Conclave de 1740

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentConclave de 1740
Sede vacante.svg
Benoit XIV.jpg
 41° 54′ 21″ N, 12° 27′ 21″ E / 41.905833333333°N,12.455833333333°E / 41.905833333333; 12.455833333333
Tipus conclave
Data 18 febrer –  17 agost 1740
Estat Estats Pontificis
Jurisdicció Ciutat del Vaticà
Participant
Religió Església Catòlica
Càrrec a elegir papa
Elegit Benet XIV
Modifica les dades a Wikidata

El conclave papal de 1740, convocat després de la mort del papa Climent XII el 6 de febrer de 1740, va ser un dels conclaves més llargs des del segle XIII (s'estengué entre el 18 de febrer i el 17 de d'agost de 1740).

El favorit inicial per tenir succeir-lo com a Papa, l'ancià Pietro Ottoboni (1667-1740), degà del Col·legi Cardenalici, va morir poc després del començament del conclave, i els cardenals lleials a la Casa de Borbó proposaren en repetides ocasions Pompeo Aldrovandi, però al final va haver d'acceptar que no podria assegurar-se dos terços dels vots.

Després de sis mesos, altres possibles candidats també havien caigut, i Prospero Lambertini, arquebisbe de Bolonya, que havia creat cardenal el 9 de desembre de 1726, va ser elegit. Es va convertir en el 247è Papa de la Santa Església Romana, prenent el nom de Benet XIV.

El conclave[modifica]

El conclave va començar el 18 de febrer de 1740, després de l'enterrament de Climent XII, i es va perllongar durant sis mesos.

El cardenal Acquaviva d'Aragona va presentar el veto del rei Felip V d'Espanya contra l'elecció de Pier Marcelino Corradini.[1]

Al principi, només trenta-dos cardenals van entrar al conclave, i s'esperava que l'ancià Pietro Ottoboni (1667-1740), cardenal durant més de cinquanta anys i degà del Sacre Col·legi de Cardenals, seria l'escollit per succeir Climent XII. No obstant això, l'oposició a Ottoboni s'aixecà a causa de la seva relació protectora amb França. Després d'uns dies en què va estar greument malalt, abandonà el conclave el 25 de febrer, i va morir el 29 de febrer.[2][3] El lloc d'Ottoboni com a Degà va ser ocupat per Tommaso Ruffo, vicedegà del Sacre Col·legi.[4]

A mesura que més cardenals van arribar a Roma i van entrar al conclave, un grup francesos van formar una aliança amb els cardenals austríacs i amb els espanyols de Nàpols i Toscana. Els cardenals fidels als Borbons van proposar el nom de Pompeo Aldrovandi, però es va quedar curt d'aconseguir la majoria de dos terços necessària. Durant quaranta dies, la seva candidatura va ser votada sense èxit abans que es va fer evident que no podia ser elegit.[5]

Hi va haver una considerable i prolongada confusió, amb una sèrie de noms, cap dels quals no va aconseguir el nivell necessari de suport. Després d'una llarga deliberació, el cardenal Lambertini, un advocat canònic, va ser proposat com a candidat de compromís, i es diu que va dir que el Col·legi Cardenalici «Si voleu triar un sant, trieu Gotti; un home d'Estat, Aldrovandi; un home honest, jo.» [6][7][8] Això sembla que va ajudar a la seva causa, que també es va beneficiar de la seva reputació de gran coneixement, dolçor, saviesa i conciliació en la política.[9]

L'elecció de Benet XIV[modifica]

Benet per Bracci

En les paraules d'un historiador, el Col·legi Cardenalici va ser «... massa sensible de la seva pròpia debilitat per córrer el risc d'ofendre les corts veïns, Per fi es fixaren sobre un home que era almenys poc probable que fos ofensiu, com no ho havia estat mai en la seva vida dedicada als assumptes diplomàtics, ja fos com ambaixador o nunci. Aquest va ser Prospero Lambertini, originari de Bolonya.[10]»

El 17 d'agost a la tarda, Lambertini va ser triat Papa, rebent més vots dels dos terços necessaris dels cinquanta-un cardenals presents. Lambertini va acceptar la seva elecció i va prendre el nom de Benet XIV en honor al seu amic i patró, el papa Benet XIII.[9]

Estava molt lluny de l'elecció papal més llarga en la història, un "honor" que pertany al llegendari conclave de 1268-1271 que durà gairebé tres anys, en comparació amb els més de dos anys per a la de 1292-1294 i gairebé un any per al de 1287-1288, però va durar uns pocs dies més que el conclave de 1277.[11]

Benet va ser coronat uns dies més tard al balcó de la basílica del Vaticà. El jove Horace Walpole, que estrobava a Roma aquells dies, va intentar assistir a la coronació, però va renunciar perquè va trobar l'espera interminable. Ell va escriure al seu amic i cosí Conway «Lamento haver-me perdut la vista de la coronació del Papa, però em podria haver esperat per veure-ho fins a haver estat prou gran com per ser jo mateix el Papa.»[12]

Formació del Col·legi de Cardenals[modifica]

Cardenals participants en el conclave[modifica]

Dels seixanta-vuit cardenals que vivien a la mort del papa Climent XII, quatre van morir durant el període de sede vacante i cinquanta-un van prendre part en la votació definitiva:[1]

Cardenals absents al conclave[modifica]

Catorze cardenals no van participar en el conclave:[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Salvador Miranda, List of participants of the papal conclave of 1740.
  2. 2,0 2,1 OTTOBONI, Pietro (1667–1740) at fiu.edu
  3. Biography of Benedict XIV at saint-mike.org
  4. RUFFO, Tommaso (1663-1753) at fiu.edu
  5. HoraceWalpole, ed. Wilmarth Sheldon Lewis, The Yale edition of Horace Walpole's correspondence, vols. 13-14 (1948), pp. 226-227
  6. PopeBenedict XIV in Catholicencyclopedia online at catholicity.com
  7. Matthew Bunson, Thepopeencyclopedia: an A to Z of theHolySee (1995), p. 45
  8. Michael J. Walsh, PocketDictionary of Popes (2006) p. 21
  9. 9,0 9,1 Amleto Giovanni Cicognani, Canonlaw: I. Introduction to thestudy of canonlaw, book 1 (1934), p. 401
  10. Daniel Parish Kidder, The Lives of the popes from A. D. 100 to A. D. 1853 (Carlton & Phillips, 1853), p. 512
  11. P. H. Gallen, How Popes AreChosenandOtherEssays (1927, reprintedbyKessingerPublishing, 2003), p. 18
  12. Horace Walpole, The letters of Horace Walpole, earl of Oxford vol. 1 (Henry G. Bohn, 1861), p. 53
  13. ALTIERI, iuniore, Giambattista (1673–1740), at fiu.edu
  14. CUNHA E ATAÍDE, Nuno da (1664-1750) at fiu.edu
  15. ERBA-ODESCALCHI, Benedetto (1679-1740) at fiu.edu
  16. POTIER DE GESVRES, Léon (1656-1744) at fiu.edu
  17. MOTA E SILVA, João da (1685-1747) at fiu.edu
  18. BORBÓN Y FARNESIO, Luis Antonio Jaime de (1727-1785) at fiu.edu

Fonts[modifica]