Conferències de La Haia de 1899 i 1907

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
La primera Conferència de La Haia (1899): reunió al Saló Taronja del Palau Huis ten Bosch.
La segona Conferència de La Haia (1907): reunió al Ridderzaal.

Les Conferències de La Haia van ser unes conferències de pau internacionals que van tenir lloc a la localitat neerlandesa els anys 1899 i 1907 i on es van negociar una sèrie de tractats i declaracions internacionals. Juntament amb les Convencions de Ginebra són una de les primeres declaracions del dret de guerra i crims de guerra en el cos del secular dret internacional. Una tercera conferència havia de tenir lloc el 1914 i posteriorment va ser reprogramada per l'any següent, però finalment no va fer-se perquè va començar la Primera Guerra Mundial.

Història[modifica]

Les Conferències de La Haia de 1899 i 1907 van ser els primers tractats multilaterals que abordaven la conducta de la guerra i estaven en bona part basats en el Codi Lieber, que va ser signat i entregat per Abraham Lincoln a les forces de la Unió dels Estats Units el 1863 durant la Guerra de Secessió. El Codi Lieber va ser la primera llei general oficial codificada que establia normes de conducta en temps de llei marcial; protecció de civils i propietat civil, i càstig de la transgressió; desertors, presoners de guerra, ostatges i pillatge; partisans; espies; treves i intercanvi de presoners; llibertat condicional d'antigues tropes rebels; les condicions de qualsevol armistici i respecte a la vida humana; assassinat i magnicidi de soldats o ciutadans en territori hostil; i l'estat de les persones involucrades en una situació de guerra civil contra el govern. Com a tal, el codi va ser àmpliament considerat com el millor resum de les primeres lleis i costums consuetudinaris de guerra al segle XIX i va ser rebut i adoptat pel personal militar d'altres països. La Declaració de Brussel·les de 1874 (que mai no va ser adoptada per totes les nacions més importants) va incloure 56 articles inspirats en el Codi Lieber. Gran part de la normativa en els Convenis de La Haia va ser manllevada en gran mesura del Codi Lieber.

Temes tractats[modifica]

Ambdues conferències van incloure negociacions sobre desarmament, lleis de guerra i crims de guerra. Un gran esforç a les dues conferències va ser la creació d'un tribunal internacional obligatori per a l'arbitratge obligatori per a solucionar disputes internacionals, que es considerava necessari per reemplaçar la institució de la guerra. Aquest esforç, però, va fracassar a les dues conferències; en lloc d'això es va establir un fòrum voluntari d'arbitratge: el Tribunal Permanent d'Arbitratge. La majoria dels països presents, inclosos els Estats Units, el Regne Unit, Rússia, França, Xina i Pèrsia, van afavorir un procés per vincular l'arbitratge internacional, però la disposició va ser vetada per alguns països, liderats per Alemanya.

Conferència de 1899[modifica]

Els delegats de la Conferència de 1899, a les escales del Palau Huis ten Bosch.

La Primera Conferència de La Haia va sorgir d'una proposta per part del tsar rus Nicolau II, el 24 d'agost de 1898. Aquest, juntament amb el Comte Mikhail Nikolayevich Muravyov, el seu ministre d'afers exteriors, van tenir un paper decisiu en iniciar la conferència, que es va obrir el 18 de maig de l'any següent, l'aniversari del tsar. Els tractats, declaracions i acte final de la conferència es van signar el 29 de juliol del mateix any i van entrar en vigor el 4 de setembre de 1900. El que es coneix com el Conveni de La Haia de 1899 va consistir en tres principals tractats i tres declaracions addicionals:

  • (I) Convenció per a l'acord pacífic de disputes internacionals
  • (II) Convenció pel que fa a les lleis i duanes de la guerra a la terra
  • (III) Convenció per a l'adaptació a la guerra marítima dels principis del Conveni de Ginebra del 22 d'agost de 1864
  • (IV, 1) Declaració relativa a la prohibició de l'abocament de projectils i explosius des de globus o per altres nous mètodes anàlegs.
  • (IV, 2) Declaració relativa a la prohibició de l'ús de projectils amb l'únic objecte d'estendre gasos verinosos asfixiants
  • (IV, 3) Declaració relativa a la prohibició de l'ús de bales que es poden expandir o canviar fàcilment la seva forma dins de l'organisme humà, com ara bales amb una cobertura dura que no cobreix completament el nucli o que conté indentacions.

Conferència de 1907[modifica]

Els delegats de la Conferència de 1907, a la porta del Ridderzaal.

La segona conferència de La Haia va donar lloc a convencions que només contenien alguns avenços importants respecte la de 1899. Tanmateix, la reunió de les principals potències va presagiar els intents posteriors de cooperació internacional durant el segle XX. Theodore Roosevelt, president dels Estats Units, en va suggerir la seva convocatòria el 1904; es va ajornar a causa de la guerra entre Rússia i Japó, però finalment es va celebrar del 15 de juny al 18 d'octubre de 1907, amb el propòsit d'ampliar la convenció anterior modificant-ne algunes parts i afegint-hi nous temes; en particular, hi va haver un major enfocament en la guerra naval. Els tractats, declaracions i acte final de la segona conferència es van signar el 18 d'octubre de 1907, i van entrar en vigor el 26 de gener de 1910.

La Conferència de 1907 està formada per tretze tractats, dels quals dotze van ser ratificats i van entrar en vigor, i una declaració:

  • (I) Convenció per a l'acord pacífic de disputes internacionals
  • (II) Conveni sobre la limitació de l'ús de la força per a la recuperació de deutes contractuals
  • (III) Conveni relatiu a l'obertura d'hostilitats
  • (IV) Convenció sobre les lleis i duanes de la guerra a la terra
  • (V) Conveni relatiu als drets i deures dels poders i persones neutrals en cas de guerra a la terra
  • (VI) Convenció relativa a la posició legal dels vaixells mercants enemics en el començament de les hostilitats
  • (VII) Conveni relatiu a la conversió de vaixells mercants en vaixells de guerra
  • (VIII) Conveni relatiu a l'establiment de mines de contacte submarines automàtiques
  • (IX) Convenció sobre bombardeig per forces navals en temps de guerra
  • (X) Convenció per a l'adaptació a la guerra marítima dels principis de la Convenció de Ginebra (del 6 de juliol de 1906)
  • (XI) Conveni relatiu a certes restriccions pel que fa a l'exercici del dret de captura en la guerra naval
  • (XII) Conveni relatiu a l'establiment d'un tribunal de premi internacional
  • (XIII) Convenció sobre els drets i deures dels poders neutrals en la guerra naval
  • (XIV) Declaració de prohibició de la descàrrega de projectils i explosius des de globus

Del Protocol de Ginebra als Convenis de La Haia[modifica]

Article principal: Protocol de Ginebra

El Protocol de Ginebra va signar-se el 17 de juny de 1925 i va entrar en vigor el 8 de febrer de 1928, i tot i que no es va negociar als Convenis de La Haia se'l considera una addició d'aquests.

El seu únic article prohibeix permanentment l'ús de totes les formes de guerra química i biològica. El protocol va sorgir de l'augment del reclam públic contra la guerra química després de l'ús de gasos mostasses i agents similars en la Primera Guerra Mundial, i dels temors que les guerres química i biològica puguin produir conseqüències horroroses en qualsevol guerra futura. D'ençà el protocol ha estat incrementat per la Convenció sobre Armes Biològiques (1972) i la Convenció sobre Armes Químiques (1993).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conferències de La Haia de 1899 i 1907 Modifica l'enllaç a Wikidata
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conferències de La Haia de 1899 i 1907 Modifica l'enllaç a Wikidata