Concili d'Urgell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentConcili d'Urgell
Tipus consell
Modifica les dades a Wikidata

El concili d'Urgell són una sèrie de reunions de bisbes que van tenir lloc a la Seu d'Urgell els anys 799, 890, 892 i 906.[1]

Leidrat de Lió que havia acabat la seva tasca com un dels missi dominici a Septimània fou enviat per Carlemany al sud dels Pirineus per comminar al bisbe Fèlix d'Urgell a abjurar de la seva heretgia, l'adopcionisme, i li va ordenar celebrar un concili per convèncer a les bones el díscol heretge, que ja havia estat condemnat diverses vegades.

Els bisbes i abats de Septimània i entre ells Benet d'Aniana van assistir a la primera reunió que es devia fer als primers mesos de l'any. Fèlix fou acusat d'heretgia i va haver de prometre abjurar davant l'emperador Carlemany al que aniria a trobar a Aquisgrà. Així ho va fer i va haver de retractar-se, fer professió de fe, i consentir la seva deposició després de la qual es va poder retirar a Lió on va morir 12 anys després.

Per acabar d'extirpar les restes d'heretgia adopcionista, Leidrat de Lió, Nebridi de Narbona[2] i Benet d'Aniana van celebrar un segon concili a la Seu d'Urgell on es van trobar els bisbes i abats que segurament havien estat al primer. Leidrat fou nomenat bisbe en funcions d'Urgell per acabar de liquidar l'heretgia, retornant a finals del 799 a Lió.

Referències[modifica]

  1. Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)). 
  2. abans abat de la Grassa que no feia molt, potser el 798, havia succeït a Daniel com arquebisbe; es creu que Attala el va succeir com abat