Concert de Nadal (Corelli)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióConcert de Nadal (Corelli)
Gerard van Honthorst 001.jpg
Forma musical Concerto grosso
Tonalitat Sol menor
Compositor Arcangelo Corelli
Composició 1690
Durada 14'12" aprox.
Part de Concerti grossi, op. 6 Tradueix
Moviments
  • Vivace, Grave, Allegro
  • Adagio, Allegro, Adagio
  • Vivace
  • Allegro, Pastorale
Modifica les dades a Wikidata
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Moviments 1 i 2

Movimentss 4 a 6
Interpretat per Advent Chamber Orchestra

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Concert de Nadal d'Arcangelo Corelli (El seu nom tècnic és Concerto Grosso en Sol menor, Op. 6, Núm. 8, per a la Nit de Nadal). Poc se'n sap vers aquesta composició; és possible que fos escrit ja el 1690 encara que potser és d'una data posterior.

Malgrat que la seva producció fou escassa, Corelli fou un músic important que exercí una gran influència. Contribuí a donar una elevada categoria de la execució del violí i els conjunts i va ser un director molt capaç. Insistia, per exemple, en que tots els executants de cordes moguessin els arcs en la mateixa direcció al mateix temps, per a produir un so homogeni així com un espectacle visual agradable. A més, fou el primer compositor en assolir una reputació considerable exclusivament basada en la música instrumental, el primer del qual les obres instrumentals foren estudiades, admirades, executades i imitades molt de temps després de la seva mort. A Anglaterra, per exemple, la seva música continuà formant part del repertori actiu fins ha ben entrat el segle XIX.

La fama de Corelli com el compositor més important de Roma va fer que les seves obres fossin interpretades també en d'altres llocs. Una vegada, quan es presentà una de les seves sonates a Bolonya, els músics es sentiren perplexos per un passatge que semblava violar certes regles musicals (contenia quintes paral·leles). Quan un dels músics bolonyesos va escriure a Corelli demanant-li una explicació, el compositor defensà la seva música molt indignat. Les acusacions anaren i vingueren entre els músics d'ambdues ciutats i la disputa en realitat durà diversos mesos.

Quasi totes les obres de corelli entren en una d'aquestes tres categories: sonata per a solista, sonata per a trio i concerto grosso. No inventà la forma del concerto grosso sinó que més aviat heretà d'Alessandro Stradella el gènere que ell perfeccionaria. La característica que distingeix aquesta estructura –alternança de grups instrumentals petits (concertino) i grans (ripieno)— deriva de les obertures i dels interludis instrumentals i de les òperes instrumentals d'Stradella i altres. A Corelli li va pertocar alliberar el concert del teatre i codificar els principis que anirien a nodrir als seus futurs compositors.

Per als oients actuals un concerto grosso de Corelli potser soni com a música instrumental barroca corrent. La raó d'aquesta aparent manca d'originalitat que es percep actualment és que molts dels contemporanis i successors de Corelli seguiren el seu estil directament. Entre els seus imitadors, tres en particular es destaquen per haver pres el seu model i haver agregat les seves pròpies originals contribucions: Vivaldi, Händel i Bach. Els concerts de l'Opus 6 de Händel estan inspirats en l'opus 6 de Corelli. De la mateixa manera, els Concerts de Brandenburg de Bach tenen els seus antecedents en l'obra de Corelli.

Corelli va compondre dos tipus de concerto grosso: peces seculars que inclouen nombrosos moviments de dansa, i concert per a ús de l'Església. Els primers estan relacionats amb les suites de danses barroques. Els de l'últim tipus, on s'inclou el Concert de Nadal, són més importants. Ambdós tipus inclouen una gran quantitat de moviments, en contrast amb el patró de tres moviments ràpid-lent-ràpid preferit per d'altres compositors. Els dotze concerts que componen l'Opus, 6 mostren una varietat estructural molt amplia. Contenent diferents nombres de moviments, que resten modelats de diferents formes i utilitzen temps diversos.

Al igual que les seves peces bessones, el Concert en Sol menor requereix dos violins i el continu en el concertino, més el ripieno que comprèn dues parts de violí, una part de viola i la part del continu (el continu, que porta la línia de baixos i proporciona l'harmonia implícita per damunt d'aquesta, està executada generalment per instruments baixos i clave i orgue). En alguns moviments el ripieno acompanya, generalment per puntuació, mentre que en altres moviments el ripieno acompanya, generalment per puntuació, mentre que en altres moviments els dos grups toquen junts. Corelli indicà que un ?concertino podia executar la peça per si sol.

Conjunts de mides molt diferents executaren els concerts en distintes ocasions. Qualsevulla que pensi que un concerto grosso de Corelli és necessàriament música de cambra, i que una execució per part de la secció de cordes d'una orquestra simfònica moderna viola l'esperit original, està equivocat. En moltes ocasions tingueren lloc presentacions de música instrumental barroca interpretada per grans orquestres, incloent una en la que Corelli dirigí una orquestra de cordes del voltant de cent cinquanta músics.

Un tret distintiu de l'Opus 6, núm. 8, és la encantadora pastoral que tanca l'obra. L'estil d'aquest moviment, amb les seves gaites (anunciades vers el final de l'allegro precedent) i ritmes sicilians, es remunta al Renaixement, encara que aquest tipus de música va aparèixer en les primeres òperes barroques com a imitació de la música dels pastors. Probablement aquest moviment s'incloïa en el concert quan aquest s'executava durant la missa de mitjanit de Nadal, però de ben segur s'ometia en altres ocasions.

Es creu que el solemne moviment grave descriu la crucifixió i que el pastoral representa la nativitat. La pacífica alegria dels àngels revoltant sobre Betlem es transmet modelant aquest moviment final en Sol major, després de què tots els moviments precedents han estat en les tonalitats més fosques de Sol menor i de Mi bemoll major.

Bibliografia[modifica]