Concert de Brandenburg núm. 1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Concert núm. 1 en fa major)
Infotaula obra musicalConcert de Brandenburg núm. 1
Forma musicalconcert Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatfa major Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació24 març 1721 Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 1046 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aMargravi Christian Ludwig de Brandenburg-Schwedt Modifica el valor a Wikidata
SèrieConcerts de Brandenburg Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: ac2f470a-e772-48bf-9898-3b3a22a3c9e9 IMSLP: Brandenburg_Concerto_No.1_in_F_major,_BWV_1046_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica el valor a Wikidata

El Concert de Brandenburg núm. 1, BWV 1046, és el primer dels sis Concerts de Brandenburg compostos per Johann Sebastian Bach entregats el 1721. Els va dedicar al marcgravi Ludwig de Brandenburg que li havia fet l'encàrrec.

Instruments[modifica]

El mateix Bach en detalla els instruments: À 2 Corni di Caccia, 3 Hautbois è Bassono, Violino piccolo concertato, 2 Violini, una Viola e Violoncello, con Basso continuo.

La música d'aquest Primer Concert és impregnada de sumptuositat gràcies al so de les dues trompes (Corni di Caccia) com les utilitzades a les caceres, d'aquí el seu nom. És l'únic dels sis concerts on apareixen aquests instruments. També cal remarcar la intervenció del violino piccolo, un instrument gairebé en desús en temps de Bach i que era una mica més petit que el violí normal; té un timbre més brillant i molt característic.

Estructura[modifica]

  1. (Allegro)
  2. Adagio
  3. Allegro
  4. Menuetto-Trio-Polonaise-Menuetto-Trio
  1. El primer moviment no té indicació de tempo, però es tracta clarament d'un allegro. La densitat i amplitud sonora que li confereix la rica instrumentació de vent el fan realment fastuós. Anys més tard, Bach utilitzarà aquest moviment com a simfonia inicial de la Cantata BWV 52.
  2. El segon moviment és un adagio protagonitzat pel lament de l'oboè enmig d'una atmosfera dramàtica però amarada de serenitat. Les trompes han callat. El seu enigmàtic final es transforma en alegria en el moviment següent.
  3. El tercer moviment torna a situar-nos en un clima fastuós i dinàmic. Bach reconvertirà enginyosament anys més tard aquest moviment en el cor inicial de la Cantata profana BWV 207.
  4. El quart moviment converteix aquest concert en l'únic dels sis que compta amb una part més de les tres habituals. Tot fa pensar que es tracta d'una obra independent que va ser afegida a posteriori. De fet, són quatre moviments en un, esdevenint una espècie de suite en miniatura. El Menuetto (minuet) es repeteix diverses vegades servint d'enllaç entre els dos trios i la polonesa. El segon dels trios és un dels fragments més divertits de Bach, i serà reutilitzat també a la Cantata BWV 207.

Fonts[modifica]

Gran part d'aquest article ha estat extret de CataBach.com, la web en català sobre Bach.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Concert de Brandenburg núm. 1