Conclave de 1878

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentConclave de 1878
Sede vacante.svg
Leo XIIIa.jpg
Tipus conclave
Data 1878
Localització Capella Sixtina, Roma
Estat Itàlia
Jurisdicció Ciutat del Vaticà
Participant
Religió Església Catòlica
Càrrec a elegir papa
Elegit Lleó XIII
Modifica les dades a Wikidata

El Conclave papal de febrer de 1878 va ser un conclave convocat després de la mort del papa beat Pius IX el 7 de febrer de 1878. En ell, va ser elegit com el seu successor el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci, qui va prendre el nom de Lleó XIII.

Situació del Col·legi Cardenalici[modifica]

El febrer de 1878 hi havia un total de seixanta-quatre cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex, que foren convocats al conclave que s'esdevingué a Roma del 18 al 20 d'aquell mes de febrer, però només hi assistiren seixanta-un cardenals. Efectivament, el francès Godefroy Brossais-Saint-Marc, cardenal del títol de S. Maria della Vittoria, arquebisbe de Rennes; excusà l'assistència per motius de salut (de fet, morí sis dies després de l'elecció del nou papa). D'altra banda, l'irlandès Paul Cullen, cardenal del títol de S. Pietro in Montorio, arquebisbe de Dublín, i el nord-americà John McCloskey, cardenal del títol de S. Maria sopra Minerva, arquebisbe de Nova York, arribaren a Roma quan l'elecció ja s'havia consumat i per tant el conclave ja havia estat dissolt.

Entre els assistents hi havia el beneixamut Miquel Payà i Rico, cardenal del títol de Ss. Quirico e Giulitta, arquebisbe de Sant Jaume de Galícia.

A la tercera votació, el segon dia de conclave, fou elegit papa l'italià Gioacchino Pecci, cardenal del títol de S. Crisógono, arquebisbe-bisbe de Perusa i camarlenc, el qual adoptà el nom de Lleó XIII.

Aquesta és la llista dels convocats a aquest conclave, ordenada per data del consistori en el qual foren creats cardenals, i dintre de cada consistori, per ordre de prelació. De cada cardenal s'indica el bisbat suburbicari, el títol o la diaconia, a més dels càrrecs que ocupava (vigents, emèrits i/o anteriors) en el moment de la convocatòria del conclave, i finalment el país de procedència:[1]

Dels quals

  • 6 eren cardenals-bisbes
  • 48 eren cardenals-preveres o de títol
  • 10 eren cardenals-diaques

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]