Concert per a violí (Britten)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióConcert per a violí
Forma musicalconcert per a violí Modifica el valor a Wikidata
CompositorBenjamin Britten Modifica el valor a Wikidata
Creació1938 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOpus Modifica el valor a Wikidata 15 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióviolí i orquestra Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena28 març 1940 Modifica el valor a Wikidata
EscenariCarnegie Hall Modifica el valor a Wikidata, Manhattan Modifica el valor a Wikidata
Director musicalJohn Barbirolli Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretAntoni Brosa i Vives Modifica el valor a Wikidata

El concert per a violí, op. 15, de Benjamin Britten el va començar a Anglaterra el 1938 i el va acabar als Estats Units el 1939. Antoni Brosa el va estrenar al Carnegie Hall de Nova York el 28 de març de 1940 amb la Filharmònica de Nova York dirigida per John Barbirolli.[1] És l'únic concert per a violí de Britten. El 1950 i el 1954 va fer algunes revisions menors, principalment pel que fa a la part solista, amb l'ajuda de Manoug Parikian.[1]

Origen i context[modifica]

Inexplicablement, aquest concert va romandre relativament poc conegut durant la vida de Britten i només en els últims anys el seu valor i significació van ser reconeguts. L'abril de 1936, Britten havia assistit al Festival Internacional de Música Contemporània de Barcelona, on havia acompanyat el violinista Antoni Brosa en la primera actuació de la Suite per a violí i piano, op. 6. El programa del festival també va incloure l'estrena mundial pòstuma del Concert per a violí de Berg, que va fer una profunda impressió sobre Britten. És temptador afirmar que Britten podria haver estat inspirat per compondre el seu propi concert després d'escoltar la composició de Berg, però a part de compartir un ambient predominantment ombrívol i elegíac, les dues obres tenen poc en comú. Una font d'inspiració més evident per a Britten va ser la creixent puixança del feixisme a Espanya i l'agreujament del clima polític que en última instància va llançar el país a la guerra civil. En aquest sentit, el Concerto de violí segueix diverses obres britàniques d'aquest període, incloses Our Hunting Fathers, Ballad of Heroes i la Sinfonia da Requiem, en què va expressar artísticament la seva creixent consciència i ansietat sobre els esdeveniments mundials que es desenvolupaven.[1]

Estructura[modifica]

El concert consta de tres moviments:

  • Moderato con moto – Agitato – Tempo primo
  • Vivace - Cadenza - Attaca
  • Passacaglia: Andante lento (un poco meno mosso)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Moore, Lloyd. «Ressenya del disc» (en anglès). Naxos. [Consulta: 18 agost 2018].