Conferència de la Haia de Dret Internacional Privat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióConferència de la Haia de Dret Internacional Privat
Dades bàsiques
Tipus Organització intergovernamental
Idioma oficial anglès i francès
Forma jurídica
Creació 1893 a La Haia
Activitat
Membres 77 estats i la Unió Europea
Organització i govern
Seu 
secretari general Christophe Bernasconi
Empleats 27[1]
Xifres destacables
Pressupost € 3,767,360.00 (Primari)
€ 450,000 (Suplementari)(est.)

Lloc web web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La Conferència de l'Haia del Dret Internacional Privat o (COHADIP) (en anglès The Hague Conference on Private International Law), és una organització internacional amb seu a la ciutat de l'Haia (Països Baixos) que té per objecte buscar l'homologació de les normes de dret internacional privat a nivell mundial, ha elaborat una trentena de convencions internacionals on una vintena estan actualment en vigència, i d'elles una gran part correspon exclusivament a conflictes de legislació, per exemple en matèries de llei aplicable a les obligacions alimentàries, als accidents de trànsit en carreteres, a la responsabilitat de fets i resultats, als règims matrimonials o sobre les successions.

Evolució recent[modifica]

La 20a sessió diplomàtica de la Conferència, que es va celebrar el 14-28 de juny de 2005 va veure a dos esdeveniments importants:

  • El termini de la Conferència va ser modificat (per primera vegada en més de 50 anys) per ampliar la possibilitat d'afiliació a les organitzacions regionals d'integració econòmica com la Unió Europea;
  • La Conferència va concloure i va obrir a la ratificació de la Convenció de l'Haia sobre acords d'elecció, un projecte que havia estat en negociacions durant gairebé 15 anys. Els estats que apliquin el present instrument es comprometen a reconèixer i fer complir les decisions preses pels tribunals d'un altre Estat signatari si la controvèrsia es regeix per un acord vàlid d'elecció judicial celebrat entre les parts en controvèrsia.
  • La Sessió Diplomàtica 21a, que es va celebrar del 5 al 23 novembre 2007 va portar a l'adopció de dos nous instruments: el Conveni de 23 de novembre de 2007 sobre el repartiment internacional d'aliments per a nens i altres membres de la família i el Protocol de 23 de novembre de 2007 sobre la llei aplicable a les obligacions alimentàries.
  • Hans van Loon, Secretari General de 1996 a 2013, va ser succeït per Christophe Bernasconi l'1 de juliol de 2013.

Membres[modifica]

Estat Membre des de
Albània Albània 4 de juny de 2002
Argentina Argentina 28 d'abril de 1972
Austràlia Austràlia 1 de novembre de 1973
Àustria Àustria 15 de juliol de 1955
 Belarus 12 de juliol de 2001
Bèlgica Bèlgica 15 de juliol de 1955
 Bosnia and Herzegovina 7 de juny de 2001
Brasil Brasil 23 de febrer de 2001
Bulgària Bulgària 22 d'abril de 1999
Canadà Canadà 7 d'octubre de 1968
Xile Xile 25 d'abril de 1986
República Popular de la Xina Xina 3 de juliol de 1987
 Costa Rica 27 de gener de 2011
Croàcia Croàcia 12 de juny de 1995
 Cyprus 8 d'octubre de 1984
 Czech Republic 28 de gener de 1993
Dinamarca Dinamarca 15 de juliol de 1955
 Ecuador 2 de novembre de 2007
 Egypt 24 d'abril de 1961
Estònia Estònia 13 de maig de 1998
Unió Europea Unió Europea 3 d'abril de 2007
Finlàndia Finlàndia 2 de desembre de 1955
França França 20 d'abril de 1964
Geòrgia Geòrgia 28 de maig de 2001
Alemanya Alemanya 14 de desembre de 1955
Grècia Grècia 26 d'agost de 1955
Hongria Hongria 6 de gener de 1987
Islàndia Islàndia 14 de novembre de 2003
Índia Índia 13 de març de 2008
Irlanda Irlanda 26 d'agost de 1955
Israel Israel 24 de setembre de 1964
Itàlia Itàlia 26 de juny de 1957
Japó Japó 27 de juny de 1957
Jordània Jordània 13 de juny de 2001
Letònia Letònia 11 d'agost de 1992
Lituània Lituània 23 d'octubre de 2001
Luxemburg Luxemburg 2 de març de 1956
 Malaysia 2 d'octubre de 2002
Malta Malta 30 de gener de 1995
Macau Macau 19 de gener de 2011
Mèxic Mèxic 18 de març de 1986
Mònaco Mònaco 8 d'agost de 1996
 Montenegro 1 de març de 2007
Marroc Marroc 6 de setembre de 1993
Països Baixos Països Baixos 15 de juliol de 1955
Nova Zelanda Nova Zelanda 5 de febrer de 2002
Noruega Noruega 15 de juliol de 1955
Panamà Panamà 29 de maig de 2002
Paraguai Paraguai 28 de juny de 2005
Perú Perú 29 de gener de 2001
 Philippines 14 de juliol de 2010
Polònia Polònia 29 de maig de 1984
Portugal Portugal 15 de juliol de 1955
 Republic of Korea 20 d'agost de 1997
Macedònia del Nord North Macedonia 20 de setembre de 1993
Romania Romania 10 d'abril de 1991
Rússia Rússia 6 de desembre de 2001
 Serbia 26 d'abril de 2001
 Slovakia 26 d'abril de 1993
 Slovenia 8 de juny de 1992
 South Africa 14 de febrer de 2002
Espanya Espanya 15 de juliol de 1955
 Sri Lanka 27 de setembre de 2001
Surinam Surinam 7 d'octubre de 1977
Suècia Suècia 15 de juliol de 1955
 Suïssa 6 de maig de 1957
Turquia Turquia 26 d'agost de 1955
Flag of Ukraine.svg Ucraïna 3 de desembre de 2003
Regne Unit Regne Unit 15 de juliol de 1955
Estats Units Estats Units 15 d'octubre de 1964
Uruguai Uruguai 27 de juliol de 1983
Veneçuela Veneçuela 25 de juliol de 1979
Vietnam Vietnam 10 d'abril de 2013
Zàmbia Zàmbia 17 de maig de 2013

N'havien estat membres els estats avui desapareguts de Txecoslovàquia i Iugoslàvia.

Oficina Permanent[modifica]

L'Oficina Permanent és la secretaria de la Conferència i està situada a la Zona Internacional al costat de moltes altres organitzacions internacionals i missions diplomàtiques a l'Haia. Compta amb oficines regionals situades a Buenos Aires i Hong Kong.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Annual Report 2012». HCCH. [Consulta: 8 setembre 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conferència de la Haia de Dret Internacional Privat Modifica l'enllaç a Wikidata