Concert per a violí (Beethoven)

De Viquipèdia
Infotaula de composicióConcert per a violí
Forma musicalconcert per a violí Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre major Modifica el valor a Wikidata
CompositorLudwig van Beethoven Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1808 Modifica el valor a Wikidata
Durada45 minuts Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aStephan Breuning Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena23 desembre 1806 Modifica el valor a Wikidata
EscenariTheater an der Wien Modifica el valor a Wikidata, Mariahilf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretFranz Clement Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 5364d796-ca6e-4b24-b605-f802d905583a IMSLP: Violin_Concerto_in_D_major,_Op.61_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002357517 Modifica el valor a Wikidata

El Concert per a violí en re major, Op. 61, l'únic concert per a violí de Ludwig van Beethoven, va ser compost l'any 1806, i es va estrenar el 23 de desembre del mateix any en el Theater an der Wien de Viena. L'obra no va ser gaire ben acollida pel públic. La primera edició és del 1808 i Beethoven va dedicar-lo al seu amic Stephan von Breuning.

Beethoven va escriure el concert per al seu col·lega Franz Clement, un destacat violinista del moment, que li havia donat consell quan componia l'òpera Fidelio. L'estrena va ser en un concert benèfic per a Clement. Sembla que Beethoven va acabar el solo tan tard que Clement va haver de llegir a primera vista el dia de l'estrena.[1] Potser per expressar el seu disgust, o per mostrar del que hauria estat capaç si hagués tingut temps per preparar-se, Clement va interrompre el concert entre el primer i el segon moviment, tocant una composició pròpia, acompanyat per un altre solista.[2]

En vida de Beethoven va ser molt poc interpretada i no va ser fins a mitjans del segle XIX, bastant després de la mort de Beethoven, que a partir de la interpretacion d'un jove Joseph Joachim, de 13 anys, i l'orquestra dirigida per Felix Mendelssohn, que l'èxit l'acompanyà. Des de llavors, ha estat una de les obres més importants del repertori violinístic, i freqüentment és interpretada i enregistrada.

Estructura[modifica]

Està dividida en tres moviments:

  1. Allegro ma non troppo (re major)
  2. Larghetto (sol major)
  3. Rondo. Allegro (re major)

Referències[modifica]

  1. Prefaci, de la partitura de butxaca Eulenburg, p. 3
  2. Eulenburg, p. 3

Enllaços externs[modifica]