Conesa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaConesa
Bandera de Conesa Escut de Conesa
Bandera de Conesa Escut de Conesa
Conesa - 1.jpg

Localització
Localització de Conesa respecte de la Conca de Barberà.svg
 41° 31′ 09″ N, 1° 17′ 29″ E / 41.51919°N,1.29139°E / 41.51919; 1.29139
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaConca de Barberà
Població
Total 103 (2018)
• Densitat 3,55 hab/km²
Llar 45 (1553)
Gentilici Conesí, conesina
Geografia
Superfície 29 km²
Altitud 705 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Ángel Rodríguez Roselló
Identificador descriptiu
Codi postal 43427
Fus horari
Codi de municipi INE 43046
Codi territorial IDESCAT 430461
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Conesa és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El terme municipal inclou el despoblat de Sabella de l'Abadiat.

El municipi està situat plenament en l'altiplà segarrenc de la comarca. La vila és emmurallada i conserva el porta de Santa Maria i el de Sant Antoni, ambdós del segle XIV; són els dos únics accessos al seu interior.

El campanar de Conesa de nit
Carrer de Conesa

Història[modifica]

L'existència de Conesa està documentada per primer cop amb la Carta de Poblament de 1043 per la que el comte Ramon Berenguer I atorga un territori a Bernat Seniofred amb la condició de construir-hi un castell de defensa.[1]

Conesa a 705 metres d'altitud sobre el nivell del mar està situat vora la riera de les Hortes. Emmurallat des del segle XIV conserva els seus dos portals: el portal reial o de Sant Antoni al camí de Santa Coloma i el de Santa Maria a la banda de ponent davant el camí de Forès. Dins del clos murat hi ha cinc carrers. En el carrer de Revalla hi habitava la comunitat jueva. El municipi és documentat des del segle XI i destaca l'església parroquial de finals del segle XIV, la casa delmera de Santes Creus on hi havia el castell de Montpaó, bastida el 1569, la capella derruïda de Sant Antoni Extramurs construïda l'any 1387, dues creus de terme de terme: una del segle XIV de 8 metres d'alçada. El municipi de Conesa confronta amb els municipis veïns de Santa Coloma, Les Piles, Savallà del Comtat, Sarral, Rocafort de Queralt, Passanant i Forès. Dinte el terme hi trobem la Cogulla a 881m. i el Pla de Santa Maria a 889m. 1500 ha són de cereal, 70 ha són de vinya que representa un 55% del municipi l'altre 45% 456 ha ocupades per pastures, 118 ha són de pins i 674 ha de garriga. També s'hi cultiven patates i llegums.[2]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
43 33 45 173 187 585 522 555 451 479

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
511 489 424 418 297 176 142 128 123 126

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
104 107 116 136 128 141 - - 130 122

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
116 103 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica]

Resultats electorals - Conesa, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 40 45,97
ERC Oriol Junqueras 22 25,28
CUP David Fernández 9 10,34
PSC Pere Navarro 5 5,74
PPC Alicia Sánchez-Camacho 3 3,44
ICV-EUiA Joan Herrera 1 1,14
C's Albert Rivera 1 1,14
Vots en blanc 4 4,55
Altres 2 3,45
Total 88 79,28

Actualment, a la legislatura (2015-2019), l'alcaldessa és Judit Trepat Ampurdanés.[3]

Llocs d'interès[modifica]

El nucli històric està declarat bé cultural d'interès nacional en la categoria de conjunt històric. El nucli de Conesa està conformat per un primer recinte clos, corresponent al primitiu castell, desaparegut, i un segon recinte que a partir del segle XVI va donar lloc a creixements al llarg dels camins d'accés. Els elements més rellevants són les restes del castell, del recinte emmurallat i dos portals: el Portal Reial (o de Sant Antoni) i el de Santa Maria. També cal esmentar l'església parroquial de Santa Maria, dels segles XIV i XV, i les restes notables de l'Hospital de Sant Antoni, fora del clos murat i davant del Portal Reial. Són també remarcables: el traçat del carrer Revalla -al costat de la primera muralla del segle XII, on hi havia el call-; Cal Gallard i la Casa del Delme. El conjunt arquitectònic i urbanístic de Conesa destaca per l'harmonia i la continuïtat de la traça dels seus carrers, illes places i edificis.[1]

  • El forn de pa.[4] Està situat als baixos de l'ajuntament i és un dels dos forns de pa que es conserven a la vila. El primer escrit que en fa referència és de l'any 1340 i va funcionar fins al 1924.
  • Església romànica de Sant Pere de Sabella
  • La muralla

Festes d'interès[modifica]

  • Festa major d'estiu: per la mare de Déu d'Agost, normalment dura entre tres i quatre dies. Entre altres activitats hi sol haver balls de tarda i nit, una cantada d'havaneres, una representació teatral o un partit de futbol.
  • Festa major d'hivern: un cap de setmana de novembre, també hi ha balls de tarda i nit.
  • Mercat Vell: se celebra des del 2010 i és una fira que se celebra la primera setmana d'agost i en què es poden trobar parades de brocanters i altres.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 El nucli històric de Conesa declarat bé cultural d'interès nacional
  2. Nucli històric de Conesa, Patmapa
  3. «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
  4. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 54. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conesa Modifica l'enllaç a Wikidata