Conclave de 1830–1831

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentConclave de 1830–1831
Sede vacante.svg
Gregory XVI.jpg
 41° 54′ 21″ N, 12° 27′ 21″ E / 41.905833333333°N,12.455833333333°E / 41.905833333333; 12.455833333333
Tipus conclave
Data 14 desembre 1830 i 2 febrer 1831
Localització Roma
Estat Estats Pontificis
Jurisdicció Ciutat del Vaticà
Participant
Religió Església Catòlica
Càrrec a elegir papa
Elegit Gregori XVI
Modifica les dades a Wikidata

El conclave de 1830-1831 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VIII, que va tenir lloc a Roma l'1 de desembre de 1830. Es va celebrar al palau del Quirinal entre el 14 de desembre de 1830 i el 2 de febrer de 1831, i després de vuitanta-tres votacions, va ser elegit Papa, el cardenal Mauro Alberto Cappellari, prefecte de la Congregació de Propaganda Fide, que va prendre el nom de Gregori XVI. L'elecció va ser anunciada pel cardenal protodiaca Giuseppe Albani.

Seu vacant[modifica]

A principis de novembre de 1830, Pius VIII, que no gaudia de bona salut, va caure greument malalt. El 18 no va ser capaç d'assistir a la cerimònia per l'aniversari de la dedicació de la Basílica vaticana. Li van aparèixer fístules al coll i els genolls, mentre que tot el seu cos estava cobert de nafres, i van començar a manifestar-se a l'interior del pit amenaçant amb ofegar-lo. Els metges van ser capaços de controlar les secrecions de les pústules, però el 23 de novembre el Papa es van deteriorar tant que el cardenal Zurla va ordenar que es recitessin les oracions pro summo pontifice infirmo a totes les esglésies. El 28 de novembre, a les dues de la tarda, Pius VIII va rebre el Viàtic, mentre que a la tarda monsenyor Augustoni, el sagristà papal, li va donar l'extremunció, en presència del cardenal penitenciari major, Emmanuele de Gregorio i dels pares generals dels ordes mendicants. Després d'una breu agonia del pontífex va morir el matí del 30 de novembre, a l'edat de 68 anys i 10 dies, després d'un regnat d'un any i vuit mesos.[1]

L'endemà al matí, 1 de desembre de 1830, el cardenal camarlenc Pietro Francesco Galleffi va ser informat oficialment de la mort del Papa i va anar al Quirinal. Després de les oracions i els procediments rituals, el camarlenc comprovà oficialment el decés. Recitat el De Profundis, el secretari de la Cambra Apostòlica llegí l'escriptura i va donar l'anell del pescador al Camarlenc que va procedir a ordenar el plany de la gran campana del Capitoli de manera que el poble romà s'assabentés de la mort del Papa.

A la tarda el cardenal Pacca, degà del Sacre Col·legi, va celebrar una reunió amb els cardenals Dandini (per l'ordre de preveres), Albani (per l'ordre dels diaques), Galleffi i monsenyor Polidori, Secretari del Sacre Col·legi, en la qual es van elaborar els procediments per a l'organització del funeral de Pius VIII. Alhora, el cos del pontífex finat va ser embalsamat mentre la praecordia era enterrada, com de costum, a l'església dels Sants Vicent i Anastasi al capvespre del 3 de desembre.

El conclave de 1830 a 1831 es va situa en el context de les revolucions que en 1830 havia commocionat França, Bèlgica, Polònia, Mòdena, Parma i els Estats Pontificis. A la congregació general de 5 de desembre, el cardenal Pacca presentà una carta escrita pel pontífex difunt, on cridava a les tropes austríaques a la frontera amb les legacions per evitar possibles aldarulls durant la seu vacant. El mateix canceller von Metternich va expressar la seva profunda preocupació per la situació italiana, considerant la península el focus més gran de l'esclat de la revolució i una major consciència dels italians sobre la lluita per la independència.

El 10 de desembre van produir-se disturbis a Roma: un grup al voltant de 400 persones va entrar a l'arsenal llevant fusells i municions amb les que va alliberar als presos polítics empresonats pel govern papal i tot el poble va caure en la revolta. Però la traïció d'un dels rebels va permetre a la policia per detenir els conspiradors: el conclave va començar en una atmosfera de tensió palpable i alta sospita.[2]

Amb la mort del papa Pius VIII van decaure automàticament nou cardenals nomenats in pectore el 15 de març de 1830, però que mai no van ser revelats. A més, entre la mort de Pius VIII (1 de desembre de 1830) i el començament del conclave va morir un dels cardenals, Pietro Gravina. Eren, per tant, 54 els cardenals que tenien el dret d'accés a la votació. Entre ells, nou no van participar o per raons de salut o per motius de distància.

Inicialment els candidats més forts van ser els cardenals Emmanuele De Gregorio i Bartolomeo Pacca, papabiles ambdós ja al conclave de 1829, i Giacomo Giustiniani, contra el qual, però, va caure el veto del rei Ferran VII d'Espanya.

La votació[modifica]

Aviat es va fer evident que cap candidat guanyaria el suport de dos terços dels cardenals. El príncep Klemens von Metternich volia un papa reaccionari per frenar l'onada de jacobinisme que de nou sacsejava Europa. Per això, proposà el cardenal Vincenzo Macchi com el seu candidat, però els purpurats no el veieren convenient per al papat.

A la tarda del 14 de desembre, els 35 cardenals presents a Roma en aquell moment es van dirigir al palau del Quirinal per al conclave. L'endemà, després de la missa de l'Esperit Sant, hi va haver la primera votació: Pacca va rebre vuit vots, a més de 5 accessus, De Gregorio 12 més 3 accessus. El 16 de desembre arribà el cardenal Ruffo de Nàpols, mentre que altres cardenals van arribar entre el 17 i el 22 de desembre, inclos Gaysruck, arquebisbe de Milà. Fins i tot els cardenals Pedicini i Oppizoni resultat entre els més valorats en els primers dies, però no eren capaços d'obtenir més de 18 vots. El 20 de desembre, l'ambaixador d'Àustria, Graf Von Lützowsauna, va ser rebut pels cardenals. El 28 de desembre, Giustiniani va rebre set vots i nou a accessus. L'1 de gener de 1831, el cardenals van rebre l'ambaixador extraordinari de Portugal, mentre que van arribar els cardenals francesos Fesch i d'Isoard immediatament admesos en el conclave.[3]

Giustiniani i Pacca van aparèixer fins i tot entre els més valorats en els primers dies de 1831 i en l'escrutini del 3 de gener van obtenir, respectivament, 13 i 14 vots. Però es va fer evident que les possibilitats de Pacca per ascendir al tron papal havien mort quan la seva facció havia arribat al màxim dels vots i no en podia aconseguir. Macchi semblava oferir una alternativa, però s'enfrontava a la vehement oposició dels francesos. El 6 de gener Giustiniani va obtenir 18 vots que van arribar a 24 gràcies als accessus. El 7 de gener Giustiniani va arribar als 21 vots emesos, però en la tarda del dia 8, abans de la segona volta, el cardenal de la corona Juan Francisco Marco y Catalán es va posar en peu i llegí la carta, rebuda per l'ambaixador Labrador, per la qual el rei d'Espanya Ferran VII posava el veto contra el cardenal Giustiniani. Aquest havia estat nunci a Espanya, però va ser expulsat després de la revolució liberal de 1827. Va tornar sota Ferran VII, es va oposar a la successió al tron de la seva filla Isabel i per aquest motiu la Reina Maria Cristina es ressentia i va ser defensar el veto. A la tarda del 9 de gener l'arquebisbe de Rouen de Croÿ s'uní al conclave, que d'aquesta manera arribà al nombre de 45 participants.

L'11 de gener, per resoldre el punt mort, es va proposar el nom del cardenal Cappellari, es va trobar amb el favor de la cort austríaca, i aviat els seus vots van pujar: el 15 de gener rebé 23 vots, seguit per Macchi amb 12. El 21 de de gener de cardinal d'Isoard, parlant en nom de la cort francesa, va donar a conèixer que el seu govern no podia acceptar el cardenal Macchi com a pontífex romà, però sense posar un veto formal. No obstant això, la intenció i l'efecte van fer que el cardenal perdés tota les seves possibilitats restants per ascendir al papat. Les raons donades van ser la massa proximitat al compromís entre Luis XVIII i Àustria. El 22 de gener va arribar al conclave el cardenal Ribero, arquebisbe de Toledo.

El 29 de gener, va resultar que la facció de De Gregorio, que recolzava el cardenal Benvenuti, controlava 18 vots, mentre que la del cardenal Pacca en comprolava 22. No obstant això, es va fer evident que no seria capaç de remoure més vots i, certament, no centrar-se en els seus candidats, cremats en els intents anteriors. Àustria per la seva banda, a través del seu ambaixador, exercí pressió perquè es triés a un candidat que es demostrés condescendent donada la delicada situació italiana. Deixada a un costat la hipòtesi del cardenal Albani, la forta oposició de la facció de De Gregori, es va arribar a un compromís sobre Cappellari, ja ben indicat pels austríacs a condició que es nomenés per la Secretaria d'Estat un conservador i favorable a Àustria.[2] En la tarda del 2 de febrer, en el 83è escrutini, Cappellari finalment va ser elegit amb 32 vots i va assumir el nom de Gregori XVI. Després de 62 dies, la seu vacant va ser finalment ocupada.

Va ser l'últim conclave que va triar un Papa que no era bisbe (Cappellari havia fet ser consagrat bisbe immediatament després de l'elecció).

Llista de participants[modifica]

Presents al conclave[modifica]

Nom País Títol Càrrec Naixement Consistori
Colonna Barberini de Sciarra, BenedettoBenedetto Colonna Barberini de Sciarra Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere de Santa Maria sopra Minerva Mestre de Cambra emèrit de la Cort Pontifícia 22/10/1788 02/10/1826
Rohan-Chabot, Louis-François-Auguste deLouis-François-Auguste de Rohan-Chabot Flag of France.svg Regne de França Cardenal prevere de la Santissima Trinità al Monte Pincio Arquebisbe metropolità de Besançon 29/02/1788 05/07/1930
Bernetti, TommasoTommaso Bernetti Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal diaca de San Cesareo in Palatio Pro-Secretari d'Estat emèrit de Sa Santedat 20/12/1779 02/10/1826
Odescalchi, CarloCarlo Odescalchi Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere dels Santi XII Apostoli Prefecte de la Congregació pels bisbes i regulars 05/03/1775 10/03/1823
Riario Sforza, TommasoTommaso Riario Sforza Flag of the Kingdom of the Two Sicilies (1816).svg Regne de les Dues Sicílies Cardenal diaca de Santa Maria in Domnica Llegat apostòlic de Forlì 08/01/1772 10/03/1823
Fransoni, Giacomo FilippoGiacomo Filippo Fransoni Flag of the Kingdom of Sardinia.svg Regne de Sardenya Cardenal prevere de Santa Maria in Ara Coeli Prefecte de la Congregació de la immunitat eclesiàstica 10/12/1775 02/10/1826
Micara, LudovicoLudovico Micara Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere dels Santi Quattro Coronati Ministre general emèrit de l'Orde de Frares Menors Caputxins 12/10/1775 20/12/1824
de Croÿ-Solre, Gustave-Maximilien-JusteGustave-Maximilien-Juste de Croÿ-Solre Flag of France.svg Regne de França Cardenal prevere de Santa Sabina Gran Almoiner de França; Arquebisbe metropolità de Rouen 12/09/1773 21/03/1825
Weld, ThomasThomas Weld Flag of the United Kingdom.svg Regne Unit Cardenal prevere de San Marcello Bisbe coadjutor emèrit de Kingston 22/01/1773 15/03/1830
Doria Pamphilj Landi, GiorgioGiorgio Doria Pamphilj Landi Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere de Santa Cecilia Prefecte de la Congregació per a les indulgències i les relíquies sacres; Gran Prior de Roma del Sobirà Orde Militar de Malta 17/11/1772 08/03/1816
Catalán, Juan Francisco Marco yJuan Francisco Marco y Catalán Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya Cardenal diaca de Sant'Agata alla Suburra Governador emèrit de Roma; Vice-Camarleng emèrit de la Cambra Apostòlica 24/10/1771 15/12/1828
Galleffi, Pietro FrancescoPietro Francesco Galleffi Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal bisbe de Porto, Santa Rufina e Civitavecchia Arxipreste de la Basílica de Sant Pere del Vaticà; President de la Fàbrica de Sant Pere; Camarlenc de la Santa Església Romana; Sots-degà del Col·legi Cardenalici 27/10/1770 11/07/1803
Macchi, VincenzoVincenzo Macchi Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere dels Santi Giovanni e Paolo Nunci apostòlic emèrit a França 30/08/1770 02/10/1826
Pallotta, AntonioAntonio Pallotta Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere de San Silvestro in Capite Llegat a latere de Campagna e Marittima 23/02/1770 10/03/1823
Giustiniani, GiacomoGiacomo Giustiniani Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere dels Santi Marcellino e Pietro Arquebisbe-bisbe de Imola 20/12/1769 02/10/1826
Pedicini, Carlo MariaCarlo Maria Pedicini Flag of the Kingdom of the Two Sicilies (1816).svg Regne de les Dues Sicílies Cardenal bisbe de Palestrina Prefecte de la Congregació dels ritus 02/11/1769 10/03/1823
Gaisruck, Karl Kajetan vonKarl Kajetan von Gaisruck Flag of the Habsburg Monarchy.svg Imperi austríac Cardenal prevere de San Marco Arquebisbe metropolità de Milà 07/08/1769 27/09/1824
Oppizzoni, CarloCarlo Oppizzoni Flag of Kingdom of Lombardy-Venetia.gif Regne Llombardovènet Cardenal prevere de San Bernardo alle Terme Diocleziane Arquebisbe metropolità de Bolonya 15/04/1769 26/03/1804
Zurla, Giacinto PlacidoGiacinto Placido Zurla Flag of Kingdom of Lombardy-Venetia.gif Regne Llombardovènet Cardenal prevere de Santa Croce in Gerusalemme Vicari general de Sa Santedat per la bisbat de Roma; Prefecte de la Congregació per la residència dels bisbes; Prefecte de la Congregació dels estudis 02/04/1769 10/03/1823
Domenico De Simone Flag of the Kingdom of the Two Sicilies (1816).svg Regne de les Dues Sicílies Cardenal diaca de Sant'Angelo in Pescheria Mestro de Cambra emèrit de la Cort Pontifícia 29/11/1768 15/03/1830
Nembrini Pironi Gonzaga, CesareCesare Nembrini Pironi Gonzaga Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere de Sant'Anastasia Bisbe de Ancona e Numana 27/11/1768 27/07/1829
Falzacappa, Giovanni FrancescoGiovanni Francesco Falzacappa Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal bisbe d'Albano Prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica 07/04/1767 10/03/1823
d'Isoard, Joachim-Jean-XavierJoachim-Jean-Xavier d'Isoard Flag of France.svg Regne de França Cardenal prevere de San Pietro in Vincoli Arquebisbe metropolità d'Aush 23/10/1766 25/06/1827
Mazzio, RaffaeleRaffaele Mazzio Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere Canonista emèrit de la Penitencieria Apostòlica; Assessor emèrit de la Congregació de la Romana i Universale Inquisició 24/10/1765 15/03/1830
Bartolomeo Alberto Mauro Cappellari Flag of Kingdom of Lombardy-Venetia.gif Regne Llombardovènet Cardenal prevere de San Callisto Prefecte de la Congregació de Propaganda Fide
Escollit Papa amb el nom de Gregori XVI
18/09/1765 21/03/1825
Benvenuti, Giovanni AntonioGiovanni Antonio Benvenuti Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere dels Santi Quirico e Giulitta Bisbe d'Osimo; Bisbe de Cingoli 16/05/1765 02/10/1826
Rivero, Pedro InguanzoPedro Inguanzo Rivero Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya Cardenal prevere de San Tommaso in Parione Arquebisbe metropolità de Toledo 22/12/1764 20/12/1824
Cristaldi, BelisarioBelisario Cristaldi Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal diaca de Santa Maria in Portico Campitelli Rector emèrit de la Universitat "La Sapienza"; Tresorer general emèrit de la Cambra Apostòlica; Camarlenc del Col·legi Cardenalici 11/07/1764 02/10/1826
Fesch, JosephJoseph Fesch Flag of France.svg Regne de França Cardenal prevere de San Lorenzo in Lucina; Cardenal prevere in commendam de Santa Maria della Vittoria Arquebisbe metropolità de Lió 03/01/1763 17/01/1803
Gamberini, Antonio DomenicoAntonio Domenico Gamberini Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere de Santa Prassede Bisbe d'Orvieto 31/10/1760 15/12/1828
Dandini, ErcoleErcole Dandini Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere de Santa Balbina Prefecte de la Congregació del bon govern 25/07/1759 10/03/1823
Caprano, PietroPietro Caprano Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere dels Santi Nereo e Achilleo Prefecte de la Congregació de l'Índex dels llibres prohibits 28/02/1759 02/10/1826
De Gregorio, EmmanueleEmmanuele De Gregorio Flag of the Kingdom of the Two Sicilies (1816).svg Regne de les Dues Sicílies Cardenal bisbe de Frascati; Cardenal prevere in commendam dei Santi Bonifacio e Alessio Arximandrita del Santíssim Salvador; Prefecte de la Congregació del Concili; Penitencier Major 18/12/1758 08/03/1816
Rivarola, AgostinoAgostino Rivarola Flag of the Kingdom of Sardinia.svg Regne de Sardenya Cardenal diaca de Santa Maria ad Martyres Prefecte de la Congregació de les aigües 14/03/1758 01/10/1817
Morozzo Della Rocca, GiuseppeGiuseppe Morozzo Della Rocca Flag of the Kingdom of Sardinia.svg Regne de Sardenya Cardenal prevere de Santa Maria degli Angeli Arquebisbe-bisbe de Novara 12/03/1758 08/03/1816
Sceberras Testaferrata, FabrizioFabrizio Sceberras Testaferrata Flag of the United Kingdom.svg Imperi Britànic Cardenal prevere de Santa Pudenziana Arquebisbe-bisbe d'Imola 01/04/1757 08/03/1816
Pacca, BartolomeoBartolomeo Pacca Flag of the Kingdom of the Two Sicilies (1816).svg Regne de les Dues Sicílies Cardenal bisbe d'Òstia Prefecte de la Congregació sobre la correcció dels llibres de l'Església oriental; Pro-Datari de Sa Santedat; Secretari de la Congregació de la Romana i Universal Inquisició; Prefecte de la Congregació del Cerimonial; Arxipreste de la Basílica de Sant Joan del Laterà 23/12/1756 23/02/1801
Arezzo, TommasoTommaso Arezzo Flag of the Grand Duchy of Tuscany (1840).svg Gran Ducat de Toscana Cardenal bisbe de Sabina; Cardenal prevere in commendam de San Lorenzo in Damaso Vice-canceller de la Santa Església Romana 16/12/1756 08/03/1816
Giovanni Battista Bussi Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere de San Pancrazio fuori le mura Arquebisbe metropolità de Benevent 23/01/1755 03/05/1824
Frosini, Antonio MariaAntonio Maria Frosini Duc-Modena.JPG Ducat de Mòdena Cardenal diaca de Santa Maria in Cosmedin Prefecte de la Congregació per a les indulgències i les sacres relíquies 08/09/1751 10/03/1823
Nasalli-Ratti, IgnazioIgnazio Nasalli-Ratti Flag of the Duchy of Parma (1851-1859).svg Ducat de Parma i Piacenza Cardenal prevere de Sant'Agnese fuori le mura Nunci apostòlic emèrit a Suïssa 07/10/1750 25/06/1827
Albani, GiuseppeGiuseppe Albani Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal diaca de Santa Maria in Via Lata Cardenal protodiaca; Cardenal Secretari d'Estat de Sa Santedat; Secretari dels Breus Apostòlics; Arxiver i Bibliotecari de la Santa Església Romana 13/09/1750 23/02/1801
Ruffo Scilla, LuigiLuigi Ruffo Scilla Flag of the Kingdom of the Two Sicilies (1816).svg Regne de les Dues Sicílies Cardenal prevere de San Martino ai Monti Arquebisbe metropolità de Nàpols; Cardenal protoprevere 25/08/1750 23/02/1801
Guerrieri Gonzaga, CesareCesare Guerrieri Gonzaga Flag of Kingdom of Lombardy-Venetia.gif Regne Llombardovènet Cardenal diaca de Sant'Adriano al Foro Prefecte de la Congregació del cens 02/03/1749 27/09/1819
Naro, BenedettoBenedetto Naro Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere de San Clemente Prefecte de la Congregació de la disciplina dels regulars; Arxipreste de la Basílica Liberiana de Santa Maria la Major 26/07/1744 08/03/1816

Absents al conclave[modifica]

Nom País Títol Ruolo Naixement Consistori
d'Asburgo-Lorena, Rodolfo GiovanniRodolfo Giovanni d'Asburgo-Lorena Flag of the Habsburg Monarchy.svg Imperi austríac Cardenal prevere de San Pietro in Montorio Arquebisbe metropolità d'Olomouc 08/01/1788 04/06/1819
Cienfuegos y Jovellanos, Francisco Javier deFrancisco Javier de Cienfuegos y Jovellanos Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya Cardenal prevere[4] Arquebisbe metropolità de Sevilla 12/03/1766 13/03/1826
Latil, Jean-Baptist-Marie-Anne-Antoine deJean-Baptist-Marie-Anne-Antoine de Latil Flag of France.svg Regne de França Cardenal prevere de San Sisto Arquebisbe metropolità de Reims 06/03/1761 13/03/1826
Rudnay Divékújfalusi, AlexanderAlexander Rudnay Divékújfalusi Flag of Hungary (1915-1918; angels; 3-2 aspect ratio).svg Regne d'Hongria Cardenal prevere[5] Arquebisbe metropolità d'Esztergom 04/10/1760 02/10/1826
Ferrero della Marmora, TeresioTeresio Ferrero della Marmora Flag of Savoie.svg Ducat de Savoia Cardenal prevere[5] Bisbe emèrit de Saluzzo 15/10/1757 27/09/1824
da Silva, PatrícioPatrício da Silva Flag of Portugal (1830).svg Regne de Portugal Cardenal prevere[5] Patriarca de Lisboa 15/10/1756 27/09/1824
Brancadoro, CesareCesare Brancadoro Flag of the Papal States (1808-1870).svg Estats Pontificis Cardenal prevere de Sant'Agostino Arquebisbe metropolità de Fermo 28/08/1755 23/02/1801
Caccia Piatti, GiovanniGiovanni Caccia Piatti Flag of the Kingdom of Sardinia.svg Regne de Sardenya Cardenal diaca de Santi Cosma e Damiano Prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica 08/03/1751 08/03/1816
Gazola, BonaventuraBonaventura Gazola Flag of the Duchy of Parma (1851-1859).svg Ducat de Parma i Piacenza Cardenal prevere de San Bartolomeo all'Isola Bisbe de Montefiascone; Bisbe de Corneto 21/04/1744 03/05/1824

Referències[modifica]

  1. Eugenio Cipolletta Memorie politiche sui conclavi da Pio VII a Pio IX (Milano 1863), pp. 177-178
  2. 2,0 2,1 J.P. Adams The conclaves (sede vacante 1830-31)
  3. Eugenio CipollettaMemorie politiche sui conclavi da Pio VII a Pio IX (Milano 1863)
  4. Arribà a Roma per rebre el títol cardenalici de Santa Maria del Popolo el 28 de febrer de 1831.
  5. 5,0 5,1 5,2 No anà mai a Roma per rebre el títol cardenalici.

Enllaços externs[modifica]