Concili ecumènic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.

El terme "tota l'Església", per l'ortodòxia de l'est està conformada pels cristians ortodoxos de l'est i les jurisdiccions en comunió amb la seva doctrina. No inclou altres patriarques ni Roma. Igualment, pel catolicisme, "tota l'església" significa "només" els que estan en completa comunió amb l'Església Catòlica, però, per a alguns, ha d'incloure a les esglésies ortodoxes si ha de ser veritablement ecumènic. Joan Pau II va dir que l'església necessita respirar amb "dos pulmons".[1]

Les reunions locals són anomenades "sínodes" (del grec σύνοδος synodos, de "syn", amb i "odos", camí).

Llista de Concilis Ecumènics[modifica | modifica el codi]

Concili de Jerusalem[modifica | modifica el codi]

Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l'aliança entre jo i vosaltres. De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d'haver nascut. (Gènesi 17, 11-12)

Per Pere i Jaume l'església naixent no pot adreçar-se als pagans o gentils, és a dir els incircumcisos, ja que el mateix Jehovà així li ho revelà a Abraham: Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat la meva aliança. Aquest és el fort debat del Concili que s'acaba amb el que es coneix com el ritu de la purificació proposat per Sant Pau, és a dir, substituint la circumcisió pel bateig i amb l'observació d'alguns preceptes de la llei mosaica: Pel que fa als pagans que s'han convertit a la fe, ja els vam fer arribar les nostres decisions: que es guardessin de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals il·legítimes. (Fets 21, 25)

Primers set concilis catòlics[modifica | modifica el codi]

Els primers 7 concilis són acceptats pel catolicisme i el cristianisme ortodox. El protestantisme accepta només la doctrina del primer concili, i petites porcions dels altres 6 (principalment en el rebuig de les doctrines del monotelisme, arrianisme, nestorianisme i monofisisme).

Concili de Trullo o Concili Quinisext (= Cinquè i sisè), (692); En certa forma, és un concili administratiu que eleva alguns canons locals al estatus ecumènic i estableix principis de disciplina clerical. No es considerat formalment un concili ja que no va determinar aspectes de doctrina. Aquest concili és acceptat per l'Església Ortodoxa de l'est com a part del Tercer Concili de Constantinoble, però és rebutjat pels Catòlics.

Concilis vuitè i novè[modifica | modifica el codi]

Pels catòlics[modifica | modifica el codi]

Per alguns ortodoxos de l'est[modifica | modifica el codi]

Sínode de Jerusalem, (1672); definit "Ortodox" en relació al Catolicisme i Protestantisme; definit Ortodox Grec pels canons bíblics.

Concilis romans[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Church must 'breathe with two lungs'» (en anglès). Catholic Courier, 21/12/2009. [Consulta: 18 juny 2011].