Conclave de 1721

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentConclave de 1721
Sede vacante.svg
InnocientXIII.jpg
Tipus conclave
Data 1721
Localització Palau Vaticà, Roma
Estat Itàlia
Jurisdicció Ciutat del Vaticà
Participant
Religió Església Catòlica
Càrrec a elegir papa
Elegit Innocenci XIII
Modifica les dades a Wikidata

El conclave de 1721, convocat després de la mort de Climent XI, va ser el conclave que va triar al Papat el cardenal Michelangelo de 'Conti , que va prendre el nom d'Innocenci XIII.

Composició del Col·legi Cardenalici[modifica]

Participants[modifica]

Climent XI va morir el 19 de març de 1721, en el vintè-primer any del seu pontificat a l'edat de 71 anys. En el moment de la seva mort havia seixanta-vuit cardenals al Sacre Col·legi. Cinquanta-sis d'ells van participar en el conclave posterior, però Giovanni Battista Salerni va haver de deixar-ho a causa d'una malaltia, deixant cinquanta-cinc electors en la votació final:[1]

Quaranta quatre electors havien estat creats per Climent XI, cinc per Innocenci XII, cinc per Alexandre VIII, un per Innocenci XI (Pamphili) i un per Climent X (Orsini).

Cardenals absents[modifica]

Dotze cardenals no van assistir a l'elecció:[1]

Tots els absents havien estat creats per Climent XI, llevat de Marescotti, que havia estat creat cardenal per Climent X, i de Noailles, que ho havia estat per Innocenci XII.

Les divisions al Col·legi Cardenalici[modifica]

El Col·legi de Cardenals estava dividit en quatre faccions, dues polítiques i dues curials.[3] La facció imperial, la facció més forta al Sacre Col·legi, estava encapçalada pel ministre imperial Althan; la seva força es va estimar entre vint i vint vots. Ells representaven els interessos de Carles IV, sacre emperador romà .

La facció delsBorbons, el grup de cardenals que defensaven els interessos de les dues potències catòliques governades pels reis borbons - França i Espanya - incloïa onze o dotze cardenals. Representaven els interessos de Lluís XV de França i Felip V d'Espanya.

El partit Clementí formava la tercera facció; Annibale Albani, cardenal-nebot de Climent XI, va ser líder del grup de cardenals creats pel seu oncle. S'estimava el seu nombre entre vuit i quinze. Finalment, els Zelanti, formaven el grup de cardenals que s'oposaven a les influències seculars en l'Església. El seu líder era el cardenal Fabroni. La seva força s'estimava entre sis i dotze vots.

En general s'esperava que les dues faccions curials, la clementina i els zelanti, unirien les seves forces en el conclave.

Els Papabili[modifica]

Fins a trenta cardenals van ser considerats papabili però entre ells Francesco Pignatelli va ser considerat com el favorit de tots. Estava recolzat per Àustria i tenia també molts adeptes entre els Zelanti. Annibale Albanidonava suport oficialment el candidat d'Àustria, però en realitat volia triar a Fabrizio Paolucci, secretari d'Estat del seu oncle. Altres candidats amb possibilitats serioses per a l'elecció eren Corsini, Tanara, Conti, Pamphili, Barbarigo i Gozzadini.[4]

Els Cardenals excomunicats[modifica]

En el moment de la mort del papa Climent XI dos cardenals, Giulio Alberoni i Louis-Antoine de Noailles, estaven excomunicats. Es va decidir, però, que havien de ser convidats al conclave. El cardenal Noailles va excusar-se a causa de l'edat avançada i la mala salut.[5][6]

Un altre problema concernia el vicecanceller cardenal Ottoboni, i és que encara no havia estat ordenat. Però eventualment també se li va permetre participar en el conclave.[7]

El Conclave[modifica]

Només quaranta-tres cardenals van entrar al conclave el 31 de març[8]Pel 9 d'abril, el nombre d'electors només havia arribat als quaranta.[5][6]Els dos darrers cardenals Thomas Philip Wallrad de Hénin-Liétard d'Alsace i Damian Hugo Philipp von Schönborn no van arribar fins al 7 de maig.[1]

El cardenal Annibale Albani, aprofitant el petit nombre d'electors (sobretot cardenals de la cúria creats pel seu oncle), va tractar d'aconseguir una ràpida elecció del seu candidat, Fabrizio Paolucci. En el primer escrutini dut a terme l'1 d'abril al matí Paolucci va rebre vuit vots en la votació i dos addicionals als accessus. En el segon escrutini de la tarda del mateix dia, Paolucci va quedar a només tres vots de ser elegit. Però en aquest moment el cardenal Althan (l'únic cardenal de la corona present en els primers escrutinis), en el nom de l'emperador Carles VI pronuncià l'exclusió oficial contra Paolucci.[9]

El veto imperial va ser molt reeixit. El 2 d'abril al matí ni un sol vot va caure al cardenal secretari d'Estat. Aquell mateix dia el cardenal francès Rohan va entrar en el conclave i agraí a Althan la seva acció contra Paolucci.[10]

Durant l'abril es van proposar diversos candidats - Spada, Gozzadini, Cornaro, Caracciolo - però cap d'ells havia estat capaç d'assegurar un suport important.[11] El 20 d'abril el cardenal Cienfuegos va arribar amb les noves instruccions de la Cort Imperial. Al final d'aquest mes es va fer evident que les millors possibilitats per a l'elecció era ser el cardenal Conti, proposat per la facció francesa. El 25 d'abril Conti va obtenir set vots. La facció imperial, però, segueix sent esperat per l'arribada del seu candidat principal Pignatelli, i tenia instruccions per votar per Conti només en última instància. Però quan Pignatelli eventualment es va unir als electors l'1 de maig, Espanya va excloure oficialment la seva candidatura. La caiguda de Pignatelli va ser decisiva: la facció imperial, admetent la impossibilitat d'elegir el seu candidat, acceptà votar per Conti. En els dies posteriors les faccions de la cúria també va prometre el seu suport a Conti.[12]

Elecció del Papa Inocenci XIII[modifica]

El 8 de maig al matí, en la 75a votació, el cardenal Michelangelo de' Conti va ser elegit Papa, rebent cinquanta-quatre vots d'un total de cinquanta-cinc. L'únic vot en contra va ser el seu propi, que el donà a Sebastiano Antonio Tanara, degà del Col·legi de Cardenals.[5][13]Va acceptar la seva elecció i va prendre el nom d'Innocenci XIII, en honor del papa Innocenci III, també de la família Conti. Una mica més tard, el cardenal Protodiaca Benedetto Pamphili va anunciar la seva elecció al poble de Roma amb l'antiga fórmula Habemus Papam,[14]i el 18 de maig va ser coronat solemnement a les escales de la basílica patriarcal vaticana.[15]

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 List of participants of conclave, 1721 by S. Miranda. This source indicates that Cardinal Parraciani left the conclave because of illness on April 28, but this is erroneous (L. Pastor, p. 6)
  2. Abandonà el conclave a causa de malaltia
  3. L. Pastor, pp5-9
  4. L.Pastor, p.10-14
  5. 5,0 5,1 5,2 SedeVacante 1721
  6. 6,0 6,1 Papal Library: Biography of Innocent XIII
  7. L. Pastor, p. 6
  8. L.Pastor, p.14
  9. L.Pastor, p.15
  10. L.Pastor, p. 16
  11. L.Pastor, p.19-20
  12. L.Pastor, p.21-24
  13. L.Pastor, p. 25
  14. L.Pastor, p. 26
  15. S.Miranda: Cardinal Michelangelo de' Conti (Pope Innocent XIII

Referències[modifica]