Concert per a violí (Britten)
| Forma musical | concert per a violí  |
|---|---|
| Compositor | Benjamin Britten |
| Creació | 1938 ↔ 1939 |
| Opus | 15 |
| Instrumentació | violí i orquestra |
| Estrena | |
| Estrena | 28 març 1940 |
| Escenari | Carnegie Hall, Manhattan |
| Director musical | John Barbirolli |
| Intèrpret | Antoni Brosa i Vives |
 | |
El concert per a violí, op. 15, de Benjamin Britten el va començar a Anglaterra el 1938 i el va acabar als Estats Units el 1939. Antoni Brosa el va estrenar al Carnegie Hall de Nova York el 28 de març de 1940 amb la Filharmònica de Nova York dirigida per John Barbirolli.[1] És l'únic concert per a violí de Britten. El 1950 i el 1954 va fer algunes revisions menors, principalment pel que fa a la part solista, amb l'ajuda de Manoug Parikian.[1]
Estructura
[modifica]El concert consta de tres moviments:
- Moderato con moto – Agitato – Tempo primo
- Vivace - Cadenza - Attaca
- Passacaglia: Andante lento (un poco meno mosso)
Origen i context
[modifica]Durant la seva vida, aquest concert va romandre relativament desconegut i només recentment s’ha reconegut la seva importància. L’abril de 1936, Britten va assistir al Festival Internacional de Música Contemporània de Barcelona, on va acompanyar el violinista Antoni Brosa en la primera interpretació de la Suite per a violí i piano, op. 6. Al mateix festival es va estrenar mundialment, de manera pòstuma, el Concert per a violí de Berg, obra que el va impressionar profundament. Tot i que alguns podrien suggerir que aquesta obra va inspirar el concert de Britten, la coincidència és limitada a l’atmosfera ombrívola i elegíaca. Una influència més directa sembla haver estat la intensificació del feixisme a Espanya i l’agreujament de la crisi política que acabaria desembocant en la Guerra Civil. En aquest sentit, el Concerto per a violí s’insereix dins d’un conjunt d’obres britàniques del període —com Our Hunting Fathers, Ballad of Heroes i la Sinfonia da Requiem— en les quals Britten expressa la seva creixent consciència i inquietud davant els esdeveniments mundials. [1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Moore, Lloyd. «Ressenya del disc» (en anglès). Naxos. Arxivat de l'original el 18 d'agost 2018. [Consulta: 18 agost 2018].