Concert per a piano núm. 2 (Saint-Saëns)

Concert per a piano núm. 2

Títol original	Concerto pour piano nº 2
Forma musical	Concert
Tonalitat	Sol menor
Compositor	Camille Saint-Saëns
Creació	1868
Data de publicació	1868
Catalogació	Op. 22
Durada	27'
Opus	22
Instrumentació	1 piano 2 flautes 2 oboès 2 clarinets 2 fagots 2 trompes 2 trompetes percussió i corda Andante sostenuto Allegro scherzando Presto
Estrena
Estrena	13 de maig de 1868, sala Pleyel de París
Director musical	Anton Rubinstein

El Concert per a piano i orquestra núm. 2 en sol menor, op 22, fou compost per Camille Saint-Saëns el 1868. S'estrenà el 13 de maig de 1868 a la sala Pleyel de París sota la direcció d'Anton Rubinstein. És el més cèlebre dels cinc concerts per a aquest instrument de Saint-Saëns.

Origen i context

Han estat pocs els músics tan precoços com el francès Saint-Saëns. Als dos anys i mig va començar les seves classes de música, als tres va fer la seva primera composició i als 10 anys es va presentar com a concertista a la prestigiosa Sala Pleyel a París. Paral·lelament als seus estudis musicals va desenvolupar un interès seriós i profund per les matemàtiques, la geologia, la mineralogia i la poesia. Però semblant caràcter multifacètic en el coneixement i precocitat en la música, contrasten amb una posició força conservadora en la creació. Per això les seves aportacions com a compositor s'ubiquen més en el camp de la revitalització de certs gèneres oblidats que a la invenció de noves formes i estils musicals.

La melodia principal del concert

Com cap altre francès de la seva època, Camille Saint-Saëns va escriure en tots els gèneres: simfonia, òpera, música de cambra, cançons, música religiosa, etc. Com a destre instrumentista va compondre peces de genuí virtuosisme tan cultivat i apreciat durant el segle xix. Part d'aquest interès per exhibir els dots dels intèrprets es mostra en les seves obres per a solistes, entre elles el Concert per a piano núm. 2.

Entre les anècdotes que envolten la composició d'aquest concert destaca l'amistat que Saint-Saëns tenia amb el pianista i director d'orquestra rus, Anton Rubinstein. Aquest concert és fruit de l'interès que Rubinstein tenia per presentar-se com a director a París. La iniciativa va motivar immediatament a Saint-Saëns i en gairebé tres setmanes va compondre el Concert per a presentar-lo a la Sala Pleyel, ell mateix com a pianista i Rubinstein com a director. No obstant això, l'obra no va ser ben rebuda. Segons sembla, la interpretació de Saint-Saëns no va ser prou neta. Malgrat això, aquest concert va entrar a la sèrie d'obres estàndards del repertori pianístic. Segons el mateix Rubinstein és una obra que "Ho té tot: audàcia i elegància, enlluernadora brillantor i temperament, a més, és bona música, encara que no exempta de certa banalitat."

Estructura

El concert segueix la forma tradicional de tres moviments, però exhibeix més llibertat en la tria dels temps. Normalment, el primer moviment sol ser ràpid i el segon lent, però en aquest cas l'ordre s'inverteix.

1. Andante sostenuto
2. Allegro scherzando
3. Presto