Conclave de 1404

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentConclave de 1404
Sede vacante.svg
Tipus conclave
Data 1404 (Gregorià)
Localització Estats Pontificis, Roma
Estat Itàlia
Jurisdicció Ciutat del Vaticà
Càrrec a elegir papa
Elegit Innocenci VII
Modifica les dades a Wikidata

El Conclave de 1404 va ser el conclave que es va celebrar durant el Cisma d'Occident, convocat després de la mort del Papa Bonifaci IX, on s'elegí el cardenal Cosimo Gentile Migliorati, que va prendre el nom de Papa Innocenci VII i esdevingué el tercer papa amb obediència de Roma.

Mort de Bonifaci IX[modifica]

El Papa Bonifaci IX va morir l'1 d'octubre de 1404.[1] Durant els 14 anys del seu pontificat va ser capaç de restaurar parcialment l'autoritat del papat, però no va poder acabar amb l'escissió, en part per haver de reconèixer parcialment els antipapes Climent VII d'Avinyó i Benet XIII perquè el respectessin.[2]

Electors[modifica]

Hi havia 12 cardenals d'obediència romana al Col·legi Cardenalici. Nou d'ells van participar en l'elecció del seu successor.[3] Tots els electors eren italians. Cinc d'ells havien estat elevats per el Papa Urbà VI, i quatre per Bonifaci IX. El Camarlenc de l'Església va ser durant aquest període Corrado Caraccioli, Bisbe de Mileto. Tres cardenals, dos creats per Urbà VI i un per Bonifaci IX, no van participar en el conclave. L'hongarès Alsani era l'únic cardenal no italià que obeïa a Roma.

Elector Orde i títols Elevat Elevador Notes
Angelo Acciaiuoli Cardenal-Prevere de S. Lorenzo in Damaso 17 desembre 1384 Papa Urbà VI
Francesco Carbone Tomacelli, O.Cist. Cardenal-Prevere de S. Susanna 17 desembre 1384 Papa Urbà VI Penitenciari major; Arxipreste de la Basílica del Laterà
Angelo d'Anna de Sommariva, O.S.B.Cam. Cardenal-Prevere de S. Pudenziana 17 desembre 1384 Papa Urbà VI
Enrico Minutolo Cardenal-Prevere de S. Anastasia 18 desembre 1389 Papa Bonifaci IX Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major; Camarlenc del Col·legi Cardenalici
Cosimo Gentile Migliorati (elegit Papa Innocenci VII) Cardenal-Prevere de S. Croce in Gerusalemme 18 desembre 1389 Papa Bonifaci IX
Cristoforo Maroni Cardenal-Prevere de S. Ciriaco 18 desembre 1389 Papa Bonifaci IX Arxipreste de la Basílica Vaticana
Antonio Caetani Cardenal-Prevere de S. Cecilia 27 febrer 1402 Papa Bonifaci IX
Landolfo Maramaldo Cardenal-Diaca de S. Nicola in Carcere Tulliano 21 desembre 1381 Papa Urbà VI
Rinaldo Brancaccio Cardenal-Diaca de SS. Vito e Modesto 17 desembre 1384 Papa Urbà VI

Absents[modifica]

Elector Orde i títol Elevat Elevador Notes
Bálint Alsáni Cardenal-Prevere de S. Sabina 17 desembre 1384 Papa Urbà VI Arxipreste del Col·legi Cardenalici; Administrador de la seu de Pécs
Ludovico Fieschi Cardenal-Diaca de S. Adriano 17 desembre 1384 Papa Urbà VI Protodiaca del Col·legi Cardenalici; Administrador de la seu de Vercelli
Baldassare Cossa Cardenal-Diaca de S. Eustachio 27 febrer 1402 Papa Bonifaci IX Legat a Romanya i Bolonya

Elecció del Papa Innocenci VII[modifica]

Diversos clergues i governants van pressionar els cardenals romans perquè no elegissin el successor de Bonifaci IX i reconeguessin l'antipapa Benet XIII com a Papa, o almenys que esperessin a la seva mort per elegir després un nou papa entre tots. Entre els partidaris d'aquest punt de vista hi havia el cardenal protodiaca Ludovico Fieschi, que no va participar en el conclave i després no va reconèixer el seu resultat.

Tot i això nou cardenals presets a Roma van entrar al conclave el 10 d'octubre. Inicialment van subscriure la capitulació del conclave, que els obligava a fer tot el possible, incloent l'abdicació, per tal de restaurar la unitat de l'Església. Set dies després d'iniciar les deliberacions el cardenal Cosimo Gentile Migliorati va ser elegit per unanimitat i va prendre el nom d'Innocenci VII. Cinc dies després el cardenal Fieschi va abandonar oficialment l'obediència de Roma[4] i va reconèixer a Benet XIII com el papa vertader, per la qual cosa el ritu de coronació papal de l'11 de novembre va ser oficiada per el protodiaca Landolfo Maramaldo.[5]

Referències[modifica]

  1. Eubel, p. 25; Souchon, p. 63.
  2. Dopierała, p. 257-258.
  3. Souchon, vol. 1, p. 63, 70-71, 280-281; por. Eubel, p. 26 Sede Vacante 1404.
  4. S. Miranda: Ludovico Fieschi
  5. S. Miranda: Papa Innocenci VII

Bibliografia[modifica]

  • Martin Souchon: Die Papstwahlen in der Zeit des grossen Schismas, Verlag von Benno Goeritz, 1898
  • Konrad Eubel, Hierarchia Catholica, vol. I, Padwa 1913-1960
  • Kazimierz Dopierała, Księga papieży, Poznań 1996

Enllaços externs[modifica]