Confederació caranqui

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La confederació caranqui, confederació quitu o regne de Quito fou una agrupació de pobles estesa a partir del segle XIII a la zona nord de l'actual Equador, a les províncies de Pichincha, Imbabura, Carchi, Cotopaxi, Manabí i Esmeraldas.

Formada inicialment a partir de la cultura de La Tolita, aquesta agrupació es convertí en la més poderosa i políticament organitzada del territori equatorià. Juntament amb la veïna confederació cañari, al sud, representa el procés anomenat «d'integració» en què les diverses cultures tendeixen a unir-se formant protoestats. Els quitus o caranquis estaven governats per l'anomenat shyri o scyri, el seu centre més important era la ciutat de Quito i destaca la construcció de turons piramidals, circulars o ovalats (tolas) amb finalitats cerimonials.

La confederació quitu-caranqui s'oposà amb força a la penetració inca que s'inicià a finals del segle XV i començaments del XVI: Túpac Yupanqui penetrà al territori quitu, en aquells moments governat pel shyri Hualcopo Duchicela, i després de durs enfrontaments sotmeté el territori i l'integrà a l'imperi. En temps de Huayna Cápac, però, es produïren greus enfrontaments en territori quitu: el nou shyri, Cacha Duchicela, ordenà un aixecament massiu, que culminà en la massacre de Yaguarcocha («llacuna de la sang») per part de les tropes inques. Després d'aquests fets, Huayna Cápac aconseguí pacificar el territori casant-se amb una princesa quitu, Paccha o Tuta Paclla, i s'establí a la ciutat de Quito, prosseguint una tendència a donar més pes a la part septentrional de l'imperi.