Conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic
| |||
| Tipus | convenció  | ||
|---|---|---|---|
| Vigència | 1995 - | ||
| Interval de temps | 1996 - | ||
| Freqüència | anual | ||
| Organitzador | Organització de les Nacions Unides | ||
| Causa | escalfament global | ||
| Mitjà de comunicació | |||
 | |||
.jpg)
Les Conferències de les Nacions unides sobre els canvis climàtics és el resultat d'un procés iniciat per l'ONU en 1992 a la continuació de la Cimera de Rio per fer cara al canvi climàtic. Pren la forma d'una continuació de Conferències de les parts (o COP per Conference of the Parties) organitzades cada any des de 1995. El resultat essencial d'aquest procés és la posada en marxa del Protocol de Kyoto destinat a estabilitzar el clima. La COP20 va tenir lloc el 2014 a Lima, la COP21 el 2015 a París, la COP22 el 2016 a Marràqueix, i la COP23 el 2017 a Bonn, mentre que la del 2018 es farà a Katowice.
Fundació[modifica]
El reconeixement del canvi climàtic data de ben més de 30 anys. El 1985, el primer informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (GIEC) ha confirmat la seva gravitat. Ha abocat una Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic adoptada per 154 país en el moment de la Convenció de Rio de 1992 i #que truca els països a tractar en funció de les seves responsabilitats i capacitats per estabilitzar la concentració de gas a efecte d'hivernacle en l'atmosfera.[1] A continuació ha #estar ratificada per 189 país l'any 2004. Des de la signatura d'aquest acord mundial de lluita contra els canvis climàtics, una conferència de les parts prenantes a aquest acord, una COP, es té cada any en desembre.
La construcció del Protocol de Kyoto[modifica]
El 1997, la COP3 #que s'ha tingut a Kyoto ha #ser molt important, ja que ha permès de llançar un procés desembocant després dels COP4 (Buenos Àrees, 1998), COP5 (Bonn, 1997) i COP6 (La Haia, 2000), a definir el Protocol de Kyoto.[2] Una fes ratificat per prou de països, aquest protocol ha entrat en vigor en febrer 2005 amb la finalitat de reduir d'almenys 5% pel que fa al nivell de 1990 els emissions de gasos a efecte d'hivernacle (GES) d'aquí la seva clausura l'any 2012.
La Conferència de Copenhague el 2009[modifica]
Però el 2009, la COP15 a Copenhaguen va ser molt decebedora, ja que, després d'haver reunit els caps d'estat més importants, va donar esperança decisions clau de la cimera, que va ser vist com un dels "feble esperança". Però, mal preparada, la conferència va donar lloc només a una declaració i una disposició al front sense cap compromís significatiu dels Estats. Així, el Fons Verd per al Clima - la qual defineix el principi - amb prou feines ha estat finançat.
El prolongament del Protocol de Kyoto[modifica]
No n'és més de fins i tot avui perquè els successius informes del GIEC, les catàstrofes climàtiques i les mobilitzacions mancomunades han acabat per reunir de nombrosos Estats al voltant de la definició d'un objectiu comú de reducció dels emissions de GES. Si encara que en 2011, la COP17 de Durban ha permès de definir un agenda de compromisos actiu més enllà de 2011, el terme del protocol de Kyoto, això al mateix temps #que llançava oficialment el Fons verd pel clima.[3] El 2012, la COP18 de Doha ha permès la prolongació d'exactitud del protocol de Kyoto definint un segon període de compromís del començament 2012 a final 2020. Finalment, en 2013, la COP19 de Varsòvia #que s'ha desenrotllat mentre que el tifó Haiyan parlava més de 8 000 desaparicions a les Filipines ha permès d'abocar una millora del full de carretera cap a la cita de 2015 per la COP21;: els Estats s'hi han compromès a elaborar d'aquí 2013 un acord global, ambiciós, équitable i jurídicament obligant #que haurà d'entrar en vigor l'any 2020.
Però un cert nombre de dificultats limiten l'abast d'aquest èxit. En principi, les separacions considerables de desenvolupament limiten la influència dels països més pobres: així els 132 països pobres van haver deixat de cotitzat en el moment del debat sobre les dites "pèrdues i danys "considerats pels indemnitzar costos mediambientals #que donen suport a. A continuació, el opacité de les discussions i la seva manca de democràcia han portat els ONG els més importants a abandonar n'agrupa la COP19 per protestar contra el seu blocage.
Vegeu també[modifica]
- Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic 2002, celebrada a Nova Delhi.
- Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic 2009, celebrada a Copenhaguen.
- Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic 2010, celebrada a Cancun.
- Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic 2014, celebrada a Lima.
- Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic 2015, celebrada a París.
- Acord de París
- Canvi climàtic
- Escalfament global
- Gas amb efecte d'hivernacle
- Protocol de Kyoto
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic |
- IPCC Arxivat 2011-02-27 a Wayback Machine. (anglès)
- United Nations Framework Convention on Climate Change Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine. (anglès)
