Concepción Bona y Hernández
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 desembre 1824  Santo Domingo (República Dominicana) |
| Mort | 2 juliol 1901 (76 anys) Santo Domingo (República Dominicana) |
| Activitat | |
| Ocupació | educadora |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Parents | Pedro Alejandro Pina (cosí germà) |
Concepción Bona y Hernández (Santo Domingo, 6 de desembre de 1824 - Santo Domingo, 2 de juliol de 1901) va ser una educadora i activista dominicana de segle XIX; juntament amb María Trinidad Sánchez, Isabel Sosa i Maria de Jesús Pina va confeccionar la bandera dominicana.[1][2][3][4]
Una de les estacions de la línia 2 del Metro de Santo Domingo porta el nom de Concepción Bona en el seu honor.[5]
Biografia[modifica]
Concepció Bona era filla de Vicente Ignacio Bona Pérez, un dels signants del Manifest del 16 de gener de 1844 (l'acta d'independència),[6] i Juana de Dios Hernández, qui fou cosina germana de Josefa Brea Hernández, esposa del patrici Ramón Mella.
Quan Jean Pierre Boyer va prendre possessió del territori dominicà el 1822, es va produir un xoc polític i cultural entre Haití i la República Dominicana, perquè els haitians tenien una base cultural franco-africana i el poble dominicà havia estat educat d'una altra manera, amb una base cultural hispànica. Per aquesta raó se'ls va imposar una repressió militaritzada, a càrrec de Gerónimo de Borgellá, que es va encarregar de reclutar joves per al servei militar de la República Dominicana.
Bona va créixer en el si d'una família totalment adscrita a la causa que seguia les idees patriòtiques de Juan Pablo Duarte. Es va integrar incondicionalment amb la família a les idees Trinitàries, per la qual cosa al costat de la seva cosina Maria de Jesús Pina, Isabel Sosa i María Trinidad Sánchez,[3][4] va confeccionar amb teles fines la bandera tricolor, que va ser enarborada a la Puerta del Conde el 27 de febrer de 1844 pels independentistes dominicans.[2] Concepción Bona tenia 19 anys d'edat i la seva cosina en tenia 16.[7] Segons els historiadors dominicans, fou ella mateixa qui la va lliurar a l'espòs de la seva cosina Josefa Brea Hernández, el general Ramón Matias Mella, a la Porta de la Misericòrdia. El 27 de febrer d'aquell mateix any va néixer la República Dominicana.
Bona es va casar amb Marcos Gómez i Carvajal, oriünd de Baní, el 2 de juny de 1851. D'aquest matrimoni van néixer sis fills: Marcos Antonio, Manuel de Jesús, Eloísa, Rafael María, José María i un segon José María.[2]
Concepción Bona va morir el 2 de juliol de 1901 a Santo Domingo. Les restes de Concepción Bona estan sepultats al Panteó Nacional.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Concepción Bona». educando.edu.do. Arxivat de l'original el 2017-12-13. [Consulta: 25 juliol 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Ángela Peña. «Concepción Bona». hoy.com.do. [Consulta: 26 juliol 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «Origen y evolución de la bandera dominicana - Periódico Digital Dominicano - 7días.com.do». 7dias.com.do. Arxivat de l'original el 19 d'abril de 2018. [Consulta: 26 juliol 2016].
- ↑ 4,0 4,1 «Bandera Nacional - Presidencia de la República Dominicana». presidencia.gob.do. Arxivat de l'original el 2018-01-27. [Consulta: 26 juliol 2016].
- ↑ Diario, Listin «Estaciones de línea 2 del Metro llevarán nombres de mujeres destacadas; se descarta el de Juan de los Santos» (en castellà). , 19-07-2018 [Consulta: 11 agost 2018].
- ↑ «Manifiesto del 16 de enero de 1844» (en castellà). Wikisource. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ «MARÍA DE JESÚS PINA (1825-1858)» (en castellà). Enciclopedia de Tareas. Arxivat de l'original el 2022-01-05. [Consulta: 5 gener 2022].