Concurs anual d'edificis artístics

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Placa commemorativa del Palau de la Música Catalana, edifici guanyador de l'edició del 1909

El Concurs anual d'edificis artístics de la ciutat de Barcelona va ser instaurat per l'Ajuntament de Barcelona el 23 de juny de 1899 per premiar el millor edifici construït anualment a la ciutat.[1] A partir del 1902 es va fer una categoria per a premiar el millor establiment comercial i, el 1921, es va acordar crear una nova categoria per a jardins, tot i que no consta que s'arribés a fer efectiva.[2] El premi es va concedir, amb algunes interrupcions, fins a l'any 1930. El 1916 es varen atorgar els premis de 1913, 1914 i 1915 simultàniament, a causa del fet que el jurat no s'havia reunit en aquest període.[3]

A partir del 1917 es reformulà el nombre de mencions per poder acollir millor la proliferació d'obres de qualitat presentades.[4] Una seixantena d'immobles i locals van ser premiats, bona part d'ells coincidint amb el període àlgid del modernisme, que és quan aquesta distinció tingué més prestigi.

El primer edifici premiat va ser la casa Calvet, d'Antoni Gaudí, però aquest arquitecte no tornà a ser premiat.[n. 1] En canvi, Lluís Domènech i Montaner i Enric Sagnier van ser premiats en diverses ocasions accedint a la categoria especial de Medalla d'Or, prevista per als arquitectes premiats tres cops en el certamen. La Medalla d'Or va ser dissenyada per Eusebi Arnau.

En alguna ocasió les obres no eren acabades dins de l'any del concurs; en aquest cas quedaven fora de la consideració del jurat. Tot i que podien presentar-se al següent, l'efecte de ser una «nova construcció» no causava el mateix efecte: aquest fou el cas de la casa Milà el 1910[5] i el de la casa Fuster el 1915.[6]

El premi[modifica | modifica el codi]

La idea de la concessió del premi va ser suggerida per l'arquitecte Camil Oliveras i Gensana en un moment en que la Junta Directiva de la Asociación de Arquitectos de Cataluña estava constituïda per Pere Falqués i Urpí (President), August Font i Carreras, Eduard Mercader i Sacanella, Jaume Gustà i Bondia i Josep Bori i Gensana.[1]

El premi consistia en una placa decorativa de rajola per posar a la façana de l'edifici, però el 26 de gener de 1900 es va decidir que fos de bronze (disseny d'Andreu Aleu i Bonaventura Bassegoda i fosa als tallers Masriera i Campins).[7] L'autor del projecte i el propietari rebien també sengles diplomes, unes veritables obres d'art realitzades per Francesc Mirabent, pintor especialitzat en aquesta classe de treballs.[8]

Les plaques del premi són visibles en moltes de les construccions guardonades, especialment fins al 1919. Els establiments comercials rebien un diploma honorífic, però la majoria d'aquests locals han desaparegut. La majoria pertanyien al període modernista, i el noucentisme va eliminar el que considerava "excessos del modernisme". Aquesta destrucció va ser sistemàtica en aquells escenaris d'esbarjo de la burgesia, botigues, cafès i restaurants.[9] Aquests premis tenien un caràcter purament honorífic i, a diferència d'altres concursos europeus coetanis, no premiaven els edificis exclusivament per les seves condicions estètiques, sinó també per les qualitats constructives i funcionals. Es van premiar immobles d'habitatge, unifamiliars i de pisos, però també edificacions industrials i de serveis.

Entre els edificis modernistes guardonats, trobem l'esmentada casa Calvet (Antoni Gaudí), el Palau de la Música Catalana (Domènech i Montaner), la Fàbrica Casaramona (Puig i Cadafalch) i la casa Roviralta (Joan Rubió i Bellver), entre d'altres. Un dels darrers edificis premiats va ser la Fàbrica Myrurgia.

El guardó municipal es considera un precedent dels Premis FAD, instituïts el 1958.

Edificis[modifica | modifica el codi]

Any premi Premi Autor Nom i
Ubicació
Descripció Foto i
estat
1900 1r Premi[10] Antoni Gaudí Casa Calvet Edifici realitzat per un fabricant tèxtil, i va servir tant per al negoci, al qual es van destinar la planta baixa i el soterrani, com per habitatges, situats a les plantes superiors. Casa  Calvet
Correcte
Carrer Casp, 52
41° 23′ 27″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.39083,2.17306 (Casa Calvet)
1901 1r Premi Joan Martorell i Montells Societat del Crèdit Mercantil Edifici seu de la Societat de Crèdit Mercantil. Construït en ple període modernista, manté l'estil academicista que havia imperat durant el segle XIX. Té caràcter monumental, emfasitzat pels elements de pedra que ornamenten el pis principal i el cos central de la façana. Hi destaquen dues escultures al·legòriques al Comerç i la Indústria. També és remarcable el treball de forja de la barana. Cap al 1930 l'edifici va passar a la Cambra de Comerç de Barcelona i, posteriorment, a la Generalitat de Catalunya. Des del 1997, juntament amb l'edifici annex, allotja l'Escola de Disseny Elisava. Societat del Crèdit Mercantil
Correcte
Carrer Ample, 11
41° 22′ 45.18″ N, 2° 10′ 44.71″ E / 41.3792167,2.1790861 (Societat del Crèdit Mercantil)
1902 1r Premi Enric Sagnier Casa Emili Juncadella Es tractava d'una casa senyorial de tres plantes feta en pedra i amb un coronament amerlat arrodonit. Gaudia d'un jardí que ocupava la meitat de la finca. Sagnier planteja nombroses innovacions: obertures trilobulades, acabament abarrocat, decoració en franges horitzontals. La serralleria fou obra de Carles Torrebadell i l'interiorisme de Joan Busquets.[11] Casa Emili Juncadella
Desapareguda
Rambla Catalunya, 26
41° 23′ 21.44″ N, 2° 9′ 58.1″ E / 41.3892889,2.166139 (Casa Emili Juncadella)
1903 1r Premi[12] August Font Caixa d'Estalvis de Barcelona Es tracta de l’ampliació i restauració d’un edifici del segle XV havia crescut amb l’expropiació de les cases veïnes. La institució, orientada a atendre les classes més humils, havia de créixer amb l’evolució de la classe obrera en raó del creixement industrial. Caixa d'Estalvis de Barcelona
Correcte
Carrer Jaume I, 2 i plaça Sant Jaume
41° 22′ 58.13″ N, 2° 10′ 38.81″ E / 41.3828139,2.1774472 (Caixa d'Estalvis de Barcelona)
1904 1r Premi Desert
Menció[13] Henri Grandpierre i
Joan Martorell i Montells
Palau Robert Palauet privat residència del financer gironí Robert Robert i Surís, marquès de Robert. El projecte va ser atorgat per concurs a l'arquitecte francès Henri Grandpierre i les obres van ser dirigides per Joan Martorell Montells, entre 1898 i 1903. Va ser construït amb pedra de la muntanya de Montgrí (Robert era també comte de Torroella de Montgrí). És un edifici de planta rectangular articulat a l'entorn d'un pati interior obert amb una claraboia. El seu estil classicista s'allunya completament del modernisme vigent a l'època. Palau Robert
Correcte
Pg. de Gràcia, 107
41° 23′ 45.92″ N, 2° 3′ 34.93″ E / 41.3960889,2.0597028 (Palau Robert)
Menció Josep Artigas Ramoneda Edifici Romà i Domènech Batlló[n. 2] Edifici d’habitatges de línies sòbries que ocupava el xamfrà de Balmes i Gran via de les Corts Catalanes, just on avui hi ha la seu de l’ICS. Destruït al bombardeig de març de 1938
Gran Via Corts Catalanes, 589
Menció[14] Josep Majó i Ribas Edifici diari La Vanguardia L'edifici s'organitza compositivament segons quatre eixos verticals; les obertures són balcons individuals llevat de la planta principal on els dos centrals s'agrupen mitjançant una barana. Justament és en aquesta planta principal, perfectament diferenciada de la resta, on es concentra l'aparell ornamental més significatiu de l'edifici: una barana de pedra amb relleus escultòrics de gran qualitat i una major densitat decorativa en els emmarcaments de pedra de les obertures. La planta baixa està separada per una franja escultòrica de les tres obertures de la planta baixa. Cal destacar l'esgrafiat amb temàtica vegetal que ocupa el parament de la façana. Edifici de la Vanguàrdia
Correcte
Carrer Pelai, 28
41° 23′ 08.65″ N, 2° 10′ 0.38″ E / 41.3857361,2.1667722 (Edifici Roman i Domingo Batlló)
1905 1r Premi Josep Amargós Torre de les Aigües de Dos Rius [15] Encarregada per la Societat promotora de la urbanització del Tibidabo, per a emmagatzemar i bombejar les aigües de DosRius per subministrar al Parc d'Atraccions i a la urbanització residencial del camí de Vallvidrera.

La planta de la torre és octogonal d'uns deu metres de diàmetre i quaranta-dos metres i mig d'alçada, dos miradors amb barana de ferro forjat i es tanca amb una cúpula que inicialment es coronava amb una llanterna que ha desaparegut. El repertori formal esdevé d'una successió de falsos arcs de mig punt sustentats sobre pilastres adossades i finestres també de mig punt, amb ulls de bou. La verticalitat es trenca gràcies als dos miradors, i el cromatisme és producte de la combinació de materials: pedra artificial i maçoneria.

Torre de les Aigües de Dos Rius
Correcte
Ctra. Vallvidrera al Tibidabo, 107
41° 25′ 22.08″ N, 2° 7′ 9.3″ E / 41.4228000,2.119250 (Torre de les Aigües de Dos Rius)
Menció Josep Puig i Cadafalch Casa Trinxet Va ser construïda entre 1902 i 1904 i va estar enderrocat el març de 1967, enmig de fortes protestes del sector cultural i dels professionals de l'arquitectura amb gran ressò als mitjans de comunicació.

Es tractava d'una obra de transició del període modernista cap al racionalista de l'arquitecte Puig i Cadafalch amb una imatge clarament Sezession.

Casa Trinxet
Enderrocada el 1967
Carrer Còrsega, 268
1906 1r Premi Lluís Domènech i Montaner Casa Lleó Morera La casa era una combinació d’espai comercial a la planta baixa, pis senyorial al principal i habitatges de lloguer a la resta de pisos, si bé el propietari volia uns signes d’ostentació manifesta. L’aportació artística dels col·laboradors de Domènech i la solució constructiva en un solar asimètric i complex foren aspectes molt valorat pel jurat.[16] Casa Lleó Morera
Correcte
Pg. de Gràcia, 35
41° 23′ 28.3″ N, 2° 9′ 55.8″ E / 41.391194,2.165500 (Casa Lleó Morera)
1907 1r Premi Bonaventura Bassegoda i Amigó Col·legi Comtal Es tracta d’un edifici directament dissenyat per la funció docent que havia d’atendre on destaca la distribució i l’ús de la llum. Competint amb edificis com la casa Batlló de Gaudí, la Bonaventura Ferrer de Falqués, o la casa Puget d'Ausiàs March 22, totes de disseny clarament modernista, el jurat va triar una construcció que destacava per la seva sobrietat.[17] Col·legi Comtal
Correcte
Carrer Amadeu Vives, 6
41° 23′ 17.12″ N, 2° 10′ 30.48″ E / 41.3880889,2.1751333 (Col·legi Comtal)
Diploma Josep Pérez Terraza Casa Llorens De entre la dotzena de cases presentades a concurs, es va concedir un diploma a la modernista casa Llorens recollint l'esforç del propietari en dotar de tant luxe l'interior dels habitatges com el que es mostra a la façana.[18] L'arquitecte no va poder gaudir del reconeixement, ja que havia mort feia uns mesos[19] Casa Llorens
Correcte
Carrer Còrsega, 261
41° 23′ 35.98″ N, 2° 9′ 17.28″ E / 41.3933278,2.1548000 (Casa Llorens)
1908 1r Premi Desert
Menció especial Enric Sagnier Casa Joan Coma[20] Reforma d'una casa de 1882 en la que es va reconvertir el jardí interior en magatzems i es va reformar la façana amb una estètica modernista incloent una agraciada tribuna en el principal.[21] Casa Joan Coma
Correcte
Pg. de Gràcia, 74
41° 23′ 37.15″ N, 2° 9′ 48.93″ E / 41.3936528,2.1635917 (Casa Joan Coma)
1909 1r Premi Lluís Domènech i Montaner Palau de la Música Catalana És un edifici singular que acaparà tot l’interès del concurs. Les solucions estructurals i les parets envitrallades precursores de l’actual mur-cortina, converteixen al Palau de la Música Catalana en una caixa de llum natural. Amb una visió futurista, Domènech va construir-li façana també a la mitgera que tenia contacte amb l’església veïna que, en desaparèixer 80 anys més tard, va posar de manifest el perfil precursor del seu autor. Palau de la Música
Correcte
Carrer Sant Pere més Alt, 13
41° 23′ 15″ N, 2° 10′ 30″ E / 41.38750,2.17500 (Palau de la Música Catalana)
1910 1r Premi Desert
Menció especial Alexandre Soler i March Casa Heribert Pons[22] De línies sòbries estructurada en tres cosos verticals, manifesta relació amb l’estil sezession. Destaquen les escultures d’Eusebi Arnau dedicades a les arts (pintura, escultura, literatura i música) que hi ha a la façana a nivell del principal. A sofert alguna transformació com ara les baranes dels balcons.[23] Actualment acull el Departament de Finances de la Generalitat de Catalunya. Casa Heribert Pons
Correcte
Rbla. Catalunya 19
41° 23′ 19.35″ N, 2° 9′ 59.0″ E / 41.3887083,2.166389 (Casa Heribert Pons)
Menció 1a Josep Font i Gumà Casa de Mercedes Niqui Es tracta d’un edifici de locals en planta baixa i 4 pisos d’estil noucentista destacant la sobrietat de línies habitual en l’autor. El jurat va destacar aquest aspecte sobre el “recarregament de fastuositat innecessària” de la casa Berenguer, clarament modernista, i relegada a la segona menció.[24]
Correcte
Carrer Balmes, 127
41° 23′ 34.20″ N, 2° 9′ 28.24″ E / 41.3928333,2.1578444 (Casa de Mercedes Niqui)
Menció 2a Bonaventura Bassegoda i Amigó Casa Berenguer[25] Encarregada per Casimir Clapés per a la societat tèxtil “Sobrinos de Berenguer”. Segueix l’esquema funcional de la burguesia del tèxtil: oficines i magatzem en planta baixa, principal per al propietari i pisos de lloguer. Es tracta d’un edifici modernista amb profusa decoració artesana a l’interior, especialment al vestíbul i caixa d’escala, i amb façana de pedra amb escultures al·legòriques del negoci.[26] Casa Berenguer
Correcte
Carrer Diputació, 246
41° 23′ 18.5″ N, 2° 9′ 53.58″ E / 41.388472,2.1648833 (Casa Berenguer)
1911 1r Premi Joan Josep Hervás i Arizmendi Casa Pérez Samanillo[27] És un dels pocs edificis exemptes que resten de l’època. D’un clar estil modernista té una decoració pròpia d’un palauet que ha tingut poques transformacions interiors. Per contra, va perdre un cos en forma de torre i el jardí que tenia a la banda de la Diagonal i la corresponent façana comportant un canvi en l’accés principal.[26] Seu del Cercle Eqüestre
Correcte
Avinguda Diagonal, 502
41° 23′ 43.82″ N, 2° 9′ 15.22″ E / 41.3955056,2.1542278 (Casa Pérez Samanillo)
Menció Enric Sagnier Casa Marquès de Julià Va ser encarregada per Camíl Julià que ja era propietari de l’edifici de Guastavino de Mallorca amb pg. de Gràcia i va triar a Sagnier que havia fet els edificis contigus a familiars seus. És un edifici de línies rectes amb poca decoració exterior llevat d’una tribuna i del coronament, avui perdut al fer una remunta.[28] Casa Marquès de Julià
Correcte
Carrer Mallorca, 264
41° 23′ 40.42″ N, 2° 9′ 49.3″ E / 41.3945611,2.163694 (Casa Marquès de Julià)
Menció Enric Sagnier Casa de Roman Macaya El jurat va destacar la notable distribució i criteris de confort interior. Amb tot va criticar una certa pèrdua de personalitat a favor d’un “estil afrancesat de 50 anys enrere”. L’edifici ubicat en un solar triangular en una ubicació privilegiada, té aplanada la seva aresta per aconseguir una façana amb orientació al Cinc d’Oros.[29] Casa de Roman Macaya
correcte
Carrer Còrsega i avinguda Diagonal
41° 23′ 45.49″ N, 2° 9′ 29.67″ E / 41.3959694,2.1582417 (Casa de Roman Macaya)
Menció Jaume Gustà i Bondia Casa Gustà[30] Casa unifamiliar per a habitatge del propi arquitecte ubicada fora del nucli de creixement de mansions modernistes del moment. És d’estil modernista neogòtic amb profusió d’arts aplicades entre les quals destaquen els vitralls, els treballs amb fustes tropicals, les pintures murals i la ceràmica de la fàbrica Pujol i Bausis. El jurat destacà les “solucions dels serveis sanitaris i el caràcter rural amb magnífiques vistes sobre la ciutat”.[31] Casa Gustà
Regular
Carrer Alegre de Dalt, 153
41° 24′ 37.36″ N, 2° 9′ 36.11″ E / 41.4103778,2.1600306 (Casa Gustà)
1912 1r Premi Josep Puig i Cadafalch Fàbrica Casaramona [32] Es va premiar per primer cop un edifici industrial un any en què es presentaven obres tan destacades com la casa Comalat de Valeri Pupurull, la Rupert Garriga i la del Dr.Genové de Sagnier i la casa Company de Puig i Cadafalch. El jurat es va felicitar no tan sols de comptar amb una instal·lació industrial, sinò de tanta qualitat estètica.[33] Fàbrica Casaramona
Correcte
Carrer Mèxic
41° 22′ 16.79″ N, 2° 8′ 59.1″ E / 41.3713306,2.149750 (Fàbrica Casaramona)
1913 Premi Especial.
Gran Medalla d’Or
Lluís Domènech i Montaner Hospital de Sant Pau[34] Al ser aquest el tercer cop que es premiava a Domènech i Montaner, l’Ajuntament li va concedir la Medalla d’Or. Per l’alta qualitat de l’obra,s’acordà col·locar una làpida commemorativa extraordinària obra de Manuel Fuxà. Flanquejada per una dida coronada d’estètica modernista i lletres gòtiques de la làpida, col·locada a la gran escala d’honor,[35] Hospital de Sant Pau
Correcte
Carrer Sant Antoni Maria Claret
41° 24′ 46″ N, 2° 10′ 28″ E / 41.41278,2.17444 (Hospital de Sant Pau)
Menció Miquel Madorell i Rius Banc Hispanoamericà Actualment està ocupat per l'àrea de Tributs de la Generalitat de Catalunya. Banc Hispanoamericà
Correcte
Carrer Fontanella, 6-8
41° 23′ 14.04″ N, 2° 10′ 18.5″ E / 41.3872333,2.171806 (Banc Hispanoamericà)
Menció Andreu Audet i Puig Editorial M. Seguí Actualment és un centre d'ensenyament Editorial M. Seguí
 ?
Carrer Torrent de l'Olla, 9 i Bonavista, 30
41° 23′ 55.5″ N, 2° 9′ 38.91″ E / 41.398750,2.1608083 (editorial M. Seguí)
1914 1r Premi Joan Rubió i Bellver Casa Roviralta "el Frare Blanc" [36] Rubió va reformar la masia anomenada “El Frare Blanc”, nom que li ve dels antics ocupants de l'ordre dels dominics. De l'antiga masia conserva l'estructura i volums i la capella, com a peça original amb la seva decoració. De complexa distribució i decoració interior, l’exterior està resolt amb elements decoratius de maons i materials ceràmics, contrastant amb els paraments llisos emblanquinats. El Frare Blanc.jpg
Correcte
Av. Tibidabo, 31
41° 24′ 47.83″ N, 2° 8′ 3.9″ E / 41.4132861,2.134417 (Casa Roviralta)
1915 1r Premi Desert
1a Menció Miquel Madorell i Rius Xalet Araceli de Fabra i Puig Habitatge unifamiliar d’estil afrancesat època imperi rodejat de jardí amb les millors elements de confort i higiene. Era un edifici de planta quadrada amb baixos, un pis i golfes.[37] Xalet Araceli de Fabra i Puig
Destruïda
Carrer Muntaner, 264
2a Menció Enric Sagnier Casa Lluís Pellerin Edifici d’habitatges de lloguer de disseny sobri i senyorial amb una distribució molt racional i dotat de les millors comoditats del moment: calefacció, ascensors, escala de servei,etc.[38] Casa Lluís Pellerin
correcte
Avinguda Diagonal, 490
41° 23′ 44.21″ N, 2° 9′ 16.59″ E / 41.3956139,2.1546083 (Casa Lluís Pellerin)
1916 1r Premi Desert
Menció Salvador Vinyals i Sabaté Casa Vicente Ferrer Edifici encarregat pel propietari de la botiga de farmàcia, perfumeria i drogueria “Vicente Ferrer”, guanyadora d’una menció honorífica en la secció d’establiments. La planta baixa i el principal estaven dedicats al comerç i els cinc pisos restants a vivenda de lloguer. Per a aconseguir la màxima lluminositat a la part comercial, l’estructura de façana es basava en grans arcs a nivell del principal descansant en grans columnes que hi havia a cada aresta de l’edifici.[39] Casa Vicente Ferrer
Destruïda
Pça. Catalunya – Rda. Sant Pere
Premi extraordinari [n. 3] Pere Falqués Remodelació de l'Arsenal en Museu de Belles Arts L'edifici de l’arsenal de l’antiga ciutadella s'havia de transformar funcionalment per a uns fins absolutament diferents. D'un magatzem-fortalesa havia de passar a palau i museu afegint-li les dues ales laterals. Quan l'edifici va acollir el Parlament, una de les seves ales es va mantenir com a museu fins als anys 1990. Museu de Belles Arts
Correcte
Parc de la Ciutadella
41° 23′ 16.29″ N, 2° 11′ 19.44″ E / 41.3878583,2.1887333 (Arsenal en Museu de Belles Arts)
1917 Premi Enric Sagnier Edificis per a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i Repressió de la Mendicitat El jurat va destacar la dificultat de fer una construcció dedicada a la beneficència amb una estructura "simpàtica i original dotant a la barriada d'un nou motiu de bellesa, en comptes de caure en edificacions més similars a casernes". Altra dificultat va ser el reduït pressupost que va donar a l'edifici un aspecte auster amb acabats en maó, arrebossat i teula àrab.[40] Edificis per a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i Repressió de la Mendicitat
Parcialment destruïda
Carrer Dr. Trueta, 76 (abans Carrer WadRas)
41° 23′ 36.38″ N, 2° 11′ 49.07″ E / 41.3934389,2.1969639 (Edificis per a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i Repressió de la Mendicitat)
Premi Pau Salvat i Espasa Editorial Salvat[41] Les solucions arquitectòniques comptaven amb el coneixement funcional de l’activitat que tenia l’arquitecte que era gerent de l’editorial. Soluciona de forma moderna les necessitats d’arees de disseny i de producció del sector editorial i construeix l’habitatge del propietari al costat de la nau industrial.[42] Editorial Salvat
Correcte
Carrer Mallorca, 39
41° 22′ 57.9″ N, 2° 8′ 52.7″ E / 41.382750,2.147972 (Editorial Salvat)
Menció Marcel·lià Coquillat i Llofriu Casa Josefina Bonet[43] Edificació entre mitgeres, de planta baixa i cinc plantes pis ubicat a la "mansana de la discòrdia", sense formar part del trio d'edificis dels arquitectes de renom.

La façana actual és el producte d'una reforma realitzada el 1915. Resolta amb un classicisme poc brillant, que no té res a veure amb l'arquitectura modernista, en la qual destaquen les finestres italianitzants de les plantes primera i segona i de l'element central de coronament. La planta baixa també ha estat molt modificada.

Casa Josefina Bonet
Correcte
Pg. de Gràcia, 39
41° 23′ 29.2″ N, 2° 9′ 54.57″ E / 41.391444,2.1651583 (Casa Delfina Bonet)
Menció Miguel Angel Navarro Pérez Façana Centre Aragonès Edifici construït amb l’esforç popular dels socis de l’entitat. A causa dels requeriments funcionals molt condicionats per la sala d’espectacles i les dependències artístiques, el jurat es va limitar a avaluar la façana d’estil renaixentista aragonès amb elements ceràmics.[44] Façana Centre Aragonès
Correcte
Torres Amat, 2 (cantonada rda. Sant Antoni)
41° 23′ 02.9″ N, 2° 9′ 51.07″ E / 41.384139,2.1641861 (Façana Centre Aragonés)
1918 Premi extraordinari.
Gran Medalla d'Or
Enric Sagnier Caixa de Pensions [45] L'edifici havia optat al premi l'any anterior però va ser exclosa per no estar acabada. Al ser aquest el tercer premi que rebia el seu arquitecte, se li atorgà la Medalla d'Or i ja no podia optar a cap més, tot i que en va rebre varies mencions. És una obra neogòtica germanitzant feta totalment en pedra amb grans i luxosos espais interiors. Caixa de Pensions
Correcte
Via Laietana, 56
41° 23′ 15.38″ N, 2° 10′ 26.86″ E / 41.3876056,2.1741278 (Caixa de Pensions)
1r Premi Joan Rubió i Bellver Torre dels Pardals Propietat de Joan Roig i Mallafré com a casa d'estiueig. Era una casa aïllada rodejada de jardí als afores del barri d'Horta. Estava plantejada amb espais amples i decoració força luxosa. Destacaven especialment les vistes gràcies a la seva privilegiada ubicació.[46] Torre dels Pardals
Destruïda
Carrer Dosrius
1a Menció Francesc de Paula Nebot Casa Carme Oliveres d'Aixemús (Gabriel Boada ??) Edifici d’habitatges per lloguer de cinc plantes d’estil monumentalista ubicat en un xamfrà. Tenia originalment una cúpula coronant l’aresta, però va ser destruïda en una remunta. Casa Carme Oliveres d'Aixemús
Correcte
Carrer Muntaner, 393
41° 23′ 58.61″ N, 2° 8′ 31.21″ E / 41.3996139,2.1420028 (Casa Carme Oliveres d’Aixemús)
2a Menció Jaume Torres i Grau Edifici industrial per Lluís Casali Magnífic edifici industrial de quatre plantes amb profusa utilització del maó en les dues primeres plantes i al voltant de les finestres trilobulades de la resta. El coronament comptava amb uns originals merlets sobre un ràfec molt elaborat. L'any 1938 es va reconvertir en habitatges conservant-se només l'estètica de la façana de la planta baixa. Edifici industrial per Lluís Casali
Transformada
carrer Torres Amat, 1
41° 23′ 03.24″ N, 2° 9′ 51.04″ E / 41.3842333,2.1641778 (Edifici industrial per Lluís Casali)
1919 Premi Enric Sagnier Casa Ignasi Coll[47] Torre unifamiliar d'estiueig d’estil noucentista. L'edifici es compon amb un cos central flanquejat per dues torres que el sobrepassen. Tot el conjunt té teulades a quatre vessants i les façanes estan tractades amb estucs llisos i relleus neoflorentins a totes les obertures. Actualment és un col·legi. Casa Ignasi Coll
Correcte
Av. Tibidabo, 24-28
41° 24′ 46.72″ N, 2° 8′ 7.24″ E / 41.4129778,2.1353444 (Casa Ignasi Coll)
Menció Francesc de Paula Nebot Casa Lluís Pi i Gibert[2]
 ?
Carrer Casp, 59
41° 23′ 36.0″ N, 2° 10′ 32.50″ E / 41.393333,2.1756944 (Edifici de Francesc de Paula Nebot)
Menció Josep Domènech i Mansana i Francesc de Paula Nebot Cases Barates de Sant Andreu, Horta i Vallcarca de la S.A. de Cases Barates i Caixa d'Estalvis[2]
 ?
1920 Premi Enric Sagnier Casa Lluís Rocamora Casa Lluís Rocamora
Desapareguda
Carrer Muntaner, 306
Menció Antoni Pons i Domínguez Casa Roldós Es tractava d'una reforma d'un edifici de 1867 obra de Francesc de Paula Nebot. Va ser tornar a reformar l’any 1929.
Transformada
la Rambla, 124
41° 23′ 02.37″ N, 2° 10′ 16.86″ E / 41.3839917,2.1713500 (Casa Roldós)
Menció ? Casa J. Vallés[2]
 ?
Carrer Muntaner,
Menció Eduard Ferrés i Puig Hotel Ritz Hotel Ritz
Correcte
Gran Via Corts Catalanes, 668
41° 23′ 29.05″ N, 2° 10′ 17.19″ E / 41.3914028,2.1714417 (Hotel Ritz)
1921-1925 NO ES CONVOCA
1926 1r Premi Jaume Torres i Grau Seu de FOCSA Edifici representatiu del noucentisme classicista. La composició de la façana en pedra de Montjuïc, combina elements clàssics amb trets d'origen barroc aconseguint una severa monumentalitat. A la cornisa que corona el conjunt hi ha quatre escultures al·legòriques fetes per Josep Tenas. Seu de FOCSA
Correcte
Carrer Balmes, 36
41° 23′ 18.95″ N, 2° 9′ 49.59″ E / 41.3885972,2.1637750 (Seu de FOCSA)
1927 1r Premi Arnald Calvet Magatzems Jorba[48] Edifici d’estil monumentaliste seguint un ordre classicista.

Destaca a la façana la potent marquesina, grossos fanals que la ressegueixen, i el grup escultòric situat sobre un portal amb l'emblema dels antics Magatzems Jorba: "LABOR OMNIA VINCIT". S'estructurava a partir d'un nucli de comunicacions central amb una escala imperial i quatre ascensors que la flanquejaven i al costat dos patis de llum coberts per claraboies de vidre de forma cupular. Unes reformes als anys 60 els varen fer desaparèixer. L'edifici segueix els corrents conceptuals i estilístics dels grans magatzems centreeuropeus i més concretament francesos.

Can Jorba
Correcte
Av. Porta de l'Àngel, 19-21
41° 23′ 08.88″ N, 2° 10′ 20.40″ E / 41.3858000,2.1723333 (Magatzems Jorba)
1928 1r Premi Joan Baptista Serra Ampliació de la casa Vicens d'Antoni Gaudí Joan Baptista Serra va realitzar una ampliació de l'edifici a imatge del que havia fet Gaudí. Casa Vicens
Correcte
Carrer Carolines, 24
41° 24′ 13″ N, 2° 09′ 04″ E / 41.40361,2.15111 (Casa Vicens)
1929 NO ES CONVOCA
1930-1931 Premi Pedro Muguruza Estació de França Construida per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant amb motiu de l'Exposició Universal de 1929, va ser inaugurada per Alfons XIII. Venia a substituir l'estació terminus de la TBF construïda el 1885 encara dins la muralla[49] Estació de França
Correcte
Av. Marqués de l'Argentera
41° 23′ 03″ N, 2° 11′ 09″ E / 41.38417,2.18583 (Estació de França)
Menció Josep Maria Sagnier i Vidal Palauet Miralles
Destruïda
Menció Eusebi Bona
Correcte
Carrer Ali-Bei, 11
41° 23′ 28.10″ N, 2° 10′ 39.2″ E / 41.3911389,2.177556 (Edifici d'Eusebi Bona)
Menció Antoni Puig i Gairalt Fàbrica Myrurgia Està considerada l'obra més important de Puig. Amb clara influència déco a l'entrada i el vestíbul del xamfrà, dins d'un estil general noucentista i racionalista. L'edifici està signat a la façana, sota un dels plafons neoclàssics de bronze. Fàbrica Myrurgia
Correcte
Carrer Mallorca, 351
41° 24′ 04.39″ N, 2° 10′ 19.2″ E / 41.4012194,2.172000 (Fàbrica Myrurgia)

Establiments[modifica | modifica el codi]

Any premi Premi Autor Nom i
Ubicació
Descripció Foto i
estat
1902 1r Premi[50] Ricard de Capmany i Roura, decorador
Puig i Cadafalch [51]
Bar Torino Propietat del torinés Flaminio Mezzalama, qui pretenia promocionar el vermouth Martini & Rossi, va ser inaugurat el 20 de setembre de 1902[52] A més de la decoració de Capmany, Antoni Gaudí va col·laborar fent el saló àrab. Va tancar al voltant de 1910-1911.[53] Café Torino
Desaparegut
Pg. de Gràcia, 38
Menció Perfumeria Ideal Perfumeria Ideal
Desaparegut
Gran via de les Corts Catalanes, 642
1903 1r Premi[54] Lluís Domènech i Montaner Fonda Espanya Els germans Joan i Pau Riba, havien obert la "Fonda Espanya" cap a l'any 1850 ampliat per a convertir-lo en Hotel Espanya el 1903. La transformació feta per Domènech és realment admirable, l'entrada té columnes de marbre, esgrafiats i llums de llautó amb marcat estil modernista. Una impressionant llar de foc de marbre fou modelada per Eusebi Arnau i cisellada per Alfons Juyol, representa el pas del temps entre el naixement i la vellesa, amb el coronament d'un gran escut d'Espanya. Fonda Espanya
Correcte
Carrer Sant Pau, 9-11
2n Premi August Font i Carreras
Alexandre de Riquer i Ynglada va ser el decorador.[55]
Cafè restaurant Maison Dorée L'establiment era propietat de la família Llibre, Guillem i el seu pare Pere que també tenia una pastisseria al carrer Ferran i que posteriorment obririen una sucursal a la mateixa pça. Catalunya 21, guanyadora d'aquest concurs el 1912.[56] Cafè restaurant Maison Dorée
Desaparegut
Pça. Catalunya, 22
Menció Victor Masriera Botiga d'objectes artístics Masriera i Campins Botiga d’objectes artístics Masriera i Campins
Desaparegut
carrer Ferran, 51
1904 1r Premi.[8] Café Novedades
Desaparegut
Pg. de Gràcia i carrer Casp
1905 1r Premi Joan Alsina i Arús Restaurant Pince (Can Pinsa) Tradicional restaurant de la ciutat fundat pel francès Jean Pince i la seva esposa en el que va morir al mig d'un sopar el Doctor Robert el 10 d'abril de 1902. Posteriorment, Joan Alsina el va reformar i modernitzar fent-se mereixedor del premi del concurs de l'Ajuntament. Restaurant Pince
Desaparegut
Carrer Ferran, 31
1r Accèssit Materials de construcció d'Evelio Doria Bonaplata Desaparegut
Ronda Universitat, 31
2n Accèssit Lluís Domènech i Montaner Fotografía Audouard El 6 de juliol de 1905, Pau Audouard inaugura el seu nou estudi a la planta baixa de la casa Lleó Morera. Lluís Domènech i Montaner com a decorador, va incorporar als millors artesans: Adrià Gual, qui va fer l'entrada, el «projecte dels aparadors»[n. 4] i «dos tapissos de brillants colors i gran efecte ornamental»; l'escultor Alfons Juyol, l'ebenista Joan Busquets (1874-1949), «el lampista» Riera; la pintura decorativa de Vilaró; Antoni Rigalt i Blanch (1850-1914) i "Buxeres y Codorniu" varen fer els vitralls, i Gaspar Homar (1870-1953) va fer els treballs de marqueteria.[57]

A més dels aspectes estètics, la nova galeria comptava amb la novetat tecnològica de la il·luminació artificial, cosa que permetia ubicar-la en una planta baixa -per a més comoditat dels clients- i no al terrat com acostumaven a estar els estudis per aprofitar la llum natural.

Casa Lleó Morera
Desaparegut
Pg. de Gràcia, 35 (casa Lleó Morera)
Menció Salvador Alarma Magatzem i oficina Anís del Mono. Vicente Bosch Destacava la nova línia dels aparadors i el diferent tractament per a la solució dels cristalls translúcids. Una de les parts més belles era el treball dels metalls, tant les pantalles, com els medallons en relleu i les columnes de l'entrada, junt amb l'agafador. Alguns podrien veure en la inauguració una autèntica provocació pel fet d'instal·lar-s'hi en un carrer tant noble aleshores i tant a prop del Gran Teatre del Liceu, però sembla que en Vicenç era gran aficionat a l'òpera, i fins i tot diuen que quan la seva avançada edat no el permetia anar al Liceu es va fer instal·lar una línia telefònica directa amb el gran teatre per continuar gaudint de la seva passió.[58] Magatzem i oficina Anís del Mono
Desaparegut
Carrer Ferran, 30
1906 1r Premi Desert[59]
1907 1r Premi[60] Albert Juan i Torner Farmàcia del Dr. Domènech Farmàcia del Dr. Domènech
Desaparegut
Rda. de Sant Pau, 71
Premi extraordinari [61] August Font i Carreras Establiment de materials de construcció Butzems i Fradera Butzems i Fradera
Desaparegut
Carrer Pelai, 22
1908 1r Premi Desert
Menció especial[62] ? Pastas para sopa de Francisco Garriga Desaparegut
Carrer Carme, 7
1909 1r Premi[63] Miguel Moragas / Salvador Alarma Bar La Luna Bar La Luna
Desaparegut
Pça. Catalunya, 9
Premi extraordinari[64] Eduard Maria Balcells Parada de carn al Mercat de Sant Antoni, núm. 435-437 Va ser un encàrrec d'Ignacio Georges. La metal·listeria gòtica, dragons, làmpades oscil·lants en grups amb cristalls acolorits i panells de mosaic creen un simbòlic mercat medieval de carnívors. Balcells mestre de la serralleria que va aprendre l'ofici de jove i que fa servir la forja com a element decoratiu.[65] Parada de carn al Mercat de Sant Antoni
Parada de carn al Mercat de Sant Antoni
al MUHBA
Mercat de Sant Antoni
1910 1r Premi[66] Miguel Moragas / Salvador Alarma Establiment "objetos sanitarios modernos" Francisco Sangrá Establiment “objetos sanitarios modernos” Francisco Sangrá
Desaparegut
la Rambla, 10
1911 Premi extraordinàri[67] Josep Bori Joieria i rellotgeria El Regulador Propietat de Joan Boix El Regulador
Desaparegut
la Rambla, 37
Premi extraordinari Juan Llongueras Cafè restaurant Royal Propietat d’Esteban Sala Cafè restaurant Royal
Desaparegut
Rambla dels Estudis, 8
Premi extraordinari Esteva Mobles i decoració Esteva i Cía Mobles i decoració Esteva i Cía
Desaparegut
Pg. de Gràcia, 18
Premi extraordinari Josep Maria Pericas Farmàcia del Dr. Espinós Es conserva un fanal a la Farmàcia M. Teresa Domingo del carrer Muntaner 184. De fet el número que hi apareix dibuixat en els vidres del llum és el 264.[68] Farmàcia del Dr. Espinós
Desaparegut
Carrer Diputació, 264
Premi extraordinari Josep Plantada Artigas Cine Ideal Propietat de Pere Garriga. Estava ubicat entre Pg. de Gràcia i Rbla. Catalunya, on el 1952 es va construir l'hotel Avenida Palace. Cine Ideal
Desaparegut
Gran via de de les Corts Catalanes, 605-607
1912 1r Premi.[8] Enric Sagnier Confiteria Guillermo Llibre Aquest establiment de Guillem Llibre era sucursal del que Pere Llibre tenia al carrer de Ferran. Els Llibre també eren els propietaris de la Maison Dorée que estava al costat mateix, en el núm. 22 i que havia guanyat aquest concurs el 1903.[56] Confiteria Guillermo Llibre
Desaparegut
Pça. Catalunya, 21
Menció  ? Orfebreria Heydrich i Cia.[69] Orfebreria Heydrich i Cia
Desaparegut
Carrer Ferran, 35
1913 1r Premi[70] Enric Sagnier Sastreria i camiseria Comas i Cia L’anterior decoració del local també l’havia realitzat en Sagnier. Sagnier va optar per una decoració estil imperi amb fustes nobles. Sastreria i camiseria Comas i Cia
Desaparegut
Pg. de Gràcia, 2
1914 1r Premi Desert
Menció honorífica[71] Josep Puig i Cadafalch Orfebreria Miele i Cia La casa Miele, que venia objectes fabricats amb un metall que se'n deia precisament "plata Miele" –un invent alemany de gran èxit internacional–, que imitava les qualitats de la plata autèntica i encara les millorava des del punt de vista de l'ús domèstic. Amb motiu d'instal·lar-se aquella botiga luxosa i popular, l'arquitecte Puig i Cadafalch féu una reforma total de la casa. Actualment l'edifici ha estat molt transformat, però es nota la seva mà en alguns elements que han perdurat: fragments de les reixes de la planta baixa, ornamentació dels balcons i reordenament de finestres.[72] Orfebreria Miele i Cia
Desaparegut
Carrer Ferran, 2 i la Rambla
1915 1r Premi[71] Eduard Ferrés i Puig, Ignasi Mas i Morell i Lluís Homs. Magatzems Damians Posteriorment es varen anomenar magatzems “El Siglo”. Els espais interiors destacaven per l'amplitud i poques columnes. Els patis de llums i escales de distribució recordaven als dels magatzems centreeuropeus. Magatzems Damians
Transformat
Carrer Pelai, 54
Menció honorífica [73] Ramon Puig Gairalt Farmàcia i drogueria de Vicente Ferrer i Cía L’edifici de nova construcció també va ser guanyador en el seu apartat Vicente Ferrer i Cía
Desaparegut
Pça. Catalunya / Ronda de Sant Pere, 2
1916 1r Premi[74] Lluís Masriera i Rosés Joieria Masriera Germans i Joaquim Carreras Després de la fusió el 1915 entre els argenters Masriera (des de 1839) i els Carreras (des de 1766) varen traslladar la seva botiga del carrer Ferran al cèntric Pg. de Gràcia. Als anys 1990 ja integrada amb Bagues, es va tornar a traslladar dins del mateix passeig a la casa Amatller. El local ha sofert poques transformacions. Van col·laborar els artistes Eusebi Arnau i Dionís Renart. Joieria Masriera Germans
Correcte
Pg. de Gràcia, 26
1r Premi [75] Oleguer Junyent Instal·lacions i aparells elèctrics de Joan Pich Instal·lacions i aparells elèctrics de Joan Pich
Desaparegut
Pça. Catalunya, 9
Menció honorífica [76] Pavelló Cafè-Restaurant del Parc Encarregat per la “Sociedad anónima de Recreos y atracciones”. Pavelló Cafè-Restaurant del Parc
Desaparegut
Pça. de la Cascada al Parc de la Ciutadella
1917 1r Premi[77] Modesto Castañé i Lloret Prats Fatjó i Cia
Desaparegut
Pg. de Gràcia, 6
1918 1r Premi[8]  ? Restaurant "Peña Izquierda Ensanche" ??
Carrer Aribau, 21[78]
1919 1r Premi[8] Antoni Utrillo Granja Royal Propietat d'Esteban Sala, va ser inaugurada el 10 d'octubre de 1919. El saló tenia dues zones per a serveis de barra i saló amb taules. El propi Utrillo havia pintat uns plafons amb temes pastorils i galants.[79] Desaparegut
Carrer Pelai, 58
1920-1924 No es convoca[8]
1925 1r Premi[8] M.Andre, J.Martrús Joieria Valentí ??
Pg. de Gràcia, 16
1926 1r Premi Desert[8]
1927 1r Premi[8] Antoni Utrillo Farmàcia Pujol i Cullell  ??
1928 No es convoca[8]
1929 1r Premi[8] Antoni Badrinas ”El Dique Flotante” ”El Dique Flotante”
Desaparegut
Portal de l'Àngel, 9
1930 1r Premi[8] Santiago Marco ”Aplicaciones del Gas” ”Aplicaciones del Gas”
 ??

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Tant la casa Batlló el 1906 com la casa Milà el 1910 es varen presentar al concurs, però en el primer cas el jurat no va voler res que sonés a modernista (Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1910, pàg. 20) i, en el segon cas, el jurat va argumentar «inacabament de l'obra» en faltar part de la decoració interior (Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1912, pàg. 28)
  2. Romà i Domènech Batlló, membres de la nissaga Batlló, eren els propietaris de la fàbrica Can Batlló (la Bordeta).
  3. Donat que les obres eren presentades pels seus propietaris i, en aquest cas, l'edifici era públic, no aplicava la seva participació en concurs. D'altra banda, Pere Falqués a més de ser l'arquitecte municipal era membre permanent del jurat i tenia una certa incompatibilitat més ètica que formal, ja que no existia com a tal. Per aquests motius i per reconèixer un esforç i un resultat magnífic varen atorgar un premi extraordinari (Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1917, pàg. 22)
  4. Els estudis fotogràfics feien servir reclams publicitaris per atreure als clients, com ara posar un rètol a la façana, fins i tot lluminós com va fer Nadar a París. El respecte per la pròpia obra d'art que era l'edifici, fa que s'adopti una solució de vitralls modernistes de colors, integrats en el finestral junt amb les escultures d'Eusebi Arnau (ref.:María de los Santos García Felguera).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Ràfols i Fontanals 1966, p. 31.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Notes oficials amb notícia del fallo del concurs». La Vanguardia, 5-05-1921, p. 8 [Consulta: 30 d'abril de 2012].
  3. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1917, pàg. 13
  4. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1918, pàg. 81
  5. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1912, pàg. 28
  6. Anuari de l'Asociación de arquitectos de Cataluña de 1917, pàg. 27
  7. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1901, pàg. 58
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 Ojuel 2009.
  9. Permanyer 2008, p. 33.
  10. Casa Calvet. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  11. Barjau 2007, p. 623-625.
  12. Edifici Caixa Pensions Jaume I. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  13. Palau Robert. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  14. Edifici La Vanguardia. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  15. Torre de les aigües de Dos Rius. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  16. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1909, pàg. 26
  17. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1910, pàg. 20
  18. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1910, pàg. 22
  19. «Notícia del veredicte dels premis». La Vanguardia, 29-12-1907, p.  [Consulta: 30 d'abril de 2012].
  20. Casa Coma. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  21. Garcia Espuche 1990, p. 90.
  22. Casa Heribert Pons. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  23. Garcia Espuche 1990, p. 53.
  24. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1911, pàg. 24
  25. Casa Berenguer. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  26. 26,0 26,1 Garcia Espuche 1990, p. 71.
  27. Casa Pérez Samanillo. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  28. Garcia Espuche 1990, p. 98.
  29. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1912, pàg.30-32
  30. Casa Gustà. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  31. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1912, pàg.34
  32. Fàbrica Casaramona. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  33. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1913, pàg.18-22
  34. Hospital de Sant Pau. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  35. Bohigas 1963, p. 49.
  36. Casa Roviralta. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  37. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1917, pàg. 19
  38. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1917, pàg. 20
  39. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1917, pàg. 22-24
  40. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1918, pàg. 86-87
  41. Editorial Salvat. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  42. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1918, pàg. 90
  43. Casa Bonet. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  44. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1918, pàg. 93
  45. Caixa de Pensions. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  46. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1920, pàg. 21-23
  47. Casa Ignasi Coll. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  48. Magatzems Jorba. Fitxa catàleg patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  49. Rafael Alcaide González.El ferrocarril a Barcelona.
  50. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1905, pàg. 48
  51. Puig i Cadafalch va ser l'arquitecte del café Torino, però no el decorador
  52. Cronologia de Barcelona
  53. Ruta del Modernisme. Aj. de Barcelona
  54. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1907, pàg. 37
  55. Biografia de Riquer
  56. 56,0 56,1 Barjau 2007, p. 649.
  57. «Nota sobre la inauguració». La Vanguardia, 7-7-1905, p.  [Consulta: 30 d'abril de 2012].
  58. Badalona i Anís del Mono
  59. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1910, pàg.24
  60. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1910, pàg. 29
  61. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1910, pàg. 31
  62. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1910, pàg. 39
  63. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1911, pàg. 26-27
  64. «Notícia del lliurament de premis als establiments guanyadors del 1910». La Vanguardia, 23-12-1910, p. 5 [Consulta: 30 d'abril de 2012].
  65. Mackay 1966.
  66. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1912, pàg. 38
  67. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1913, pàg. 24
  68. Favà & Bolao 2003.
  69. Anuario de Asociación de Arquitectos de Cataluña de 1914
  70. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1917, pàg. 34
  71. 71,0 71,1 Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1917, pàg. 42
  72. Oriol Bohigas. "Botigues pernicioses", article de Barcelona al dia. Data:03-05-2006.
  73. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1917, pàg. 43
  74. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1918, pàg. 94
  75. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1918, pàg. 96
  76. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1918, pàg. 97
  77. Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1919, pàg. 134
  78. «Publicitat del restaurant». La Vanguardia, 15-05-1918, p. 4 [Consulta: 30 d'abril de 2012].
  79. «Nota de la inauguració». La Vanguardia, 16-06-1920, p.  [Consulta: 30 d'abril de 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]