colgada (1984)
  • Engrunes d'enyorament (1985), per a cobla. Estrena: 6 de setembre de 1985
  • Dolça salabror (1987), per a cobla . Estrena: 12 de juliol de 1987
  • Naïf (1997)
  • Llavor d'aigua, guspires de terra (1990)[3]
  • Les flors et parlaran (2004)
  • Rialles d'or (2006)
  • Un cabàs ple d'història (2007)
  • L'ombra ufanosa del drac argentat (2009)
  • 325 Belles Llunes Rutilants (2010)

Bibliografia[modifica]

  • Els Lamote de Grignon i la creació per a cobla, article a Recerca Musicològica 14-15 (2004-2005), p. 213-221 «Els Lamote de Grignon i la creació per a cobla». UAB.
  • Inés Padrosa i Concepció Ramió La nissaga dels Serra Santa coloma de Farners: Edicions SOM, 2000
  • La sardana a la comarca de l'Anoia, article a Revista d'Igualada 4 (2000), p. 35-39
  • Col·laboració en la Història de la música catalana, valenciana i balear (Barcelona: Edicions 62)
  • Participació en les obres col·lectives d'exercicis per a l'aprenentatge del saxòfon 16 x Sax i 23 x Sax (Barcelona: DINSIC Publicacions Musicals)

Discografia[modifica]

  • Lluna, sal, sang i exili: sextina inèdita. Núria Candela diu Maria Mercè Marçal amb música de Concepció Ramió Igualada: Llibreria Llegim, 2008
  • Sardanes de Concepció Ramió, per la Bellpuig Cobla Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2008

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ramió i Diumenge, Concepció». Músics per la Cobla. [Consulta: 30 juny 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Álvarez Cañibano, Antonio; González Ribot, Mª José; Gutiérrez Dorado, Pilar; Cristina. Compositoras españolas. La creación musical femenina desde la Edad Media hasta la actualidad. Madrid: Centro de Documentación de Música y Danza, 2008, p. 433-434. ISBN 978-84-87731-67-9. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Riera i Vinyes, Carles; Serracant i Clermont, Josep M.; Ventura i Salarich, Josep. Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla. 2. Girona: SOM, 2002, p. 182 (Col·lecció Mos (especial)). 
  4. ↑ 4,0 4,1 «Concepció Ramió». Clivis. Música catalana des de 1946. [Consulta: 30 juny 2020].
  5. ↑ «Concepció Ramió Diumenge». Associació Catalana de Compositors. [Consulta: 30 juny 2020].
  6. ↑ Gorgoll, Pere. «Entrega dels Premis Sardana 2010». El Punt-Avui, 12-11-2010. [Consulta: 30 juny 2020].
  7. ↑ «CCUC /All Locations».
  8. ↑ «Sardanes».
  9. ↑ «Obres compostes per Ramio i Diumenge, Concepció». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2020-07-05. [Consulta: 30 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Concepció_Ramió_i_Diumenge&oldid=33384390»