Confidències

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaConfidències
Gruppo di famiglia in un interno
Conversationpiecedvd.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Luchino Visconti
Protagonistes
Director artístic Mario Garbuglia
Producció Giovanni Bertolucci
Dissenyador de producció Mario Garbuglia
Guió Enrico Medioli, Suso Cecchi d'Amico i Luchino Visconti
Música Franco Mannino
Fotografia Pasqualino De Santis
Muntatge Ruggero Mastroianni
Vestuari Véra Marzot, Piero Tosi, Yves Saint Laurent, Fendi
Maquillatge Alberto De Rossi
Productora Roscuni Films, Gaumont
Distribuïdor Gaumont
Dades i xifres
País d'origen Itàlia
Estrena 1974
Durada 120 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Descripció
Gènere Drama
Tema vellesa
Lloc de la narració Roma
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0071585 Filmaffinity: 619384 Allocine: 2227 Rottentomatoes: m/conversation_piece Allmovie: v10899 TCM: 71470
Modifica les dades a Wikidata

Confidències (títol original: Gruppo di famiglia in un interno)[1] és un pel·lícula italiana de Luchino Visconti, estrenada el 1974. Ha estat doblada al català.[2]

Argument[modifica]

Un professor jubilat porta una existència reclusa en la seva sumptuosa casa, on regna una col·lecció de quadres del segle XVIII. La seva tranquil·litat serà aviat pertorbada per la instal·lació de sorollosos arrendataris al pis a sobre: una mare, el seu jove amant, la seva filla i el promès d'aquesta.[3]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Considerada com l'obra testamentària d'un realitzador força tocat per la malaltia —Luchino Visconti morirà el març de 1976—, Confidències és un espai tancat alhora obac i refinat en el qual Burt Lancaster assumeix el paper d'un professor envellit, apassionat pels retrats de la família anglesa del segle XVIII (els «conversation pieces» d'un William Hogarth, o de Gawen Hamilton i Philip Mercier) i evolucionant en l'ambient enfeltrat d'un pis benestant del centre de Roma. Segons el mateix Visconti, aquest personatge li ha estat inspirat pel professor Mario Praz, col·leccionista de «conversation pieces», que vivia reclòs en un palau romà. Res no sembla poder canviar fins al seu últim alè, fins al dia en què se li enganxa en el seu saló la marquesina Brumonti (interpretada per Silvana Mangano), l'esposa d'un ric industrial (que se suposa feixista), que intenta a qualsevol preu llogar-li el pis superior. Molt reticent, el professor acaba capitulant i deixa que el desordre guanyi sobre la seva vida que semblava consagrada al silenci, a la discreció i als penediments del temps passat. Impotent, veu reconstruir-se al seu voltant una família l'arrogància i la impertinència de la qual el superen.

Una família fora del comú que aprèn progressivament a estimar. Hi ha primer de tot Bianca Brumonti, aquesta aristòcrata abandonada per un espòs del qual ella ignora tots els propòsits polítics. Hi ha també, i sobretot, el seductor Konrad (Helmut Berger), l'amant oportunista que té un passat secret. Finalment, hi ha Lietta, una noia tan fútil com desimbolta, i el seu promès Stefano, un jove fosc capaç del pitjor per a defensar les seves idees i que manté una estranya relació amb Konrad.

Premis[modifica]

Recompensat amb nombrosos premis, ha estat sobretot distingit durant la cerimònia dels David di Donatello (l'equivalent italià dels Oscars), en què ha rebut el David a la millor pel·lícula i al millor actor estranger per Burt Lancaster.

Referències[modifica]

  1. Literalment: « Retrat de família a l'interior »
  2. esadir.cat. (en català). esadir.cat. 
  3. «Gruppo di famiglia in un interno». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]