Concert per a piano núm. 2 (Brahms)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióConcert per a piano núm. 2
Forma musicalconcert per a piano Modifica el valor a Wikidata
TonalitatSi bemoll major Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohannes Brahms Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOpus Modifica el valor a Wikidata 83 Modifica el valor a Wikidata
Durada50 minuts Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano i orquestra Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena9 novembre 1881 Modifica el valor a Wikidata
EscenariBudapest Modifica el valor a Wikidata, Hongria Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Piano_Concerto_No.2,_Op.83_(Brahms,_Johannes) Allmusic: mc0002388598 Modifica els identificadors a Wikidata

El Concert per a piano núm. 2 en si bemoll major, op. 83, de Johannes Brahms és aproximadament 20 anys posterior al seu Primer concert per a piano. Brahms va iniciar la seua composició l'any 1878 i la va completar només tres anys més tard, el 1881, a Pressbaum, en les proximitats de Viena. És considerat per molts pianistes i entesos com una de les peces de major dificultat tècnica dins de la literatura pianística universal.

A diferència del primer concert per a piano, aquest compta amb quatre moviments:

  1. Allegro non troppo
  2. Allegro appassionato
  3. Andante
  4. Allegretto grazioso

En aquesta obra, Brahms, seguint l'exemple de Liszt i els seus cèlebres concerts per a piano, altera l'esquema tradicional del concert clàssic, introduint, després del primer moviment, un segon moviment ràpid. És una obra de llarg alè, de vasta dimensió, i en aquest sentit, pel seu caràcter marcadament simfònic i els seus amplis desenvolupaments temàtics, s'emparenta amb el seu Primer concert per a piano. D'impuls menys tràgic que el seu predecessor, més aviat imbuït d'un colorit de profund lirisme, aquesta obra gaudeix en l'actualitat d'una popularitat només comparable a les contribucions de Beethoven i Schumann al gènere.

Malgrat la seua gran escala, quan Brahms li va enviar una còpia de la partitures al seu amic, el cirurgià i violinista Theodore Billroth (a qui Brahms va dedicar els seus primers dos quartets de cordes), el va descriure com "unes petites peces per a piano". Brahms mateix, en una carta dirigida a Elisabeth von Herzogenberg, amb el seu proverbial humor, es refereix al segon moviment com "un petit i alegre scherzo".

La peça va ser estrenada a Budapest el 9 de novembre de 1881 amb el compositor al piano. A diferència del seu primer concert, aquest va rebre una molt favorable acollida, i Brahms el va interpretar novament a Alemanya, Àustria i als Països Baixos, a vegades sota la batuta del seu amic Hans von Bülow.

Enllaços externs[modifica]